Catalunya es manté a la cua de l’estat espanyol i de la UE pel que fa a l’ús d’energies renovables per generar electricitat. Tot i l’increment de les capacitats en fotovoltaica i solar dels darrers anys, tan sols un 20% de l’electricitat es genera a través d’energies verdes, i el país està molt lluny de la mitjana estatal (el 55,5%, el 2025, amb dades de Red Eléctrica), i també de la UE (47,5%, el 2025, segons Eurostat). Només 1 de cada 5 MW d’electricitat provenen de les renovables, mentre persisteix dependència de l’energia nuclear, que proveeix encara dos terços de tot el mix elèctric. En positiu, el país lidera la tramitació de projectes d’emmagatzematge en bateries, claus en el procés de descarbonització de la generació elèctrica.

Mentre a la Unió Europea l’energia eòlica i la solar van generar per primera vegada més electricitat que els combustibles l’any 2025, amb un 30% del total -el 42% a Espanya-, Catalunya presenta uns números molt més discrets: l’eòlica (8,3%) i la solar fotovoltaica (0,9%) juntes no arriben ni al 10% del mix elèctric.

Sumant-hi la hidràulica (10,9%), el pes de les renovables en la generació elèctrica a Catalunya se situa a la ratlla del 20%, molt lluny del que passa a l’Estat en conjunt, on l’aportació de les energies verdes supera la meitat del total; a escala comunitària, el percentatge és del 47,5%, segons les darreres dades publicades recentment per Eurostat.

De fet, Catalunya ocupa la penúltima posició de les comunitats autònomes pel que fa a l’ús d’energies renovables per generar electricitat, sense considerar les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Només les Balears tenen un percentatge inferior d’electricitat generada a través de fonts verdes en el que portem de 2026, concretament el 12,8%.

En fins a 12 comunitats la generació renovable suposa la meitat o més de tota l’electricitat produïda, amb casos extrems per sobre del 85% com l’Aragó, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó. En canvi, Catalunya s’alinea en el grup de les 6 comunitats amb menys d’un 30% d’electricitat produïda amb fonts renovables (al costat de les Balears, les Canàries, el País Basc, el País Valencià i Múrcia).

Si es compara la situació de Catalunya amb els països de la Unió Europea, només Txèquia presenta un percentatge més baix de renovables (17,4%). França, també dependent de l’energia nuclear com el productor més gran de la UE, les renovables queden a la ratlla del 27%. Altres grans estats europeus com Alemanya (57,6%) o Itàlia (47,9%), han transitat el camí cap a la descarbonització i desnuclearització de la seva producció d’energia elèctrica.

El sostre del 20%

A diferència del creixement que s’ha produït al conjunt de l’Estat, l’aportació de les renovables al mix elèctric català es manté força estable des de fa molts anys. Amb oscil·lacions lleugeres -pròpies d’unes fonts molt dependents de les condicions climàtiques (vent, aigua, sol)- el 20% actual no és ni tan sols un màxim històric, i a més es tracta només d’una mitjana del que portem d’any. En qualsevol cas la influència de les renovables no ha superat mai el 21,4% de la generació elèctrica (2014) a Catalunya, almenys des que hi ha dades disponibles.

Mentrestant, l’energia nuclear segueix produint més del 60% de l’electricitat, el 64% en el que portem d’any. Considerada una energia “verda” des del punt de vista de la generació d’emissions, la nuclear és una font d’energia no renovable. Les centrals de cicle combinat i la cogeneració (vapor més gas), també no renovables, aporten un altre 15% de la generació elèctrica.

Geroni Fernús, president de la Comissió d’Indústria Química d’Enginyers Industrials de Catalunya, assevera que en el camí cap a la descarbonització de la producció elèctrica “no hi ha una bala de plata que ho solucioni tot”, i que si bé la transició energètica passa per augmentar el pes de les renovables, ho haurà de fer en coexistència amb fonts de potència estables per moments determinats, com els cicles combinats, o bé “la solució de l’emmagatzematge de grans quantitats d’electricitat”.

Multiplicar per més de 10 la potència instal·lada

Augmentar el paper de les renovables en el pastís de la generació elèctrica exigeix incrementar la capacitat efectiva, els MW de potència instal·lada, especialment en un context de creixement de la demanda elèctrica. Segons recull el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER), Catalunya necessita instal·lar gairebé 62.000 MW d’energia renovable fins al 2050 per descarbonitzar el seu sistema energètic.

Això significa accelerar molt el ritme actual. Si bé des del 2021 es percep un canvi de tendència respecte a anys anteriors que ha fet incrementar un 60% els de 3.761 MW instal·lats fa un lustre fins als 5.570 MW actuals, el que es planteja pels cinc anys vinents és arribar a 15.384MW (un 176% més), i assolir els 61.861MW el 2050, que suposaria multiplicar per més de 10 la potència de renovables que Catalunya té avui.

Tanmateix, com apunta Geroni Fernús, s’està obrint un altre camí per a l’optimització de la producció elèctrica renovable i el seu aprofitament més enllà del moment de la generació, que és l’emmagatzematge en bateries.

Catalunya, líder en projectes d’emmagatzematge

Aquest és un àmbit incipient, i on Catalunya sí que és pionera. La comunitat encapçala la tramitació de projectes de ‘camps de bateries’. En concret, la tardor passada la Generalitat va fer públic que tenia en tramitació 134 projectes d’emmagatzemament mitjançant bateries, dels quals 125 són de bateries independents i 9 són projectes de bateries hibridats amb instal·lacions renovables, que sumen 1.096,79 MW.

Amb dades actualitzades fins a finals de març d’aquest 2026 de Red Eéctrica, fins ara Catalunya ha donat llum verda a 2.021 megawatts de potència, una dada que supera de llarg els 1.751 d’Andalusia, el segon territori amb més camps de bateries projectats.

A més, segons la mateixa font, en aquests moments hi ha uns altres 2.191 MW de potència pendent d’aprovar, que en aquest cas són la segona xifra més alta de tot l’Estat, només superada pels 2.495MW que s’estan tramitant a Castella-la Manxa.

El CEO de l’Energètica i president del grup de treball de la Comissió Interdepartamental de Transició Energètica del Govern, Daniel Pérez, matisa a l’ACN que la majoria d’aquests projectes encara no s’han materialitzat. “Aquest any es podria acabar amb uns 1.000 MW de bateries” en funcionament, diu, i aventura que “el salt gran el veurem els dos anys vinents”.

Segons apunta, l’expansió de les bateries és clau per a l’aprofitament de la generació elèctrica renovable més enllà dels moments en què se’n pot generar (quan fa sol, vent o abundància de recurs hídric), i per poder-la traslladar en moments de pic de consum, per exemple al vespre, quan puja la demanda i també el preu de l’energia.

A més, destaca que a diferència del que ha passat sovint amb projectes de solar fotovoltaica i amb els parcs eòlics, en el cas de les bateries no s’ha observat “oposició territorial” perquè l’impacte sobre el terreny és molt més petit, segons assegura.