Antoni Ferrando Arjona
Antoni Ferrando (Barcelona, 1967) viu a Praga des del 1994 és un precursor en això de sortir a l’estranger a buscar-se la vida, i a més a més és traductor, escriptor, i exempresari. Ha escrit una Guia de Praga (Edicions La Magrana) i el 2008 va publicar el llibre Per què tot és una merda? (Ara Llibres), un recull de textos breus humorístics procedents del seu bloc. La vida moderna li sembla molt confusa i no troba gran cosa en què creure, més enllà de la dieta mediterrània. El gran Joan, guanyadora del Premi Primum Fictum, és la seva primera novel·la.
https://www.facebook.com/librooks.elgranjoan
Misàndria (una primera aproximació)
La misàndria és l'aversió a l'home de conducta heterosexual, caracteritzada per un interès sexual per les dones, una construcció de la pròpia identitat basada...
L’esquerra escup al cel quan és anticlerical
Si el món va cap a una nova edat mitjana potser caldrà reconciliar-se amb l'església. Per una raó molt senzilla: no sobrarà ningú que...
Especulació immobiliària
“Especulació immobiliària” sona malament. Avui tothom condemna els excessos que van dur a la bombolla, l'esclat de la bombolla i la crisi. Però el...
Podemos i l’esquerra oficial: enrabiats exclosos contra cínics instal·lats
Podemos diu que ve a dir la veritat, però el PSOE és tant la calç viva com la proclamació de la sanitat universal. Què...
Columnistes d’opinió contra cambrers de mala qualitat
Hola, sóc un escriptor postmodern, una vaca sagrada de pèl gris, però ai, ja no tinc idees. Per això prostitueixo la meva ploma en...
L’independentisme com el somni de l’elit d’una generació
Al capdavant de l'onada independentista hi ha gent nascuda entre 1960 i 1975. Molts treballen o col·laboren als mitjans, o són polítics i hi...
Crisi dels 40 (una introducció)
Poc després de fer-ne quaranta l'individu comença a tenir consciència de la pròpia mortalitat: cabells aclarits, blancs, primeres arrugues, despenjament de la carn a...
Esplendor i misèria de la classe mitjana
A Catalunya existeixen classes mitjanes des la industrialització al segle XIX. Fa uns cinquanta anys l'educació superior, la feina independent i intel·lectualment estimulant i...
Contra els anys seixanta
L'autocomplaença de la generació que va viure de jove els anys seixanta sempre m'ha fet molt de fàstic. Només ara que ja estan vells...
El llenguatge políticament correcte és un frau
Educar els adults a dir algunes coses de manera diferent no genera canvi social. La base científica de la intenció política del llenguatge políticament...