La decisió dels líders dels 28 estats membres de la Unió Europea de nominar la ministra alemanya Ursula von der Leyen com a futura presidenta de la Comissió Europea esquerda el model de l’spitzenkandidaten defensat pel Parlament Europeu i tant Angela Merkel com Emmanuel Macron han admès que caldrà treballar per evitar nous “espectacles”. “Tenim massa cultura de la reunió llarga i de crisi”, ha lamentat Macron, que no estava a favor del model de l’Eurocambra de designar a la presidència de la Comissió un candidat que prèviament hagués fet campanya durant les europees. En canvi, Merkel també ha admès que s’han viscut situacions “desafortunades”, però precisament pel veto al que era inicialment el seu candidat pel càrrec, el bavarès Manfred Weber, que de seguida van descartar la resta de socis. “No pot tornar a passar”, ha dit l’alemanya.
El primer ministre irlandès, Leo Varadkar, ha admès que el model del ‘spitzenkandidaten’ s’ha hagut d’apartar perquè cap candidat podia assolir majoria. A més, ha explicat que els líders han acordat “revisar” el sistema abans de les properes eleccions.
També Merkel n’ha parlat, citant l’opció de promoure llistes transnacionals a les eleccions europees o l’elecció directa, per part dels ciutadans, del càrrec de president de la Comissió.
Reformes que també defensa Macron, que demana fer “feina inter-institucional”, amb el Parlament, per “clarificar les regles per una Europa més democràtica i eficaç”.
Des d’Holanda, el primer ministre liberal Mark Rutte ha dit que hagués preferit que el seu compatriota Frans Timmernans –que sí que ear spitzenkandidaten- hagués estat escollit, però que en general es podia mostrar “satisfet”. “És un bon acord per Holanda”, ha dit.
Els països del Visegrad, que estaven totalment oposats a Timmermans, també han celebrat el pacte. Viktor Orban, primer ministre hongarès, ha dit que els noms plantejats “respecten Hongria” i entenen la “cultura cristiana” que, segons ell, domina Europa.
D’altra banda, els líders han celebrat que per primera vegada, amb l’acord per von der Leyen, una dona pugui arribar a la presidència de la Comissió Europea, i que també hi hagi presència femenina a la cúpula del BCE, amb Christine Lagarde.