L’escriptora Antònia Vicens (Santanyí, Migjorn, 1941), ha estat distingida amb el Premi Jaume Fuster 2019 per la seva trajectòria. El col·lectiu d’escriptors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha reconegut la qualitat de la seva obra, la importància de la trajectòria i el compromís de l’autora. L’acte de lliurament ha tingut lloc aquest matí a la seu de l’AELC a Barcelona. Hi han intervingut Bel Olid, que ha lliurat un diploma i una ploma commemoratives a l’escriptora, i l’autor Sebastià Portell, que li ha dedicat una glossa. Entre altres distincions, ha estat distingida amb el Premi Nacional de Cultura, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear.

Els escriptors distingits en les edicions anteriors han estat Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abelló, Maria Barbal, Màrius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Isabel-Clara Simó, Jaume Pérez Montaner, Joan Margarit, Carles Hac Mor, Jordi Pàmias i Francesc Parcerisas.

L’AELC editarà, amb motiu del premi, un volum de la col·lecció ‘Retrats’, dedicat a Antònia Vicens.

Olid ha destacat durant el lliurament del premi que per l’Associació el Premi Jaume Fuster és un “goig”, perquè el donen els companys d’ofici i en aquest cas també perquè Antònia Vicens sempre ha estat molt vinculada a l’Associació, de la qual en va ser presidenta i vicepresidenta.

Sebastià Portell, que és autor d”Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors’ (2016) i curador amb Sebastià Perelló de ‘Davant el fulgor. Per a llegir l’obra d’Antònia Vicens’ (2018), s’ha encarregat de fer una glossa sobre la premiada.

Entre altres, Portell ha destacat en la seva glossa que amb tota la seva producció, Vicens ha edificat “un corpus místic com pocs autors han construït en la literatura europea contemporània, assimilable al de Blai Bonet, Maria-Mercè Marçal, Sophia de Mello o als escriptors sants, que no debades foren les seves primeres lectures”. També ha recordat que Antònia Vicens ha tingut “molt clar” que l’escriptor ha de saber posar-se tant a la pell d’un home com d’una dona, com també d’un animal o, en paraules de l’autora, del mateix “diable”. “Si Vicens em lliga a una idea és a la de la llibertat personal, a l’escriptura radicalment lliure”, ha reblat.

Sobre l’autora

El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós amb un recull de tres contes. Però el detonant de la seva carrera literària va ser rebre el premi Sant Jordi el 1967 amb la novel·la ’39º a l’ombra’, reeditada per Edicions 62 el 2002. El premi impulsa la seva literatura i, des d’aleshores, ha publicat nombroses novel·les en què aborda aspectes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, els canvis que ha patit l’illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions.

Vicens ha publicat novel·les com ‘La Santa’ (1980), ‘Terra seca’ (1987), ‘Febre alta’ (1998), ‘Lluny del tren’ (2002), ‘Ungles perfectes’ (2007) o ‘Ànima de gos’ (2011), però també llibres de contes recollits en el volum ‘Tots els contes’ (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia ‘Lovely’ (2009), ‘Sota el paraigua el crit’ (2013), ‘Fred als ulls’ (2015) i ‘Tots els cavalls’ (2017), Premi Cavall Verd de poesia, i un llibre de memòries en col·laboració amb Josep Maria Llompart: ‘Vocabulari privat’ (1993). Té obra traduïda a l’alemany i el castellà.

El 1998 és presidenta en funcions de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual també és vicepresidenta a les Illes de 1997 a 2004. El 2016 n’és nomenada sòcia d’honor.

Sobre el Premi Jaume Fuster

El Premi Jaume Fuster és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l’obra d’un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la seva obra, i té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys d’ofici socis de l’AELC. El sistema consta de dues rondes. En la primera, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora –viu en el moment de convocar el premi i que no l’hagi rebut abans– i, en la segona, la votació es fa entre els tres noms –o més, en cas d’empat–, més repetits.

De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i escoltar la gent gran, i és a partir d’aquestes experiències que neixen els primers relats.