La base es va planificar com una instal•lació militar de nova planta amb el suport logístic i organitzatiu que oferia el municipi de Pujalt, a mig camí entre el front –situat a 60 quilòmetres- i les grans ciutats de la rereguarda catalana. Les principals instal•lacions es trobaven al bosc dels Obacs a la zona de la Muntada. La base també disposava d’una gran zona esportiva equipada amb un camp de futbol, una pista d’atletisme, una pista americana i dutxes; al sector de Tusquella hi havia els rentadors, amb un canal de 50 metres.
Segons ha explicat la responsable de l’espai, Anna Escorihuela, el que fa diferent aquest espai d’altres que hi ha a l’Estat és que “aquí et pots fer una idea del dia a dia dels soldats”. “Els soldats venien a instruir-se durant 10 o 15 dies, no era un lloc de combat i, per tant, es veu el dia a dia dels soldats”. Un dia a dia que, segons ha dit, té una part dura tenint en comptes les condicions climatològiques de la zona, però també una altra part més agradable, “ja que aquí menjaven, tenien amics, feien festes de comiat abans d’anar al front”.
Ara, el municipi ha volgut rehabilitar i museïtzar un nou espai que es trobava en estat ruïnós. Es tracta de la barraca dels cuiners, un habitable pròxim a la cuina miliar que es va fer servir en aquella època i que es va instal•lar en una antiga pallissa.
Per què l’Exèrcit Popular s’instal•la a Pujalt?
Escorihuela ha explicat que a Catalunya hi havia diversos camps d’instrucció militar i, un d’ells, va ser el de Pujalt. Els motius que van portar l’exèrcit a instal•lar-se en aquest poble de l’Anoia, segons ell, són “militars i estratègics”, ja que es tracta d’un espai allunyat del front, però a prop de les vies de comunicació. També hi ha una hipòtesi més romàntica, ja que es creu que un dels comandaments tenia una amant a Pujalt.
El futur de l’equipament
Les instal·lacions de Pujalt són “úniques”, ja que “no hi ha cap altre espai com aquest visitable a Catalunya ni a la Península”. Es tracta de l’únic espai que hi ha “dedicat a la temàtica de la formació militar, la reorganització militar i com es tractava els soldats abans d’anar al front o bé de tornar-hi”. Les visites es fan amb reserva prèvia i durant tots els dies de l’any.
El futur d’aquest espai passa per aconseguir fons per poder rehabilitar més espais, ja que, segons ha dit, “actualment només són visitables al voltant del 25% dels espais de la base”. De fet, es tractava d’un campament de dos quilòmetres de llarg per un quilòmetre d’ample amb quatre refugis antiaeris, però també amb un camp de tir, barracons, rentadors, etc.