El rexisme català que tiranitza el nostre país sota l’implacable lideratge de Léon Degrelle, aka Salvador Basurilla, continua triturant tot el que toca. Aquest govern és una barreja molt estrafeta—molt rexista, vaja—que combina una sobirana incompetència, un desarrollismo depredador i tronat, un autoritarisme espanyolista, i l’arrogància típica del low-IQ suciata. Tot amanit pel suport incondicional i bajà d’Esquerra i els Comuns, que mantenen el rexisme català a tot cost—un cost que ja se’ls manifestarà, per sort, a les urnes. Amb tot, pel camí Catalunya pot perdre-hi molt més del que sembla.
S’ha publicat el mapa provisional de la zonificació de les instal·lacions fotovoltaiques segons el PLATER, el pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica. En el meu poble, s’hi ha definit una quantitat exagerada de zones prioritàries per a la instal·lació de plaques solars que, de dur-se a terme, destruirien alguns dels paisatges més bonics d’aquest racó de la plana selvatana que, a més, són autèntiques reserves conservacionistes d’alt valor ecològic. El món rural està alarmat, alarmadíssim, per tot el que aquest pla de sonats significa. Emperò al desarrollismo rexisme tot això li és igual. No debades, el president Putilla en declaracions relacionades amb el devastador incendi de les Gavarres, va afirmar que no podíem tenir por a talar arbres. Aquest senyor té la mateixa comprensió de la gestió dels boscos que té de la física quàntica. Hi ha un esperit de pertorbació que lentament assola els membres del govern rexista amb estirabots cada cop més fora de si. Entre la creença absurda que la dita “descarbonització” passa per depredar un número exagerat d’hectàrees de terra amb plaques solars i molins de vent i el delit per talar arbres en espais naturals, el rexisme català ens deixarà sense país molt abans que ens adonem. A això cal afegir-hi l’obsessió per la insostenible Catalunya dels 10 milions—quan ens sobren 4 milions dels 8 que som.
Tot plegat, aquestes idees pertorbadores i pertorbades s’amaneixen de la més absoluta incompetència en la realitat pràctica. Ha quedat palès, un cop més, amb els esvorancs de Montcada i del Putxet. Costa d’entendre per què Sílvia Panqueque no ha estat dimitida encara amb plens deshonors. Demostra una vegada i una altra que gestionar una conselleria li va molt gros—i ja és dir. En el fons, tot això al rexisme ja li va bé. El públic i electorat catalans són posats a prova reiteradament i cada vegada l’apatia política catalana de la resignació i desmobilització neoautonòmiques rellueix amb eixordador silenci. El rexisme pot fer el que vulgui, que ningú no es queixa massa. Més ben dit, ningú no és capaç de sostenir políticament la fiscalització del govern en la miríada d’escàndols i crisis que el rexisme ha creat o ha gestionat pèssimament. Això es causa del fet que no hi ha cap mena d’oposició real al govern de Salvador Papilla perquè, d’una manera o altra, el gruix dels partits catalans tenen alguna mena d’acord amb els socialistes—ja sigui a Barcelona, ja sigui a Madrid, ja sigui a tots dos llocs.
Si es fa un balanç del govern de Salvador Mantilla, ens queda el retrat següent: crisi del ferrocarril (ara amb esvorancs inclosos), vagues constants a educació per la manca de recursos (per a un model ideologitzat que no s’hauria d’haver aplicat mai), sistema sanitari a punt de petar (ja hi ha hagut vagues i n’hi haurà més), escàndol del robatori de fons públics via subvencions (a la descarada), intents barroers d’amagar els baròmetres electorals (amb ocultació i propaganda barata). I em deixo coses, com l’explosió de criminalitat organitzada plenament tolerada per la policia perquè alguns d’aquests col·lectius criminals tenen protecció política. Tot això amanit per la regularització massiva de perrosanxe per capgirar el cens electoral i fer substitucions demogràfiques de tota mena… En fi, això no és un govern: això és l’espanyolisme rexista més inútil i estult destruint calculada i sistemàticament Catalunya. És per això que Salvador Pantorrilla no passarà pels tribunals com la majoria dels seus col·leguis suciates—perquè la missió que compleix satisfà tot l’espectre espanyolista, del PSOE a Vox passat pel PP.
La realitat és que el rexisme és el pitjor govern que ha tingut mai la Degeneralitat de Catalunya. I el llistó ja era molt baix, amb Montilla, Torra i Aragonès.
