El director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics carrega contra una democràcia que no reconeix el el sufragi universal per a les persones immigrades

L’“accés al dret de sufragi dels ciutadans sense passaport espanyol” és la segona sessió del cicle de debats “El dret de participació ciutadana en els processos electorals” impulsat per l’ODCiP

Publicitat

El director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP), Adam Majó, ha destacat que “no hi ha una democràcia plena sense sufragi universal per a les persones immigrades que fa temps que van arribar a Catalunya”. Majó ha argumentat que molt bona part d’aquestes persones van arribar quan eren infants, i tot i que actualment ja són majors d’edat, no poden votar. A Catalunya hi viuen de forma estable i permanent un milió de persones que no tenen la nacionalitat espanyola. Aquesta xifra representa un 15% de total de la població catalana.

Majó ha presentat aquesta tarda a la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona la segona sessió de debat “Accés al dret de sufragi dels ciutadans sense passaport espanyol”, que s’emmarca en el cicle de debats “El dret de participació ciutadana en els processos electorals”. El responsable de l’ODCiP ha afirmat que cal reduir la burocràcia perquè els immigrants puguin aconseguir la nacionalitat espanyola, un requisit indispensable per poder votar. Actualment, els ciutadans amb passaport d’algun altre estat de la Unió Europea (UE) que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya poden votar a les eleccions europees i municipals. Però en el cas de les eleccions generals i les autonòmiques, per exercir el dret a vot és necessari tenir la nacionalitat espanyola, excepte per a les persones que provenen de Llatinoamèrica, Portugal, Filipines o Andorra. En aquest darrer cas, sí que poden exercir el seu dret de sufragi.

Adam Majó ha reconegut que per millorar aquesta situació s’haurien de fer canvis a la Constitució espanyola, i s’ha referit a que “una de les millors solucions seria que els immigrants poguessin votar a partir del seu empadronament en totes les convocatòries electorals”. El director de l’Oficina ha afegit que hem de tenir present que “el temps per aconseguir la nacionalitat espanyola pot arribar a 10 anys de residència i un llarg procés burocràtic que pot allargar-se fins a 15 anys més”.

El col·loqui ha comptat amb la participació de cinc experts, que s’han fixat com a objectiu trobar alternatives a les deficiències actuals del sistema electoral. Els ponents han estat el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós; el regidor de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global a l’ajuntament de Barcelona, Marc Serra; la presidenta de SOS Racisme Catalunya, Alba Cuevas; la impulsora de la campanya “Te cedo mi voto”, Safia Elaaddam; i el periodista i escriptor argentí, Diego Arcos.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes