El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha valorat aquest dimarts amb prudència l’acord pressupostari sobre ingressos entre Govern i comuns. “No és una revolució fiscal”, ha constatat Albert Carreras, economista i secretari d’Economia i Finances en el període 2011-2013. “En realitat són petits ajustos sobre el conjunt dels ingressos d’un 2% del total sobre tres anys”, ha calculat Carreras. “L’acord no és innocu perquè afecta determinats col·lectius, però a nivell agregat la incidència és globalment baixa”, ha afegit el portaveu de la comissió d’economia catalana del Col·legi, Modest Guinjoan. “Es tracta d’un pacte comprensible”, ha reblat Carreras, que sí veia amb mals ulls una nova pròrroga pressupostària de cara a l’any 2020. “Les pròrrogues d’aquests darrers anys han estat un drama per a tots aquells que no han tingut capacitat de pressió”, ha valorat l’economista.
“Poso d’exemple les llars d’infants. És una prioritat per a tots els analistes de polítiques públiques, però ni els nadons fan una manifestació ni els seus pares tenen temps per queixar-se de manera organitzada”, ha reflexionat en veu alta Carreras. “Com a resultat, les llars d’infants han quedat menystingudes aquests anys i uns nous pressupostos és una ocasió per prioritzar-les”, ha avançat l’economista. “Hi ha molts perjudicats per la manca de pressupostos i la seva pròrroga, i son molts els que ara poden esperar que les seves circumstàncies milloraran”, ha comentat Carreras. Sobre el nou tribut de caràcter ambiental, des del Col·legi d’Economistes s’ha emmarcat dins la lluita contra l’escalfament global “i també la necessitat imperiosa d’aconseguir recursos d’allà on sigui possible”, ha afirmat Modest Guinjoan.
Segons el portaveu de la comissió d’economia catalana del Col·legi el nou impost –que grava la incidència en el territori de les instal·lacions d’emmagatzematge, transformació i transport d’energia elèctrica- està “constitucionalment contrastat”. “El risc que s’acabi tombant crec que està controlat ja que s’ha aplicat a Extremadura i és acceptat pel TC. Suposem que és un impost amb fonaments sòlids”, ha aventurat Guinjoan.
El Col·legi nega amb xifres el “relat catastrofista” pel procés
El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha aprofitat el balanç de final d’any per mirar enrere i negar amb xifres el “relat catastrofista” sobre l’economia catalana provocada pel procés. “Alguns dels que deien barbaritats fa dos anys, encara aquest mes de desembre segueixen exactament igual. Que seguim en crisi, que això s’enfonsa”, ha ironitzat l’economista Jordi Goula, que ha posat sobre la taula diferents indicadors econòmics que comparen els darrers dos anys (últim trimestre 2017 versus últim trimestre 2019) i que desmenteixen “els mals auguris”. “En molts casos la variació ha estat positiva a Catalunya i, fins i tot, per sobre de la d’Espanya”, ha comentat Goula, que primer de tot ha ressaltat que en aquest període el PIB català ha augmentat un 4,5% davant del 4,2% d’Espanya.
“Només deixo aquí la dada. No cal afegir res més”, ha argumentat l’economista. En aquest període de dos anys ‘convulsos’, el comerç al detall a Catalunya també s’ha incrementat un 7,4% i a Espanya un 6,9%. Pel que fa a l’àmbit laboral –i concretament la població activa- a Catalunya ha augmentat un 2,7% (92.000 persones) i a Espanya un 1,3% (308.000 persones). “Això demostra que la gent, principalment estrangera, vol venir a treballar a Catalunya”, ha puntualitzat Goula, que ha ressaltat igualment que la taxa d’atur es manté força més baixa a Catalunya (ha passat del 12,5% al 10,9%) que no pas a Espanya (del 16,3% al 13,9%). L’índex de producció industrial sí que ha caigut més acusadament a Catalunya (un -0,5% vs -0,3% a Espanya) “en ser un territori on la indústria té més pes i on la recessió ha afectat més”.
“Aquest recull de xifres només són per refutar tots aquells que diuen que Catalunya està de capa caiguda i en crisi. L’ensorrament pronosticat no ha passat”, ha conclòs l’economista Jordi Goula, que també ha negat que la situació actual sigui de recessió. “No podem dir que estem en recessió perquè no és el cas”, ha sentenciat Goula, que sí ha reconegut que hi ha certa desacceleració econòmica ja que es preveu que l’economia catalana tanqui l’any amb un creixement del PIB del voltant del 2% (quan l’any passat es va tancar amb un 2,5%). En paral·lel, el Col·legi d’Economistes ha volgut destacar també l’èxit de lloguer de locals per a oficines a Barcelona i àrea metropolitana. “I també el de naus logístiques. Sembla que escassegen arreu”, han valorat des de la institució.
Finalment, i parlant del trasllat de seus, des del Col·legi d’Economistes han volgut donar-hi una pàtina de normalitat i han calculat que a Catalunya al llarg d’aquest 2019 n’han sortit 787, mentre que a Madrid ho han fet un total de 1.329. “El trasllat de seus socials és un fenomen natural que passa a tot arreu. Passa a Catalunya i també a d’altres territoris”, han conclòs des del Col·legi d’Economistes.