Philip Glass és un músic i intel·lectual que ha impactat al món de la música a partir de les seves òperes, simfonies i partitures. El seu catàleg inclou un extens conjunt d’obres que sonen arreu del món (ja sigui cinema, òpera o dansa així com col·laboracions amb artistes pop). A partir del seu treball amb Robert Wilson, que arrenca als anys seixanta, Glass és el primer compositor que connecta amb públics de diferents generacions. Des de ‘Einsten on the beach’, Glass ha ampliat el seu repertori amb música per a òpera, dansa, teatre, cambra, orquestra i cinema.
Ha rebut nominacions als premis Oscar per ‘Kundun’, ‘Les hroes’ i ‘Diari d’un escàndol’, així com un Globus d’Or per la música de ‘El show de Truman’. Als seus 80 anys encara està en actiu: el 2017 va estrenar ‘Siymphony núm. 11’ al Carnegie Hall i la mateixa temporada el teatre va incloure a la seva programació les estrenes de les òperes ‘The trial’ i ‘The perfect amercian’, entre altres novetats.
De fet, aquest mes de gener la Filharmònica de Los Angeles va presentar l’estrena mundial de la ‘Symphony núm. 12’ de Glass, basada en l’àlbum ‘Lodger’ de David Bowie i tres simfonies basades en la ‘Trilogia de Berlín’, del mateix Bowie. Actualment està immers en l’escriptura d’una partitura original per a un Rei Lear a Broadway. En aquest sentit, el músic ha assegurat que es troba en un bon moment creatiu, en què escriu més que mai, això sí, més lentament. Glass ha confessat a més que avui troba més inspiració en el món de la pintura (en museus i de visita a tallers d’amics artistes) que no pas en l’escolta de música.
En roda de premsa, Philip Glass s’ha mostrat content tant del repertori del recital que ofereix demà com de la qualitat dels pianistes que l’acompanyaran i interpretaran obra seva. Això ha donat peu al compositor per explicar com amb el temps ha anat aprenent a gaudir amb els músics quan interpreten la seva obra. “He entès la creativitat profunda dels intèrprets; tenen un paper actiu. Perquè la interpretació té un poder” abans de proclamar que es parla de la música com un llenguatge universal quan és “més profund que això, perquè és una llengua que porta a la creativitat”.
Preguntat per una de les seves composicions clau (‘Einsten on the beach’), Philip ha estat modest: “No es pot considerar el principi de res sinó el final d’un període. No es pot dir que canviés la història. Però és una peça que té 50 anys i m’adono que l’energia que tenia continua allà”, ha admès.
Final del Cicle dedicat pel Palau
Després de la inauguració del cicle dedicat a Philip Glass a càrrec del pianista islandès Víkingur Ólafsson, el mes de gener, el programa dedicat a Glass va continuar amb l’organista Iveta Apkalna, que interpretà peces de Bach i Glass, l’11 de maig. Després del pas del pianista i compositor, el 27 de maig el Collegium Vocale Gent i la cantant Suzanne Vega, juntament amb l’Ictus Ensemble interpretaran ‘Einstein on the beach’ del compositor nord-americà. I clourà el cicle, el 29 de maig, la formació BCN216 amb obres de Philip Glass i Josep Maria Guix, també compositor convidat aquesta temporada al Palau.