Alex Brendemühl: “He tingut la sort que m’arriben bons projectes de directors d’arreu del món i això no té preu”

L'actor forma part de l'elenc del drama francès 'El creyente' de Cédric Khan que s'estrenarà el 7 de juny als cinemes

Publicitat
El drama francès ‘El creyente’ del director Cédric Khan s’estrenarà el pròxim 7 de juny als cinemes i entre el seu repartiment hi ha l’actor català Alex Brendemühl. En una entrevista a l’ACN, assegura que ha tingut la sort de fer pel·lícules que han cridat l’atenció i això atrau a bons directors. “M’arriben bons projectes de bons directors d’arreu del món i això no té preu”. En aquesta ocasió es posa a la pell d’en Marco, l’encarregat de rebre i ajudar als joves que pateixen una addicció a les drogues i arriben a una comunitat religiosa per sanar-se. Brendemühl destaca de la cinta que es recrea en l’experiència mística i d’això, assenyala, “no se’n parla gaire al cinema”.
Quan li van proposar participar en aquesta pel·lícula, Alex Brendemühl portava una època treballant bastant a França. La seva representant de París li va enviar el guió i a l’actor li va impactar molt: “Em va semblar molt sobri, sec i poderós i plantejava una problemàtica que no havia vist encara al cinema i es recreava en l’experiència mística, una cosa de la qual no se’n parla gaire al cinema, de com viure la revelació mística, la fe i la creença amb un mateix i en Déu”.

Brendemühl explica que en un primer moment van preparar molt les cançons i oracions, que s’interpreten a ‘El creyente’, i després van arrencar amb el rodatge a un poble petit al costat de Grenoble a una casa de colònies i hi van passar diferents estacions. “Vam veure en aquest marc incomparable com passaven les estacions i com afecta i altera la història”.

A ‘El creyente’, Thomas (interpretat per Anthony Bajon), un jove de 22 anys, s’uneix a una comunitat religiosa aïllada en una muntanya, on joves es rehabiliten a través del recolliment espiritual, de resar-li a Déu i deixat a un costat la solitud. Thomas, qui ha de superar la seva drogodependència, haurà de barallar-se amb el seus dimonis interiors per curar-se.

El personatge de Brendemühl es diu Marco i havia sigut alcohòlic. Com explica l’actor, en Marco va entrar en aquesta associació fa anys, n’és el més veterà i és l’encarregat que acull als nouvinguts que arriben amb un problema d’una addicció, els ajuda i acompanya en aquest procés. Brendemühl explica que havia de ser un personatge que tingués “un component de sobrietat i duresa i que a la vegada fos càlid. Aquest grau d’empatia que té ell cap a tots és perquè ha passat també per aquest infern que és deixar una droga i viure d’una altra manera”. Ha negat que es plantegés el personatge com si fos un capellà però té “una rigidesa i sobrietat pròpia d’un religiós”.

Considera que hi ha “una cosa irreal” en aquest grup d’homes que estan tancats en una casa a la muntanya fent treball de camps, de fusteria, “cantant tot el dia amb les seves oracions amb una dinàmiques molt estranyes on tothom es demana perdó i hi ha un respecte excessiu”.

Publicitat

En aquest context, Brendemühl explica que en aquesta història hi arriben nois que s’han enganxat a les drogues per fugir d’altres realitats i la seva opció és “enganxar-se a la religió, a la fe, a Déu i en la creença en una força superior”. “I aquí apareix”, apunta, “la crítica del film i és fins a quin punt hem de dependre sempre d’alguna cosa ja sigui d’una substància o en un Déu, o és que no es pot creure en un mateix?”.

Cinema francès

Brendemühl ressalta que el cinema francès és molt potent pel que fa les històries que li arriben i el cinema que veu. “Hi ha una industria al darrere molt forta que dona suport als cineastes. Poder participar i treballar amb directors com els que he treballat a França és una sort i un privilegi, però no ho veig tan diferent als bons directors amb els que he treballat aquí, que també són rigorosos, que investiguen en llenguatges i en formes creatives”. Apunta que tot això l’ha portat a un tipus de cinema que ha pogut presentar en festivals grans i creu que han estat uns treballs “que investiguen amb un llenguatge cinematogràfic que té un interès”.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca