Brendemühl explica que en un primer moment van preparar molt les cançons i oracions, que s’interpreten a ‘El creyente’, i després van arrencar amb el rodatge a un poble petit al costat de Grenoble a una casa de colònies i hi van passar diferents estacions. “Vam veure en aquest marc incomparable com passaven les estacions i com afecta i altera la història”.
A ‘El creyente’, Thomas (interpretat per Anthony Bajon), un jove de 22 anys, s’uneix a una comunitat religiosa aïllada en una muntanya, on joves es rehabiliten a través del recolliment espiritual, de resar-li a Déu i deixat a un costat la solitud. Thomas, qui ha de superar la seva drogodependència, haurà de barallar-se amb el seus dimonis interiors per curar-se.
El personatge de Brendemühl es diu Marco i havia sigut alcohòlic. Com explica l’actor, en Marco va entrar en aquesta associació fa anys, n’és el més veterà i és l’encarregat que acull als nouvinguts que arriben amb un problema d’una addicció, els ajuda i acompanya en aquest procés. Brendemühl explica que havia de ser un personatge que tingués “un component de sobrietat i duresa i que a la vegada fos càlid. Aquest grau d’empatia que té ell cap a tots és perquè ha passat també per aquest infern que és deixar una droga i viure d’una altra manera”. Ha negat que es plantegés el personatge com si fos un capellà però té “una rigidesa i sobrietat pròpia d’un religiós”.
Considera que hi ha “una cosa irreal” en aquest grup d’homes que estan tancats en una casa a la muntanya fent treball de camps, de fusteria, “cantant tot el dia amb les seves oracions amb una dinàmiques molt estranyes on tothom es demana perdó i hi ha un respecte excessiu”.
En aquest context, Brendemühl explica que en aquesta història hi arriben nois que s’han enganxat a les drogues per fugir d’altres realitats i la seva opció és “enganxar-se a la religió, a la fe, a Déu i en la creença en una força superior”. “I aquí apareix”, apunta, “la crítica del film i és fins a quin punt hem de dependre sempre d’alguna cosa ja sigui d’una substància o en un Déu, o és que no es pot creure en un mateix?”.
Cinema francès
Brendemühl ressalta que el cinema francès és molt potent pel que fa les històries que li arriben i el cinema que veu. “Hi ha una industria al darrere molt forta que dona suport als cineastes. Poder participar i treballar amb directors com els que he treballat a França és una sort i un privilegi, però no ho veig tan diferent als bons directors amb els que he treballat aquí, que també són rigorosos, que investiguen en llenguatges i en formes creatives”. Apunta que tot això l’ha portat a un tipus de cinema que ha pogut presentar en festivals grans i creu que han estat uns treballs “que investiguen amb un llenguatge cinematogràfic que té un interès”.