Catalunya desembarca a la Biennal de Venècia amb el seu projecte sobre la relació de l’ésser humà amb les estàtues

El pavelló català acull fins el pròxim 24 de novembre una exposició, un audiovisual i una performance per il·lustrar aquesta relació que va de la idolatria a la destrucció

Publicitat

L’Institut Ramon Llull (IRL) ha obert les portes aquest dimarts del pavelló amb el que Catalunya participa per desè any consecutiu a la Biennal de Venècia. Enguany presenta l’exposició ‘Catalonia in Venice – to Lose Your Head (Idols)’ comissariada per Pedro Azara que reflexiona, des de la teoria de l’art i l’estètica, sobre la particular i intensa relació de l’ésser humà amb les estàtues jugant amb el doble sentit de l’expressió “perdre el cap”. A banda de l’exposició, que mostra 15 estàtues adorades o vandalitzades arreu de Catalunya, el projecte català acull també una performance de l’actor teatral Marcel Borràs i un audiovisual de l’arquitecte i cineasta Albert García-Alzórriz filmat al dipòsit d’escultures retirades de la Via Favència de Barcelona. “Participar a la Biennal és un somni; i fer-ho amb un projecte transversal i universal com el que presentem encara més”, ha destacat Iolanda Batallé, directora de l’IRL.

El pavelló català, que en aquesta edició compta amb un pressupost de 480.000 euros, es podrà visitar entre l’11 de març i el 24 de novembre als Cantieri Navali de l’Illa de San Pietro de Venècia i està inclòs als anomenats ‘Eventi Colateralli’, la sèrie de propostes complementàries a les exposicions internacionals i als pavellons nacionals.

El pavelló, ubicat al mateix lloc en anteriors edicions, s’ha dividit en tres espais. Tot just entrar hi ha una gran pantalla on, a partir d’aquest divendres quan s’inauguri oficialment el pavelló català, es podrà veure l’audiovisual de l’arquitecte Albert García-Alzórriz d’una mitja hora de durada que, de manera ficcionada, aborda també la relació entre els éssers humans i les estàtues. La resta de l’espai s’ha dividit en dos amb una cortina: a l’esquerra hi ha exposades les quatre obres originals que s’han portat a Venècia i a la dreta hi ha tota la documentació dels 15 monuments amb fotografies, vídeos i plafons explicatius.

Les quatre peces originals que es poden veure al pavelló són: ‘Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament (1942-1944), de Salvador Martorell, procedent del Gremi de Marejants de Tarragona; ‘Monument als caiguts’ (1963), de Genaro Iglesias, actualment al dipòsit municipal de l’Ajuntament de Balaguer; ‘Record d’un malson’ (1991), de Joan Brossa, actualment en exposició permanent al Museu de la Història de la Immigració a Catalunya; i el ‘Monument a Lluís Companys’ (1998), de Francisco López, actualment al Passeig de Sant Joan de Barcelona.

Publicitat

Pel que fa a la quinzena d’obres documentades, hi ha monuments d’arreu de Catalunya com el dedicat a Camarón de la Isla, al barri de la Mina; ‘El xut’, al Camp Nou, que es va convertir de manera espontània en un lloc de dol per la mort de Johan Cruyff l’any 2016; o l’escultura de Josep Clarà que hi havia a l’antic ‘Monument als caiguts’ de l’avinguda Diagonal, que al llarg dels anys ha estat víctima de diversos atacs, entre d’altres.

L’audiovisual i l’exposició que els visitants trobaran a l’interior del pavelló es complementa amb una performance de l’actor i director teatral Marcel Borràs que es representarà tres dies als carrers dels voltants del pavelló i, la part final, al seu interior. Es tracta d’una recreació teatralitzada on la quietista Marta Aguilar pren la forma de diferents estàtues que al llarg dels anys han estat víctimes d’atacs o objectes d’adoració a Catalunya. La performance, conduïda i presentada pels mateixos Borràs i Azara, contextualitza les diferents escultures que es representen i conviden els espectadors a participar reproduint els actes d’adoració o els atacs soferts.

Amb la idea d’interpel·lar els visitants, al final del pavelló s’ha instal·lat una màquina expenedora creada també per Marcel Borràs, on es podran adquirir flors, ous, pintura o espelmes per actuar a l’entorn de les escultures.

Per últim, després d’oferir una visita guiada al pavelló a periodistes i professionals, Pedro Azara i Iolanda Batallé, directora de l’IRL, han presentat un llibre editat expressament per a l’ocasió on diferents artistes reflexionen al votant de les relació d’amor-odi existent entre els humans i les estàtues.

Somni de participar a la Biennal de Venècia

En declaracions a l’ACN, la directora de l’IRL, Iolanda Batallé, ha destacat que ser presents una edició més a la Biennal de Venècia “és un somni”. En aquest sentit, ha afegit que l’institut tenir presència a la BIennal més important del món “és cabdal” perquè permet donar visibilitat a artistes catalans i internacionalitzar la seva obra.

Batallé també ha posat en valor el fet que més enllà de comptar amb pavelló propi, Catalunya té una destacada presència a la Biennal. Aquí, per exemple, ha recordat que enguany el pavelló de l’Uruguai és obra de Yamandú Canosa, un artista resident a Barcelona fa 40 anys, i està comissariat pel català David Armengol.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes