El salt d’escala que ha experimentat el turisme és una de les grans transformacions que ha viscut Catalunya durant el primer quart del segle XXI. El país ha duplicat els 13,4 milions de visitants que ja rebia al tombant de segle i se situa ara a la ratlla dels 27,6 milions de persones, segons dades de l’INE. Barcelona abandera aquesta explosió, amb 12,7 milions de visitants el 2024, gairebé la meitat. El creixement ha sigut “molt més ràpid” que el d’altres ciutats europees immerses en l’auge del turisme urbà, cosa que explica “part de les tensions que ha generat el turisme”, en opinió del comissionat de turisme de Barcelona, José Antonio Donaire, que diu a l’ACN que s’ha tocat sostre i també que existeix un consens sobre “no créixer més”.

Donaire situa el “salt extraordinari” del turisme a Barcelona entre els anys 2000 i 2015: “Es produeix en tots els sentits: creix moltíssim l’oferta d’allotjament, la ciutat es posa de moda i les xifres de creixement anual (de visitants) són imparables”. Així és com es va passar de poc més de 4 milions de visitants anuals (l’any 2000), fins a prop de 9 milions el 2015, segons indiquen les dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona. El “sostre”, al qual es refereix el comissionat, es va tocar l’any 2019, amb gairebé 14 milions de visitants, una xifra que no s’ha tornat a assolir després de la pandèmia, amb els 12,7 milions del 2024 com a darrera referència.

Tot aquest creixement ha anat acompanyat d’altres xifres rècord, per exemple en l’àmbit de la mobilitat. L’aeroport del Prat va batre l’any passat el rècord absolut de passatgers, amb 55 milions (el màxim teòric de la instal·lació, segons Aena), quan al tombant de segle no arribava ni als 20 milions. I el Port de Barcelona va tancar el 2024 amb un nou rècord de 3,65 milions de creueristes, en gairebé 800 operacions, amb una xifra d’arribades que s’han multiplicat per deu en l’últim quart de segle.

Barcelona posa límits al creixement

Davant d’aquestes xifres, i segons el comissionat de turisme de l’Ajuntament nomenat fa pocs mesos per l’alcalde Jaume Collboni, Barcelona va decidir “en el seu moment” -en referència al Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), aprovat el 2017 amb Ada Colau d’alcaldessa- “i manté fermament” la decisió de “no créixer” més en places turístiques, i per tant tampoc en nombre de visitants.

D’acord amb aquesta “decisió”, Donaire pronostica que en els propers anys la xifra de visitants s’estabilitzarà entorn del volum actual (12,7 milions). És a dir, que els prop de 14 milions de visitants de l’any 2019 no es repetiran. “Aquest és el paradigma i el model actual (reflexió, gestió)”, diu, fruit d’un consens “percebut per la major part de la ciutadania, però també per part de la majoria dels operadors turístics, i això és molt important”, rebla.

Xifres rècord a Catalunya

La capital ha empès les xifres de visitants a tot el país, ja que la ciutat per si mateixa acapara el 46% del turisme nacional. Ara bé, a diferència de Barcelona, a Catalunya en conjunt el creixement del turisme encara no s’ha aturat, ja que els més de 27 milions de visitants rebuts els anys 2023 i 2024 són de rècord, i superen el sostre prepandèmic de 26,1 milions, tal com mostra la sèrie històrica de l’enquesta de l’INE sobre ocupacions turístiques. Una sèrie que revela l’explosió del turisme al país en 25 anys, i és que durant aquest període s’ha doblat el nombre de visitants a Catalunya, de 13,4 milions el 2001 fins a 27,5 milions l’any passat.

El salt ha anat molt lligat a l’auge del turisme estranger, a Barcelona i arreu. Per exemple, dels 21,5 milions de viatgers que l’any passat es van allotjar en hotels catalans 14 van ser estrangers, és a dir, gairebé el 65%. Fa un quart de segle els estrangers no arribaven als 6 milions i tenien menys pes sobre el total, un 55%.

Per dimensionar encara més l’increment del turisme i el pes del visitant estranger, només cal mirar la xifra de persones de fora de l’Estat que han vingut de visita a Catalunya el darrer mes d’octubre: més de 2 milions, un rècord absolut en un mes d’octubre i que per si sol equival a gairebé el 40% de tot el turisme estranger allotjat en hotels catalans tot l’any 1999.

L’àrea de Barcelona i la Costa Brava, els altres grans focus

Més enllà de la capital, el turisme ha anat amunt a les principals destinacions turístiques, i en general a totes les demarcacions de Catalunya. L’ocupació hotelera s’ha més que duplicat a l’àrea de Barcelona (de 5,3 milions a 13,1 milions, segons dades de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE), i ha crescut de forma similar, en termes relatius, a Tarragona, d’1,3 milions a gairebé 3,2 milions.

A la demarcació de Girona el salt és de 2,5 a 4,2 milions (un 66% més), i a Lleida és molt menor en nombres absoluts i relatius: de menys de 700.000 turistes en hotels, a prop de 960.000 (un 37% de creixement).

Pel que fa a les principals zones turístiques, la Costa Brava capitalitza el turisme gironí. L’any passat va allotjar 4 milions de visitants només en hotels (dels 4,2 de tota la demarcació), un milió i mig més que fa 25 anys.

A Tarragona, als municipis de la Costa Daurada l’increment de visitants en hotels ha estat encara superior, fins a un 120% més. Les xifres que reflecteixen l’auge del turisme són el pas d’1,3 milions a 2,9 milions de clients d’hotels entre el 1999 i el 2024.

Origen dels clients hotelers

Les dades d’ocupació hotelera per demarcació descobreixen el pes dels visitants estrangers sobre el total en cada territori. En aquest aspecte, a l’àrea de Barcelona manen els turistes estrangers amb fins a un 74% dels clients hotelers, molts més que fa 25 anys, quan eren el 60% de l’ocupació.

Lluny d’aquets percentatges se situen Tarragona (amb un 43% de turista estranger, si fa no fa com l’any 1999) i particularment Lleida, ara amb un 20%, això sí, amb vuit punts més que al tombant de segle. Girona és l’única demarcació on el pes dels estrangers ha caigut, per bé que lleugerament, del 63% fa un quart de segle, a un 60%.

Més pernoctacions i sensibilitat ambiental a Girona

Així, tant internacionals com locals han crescut en similars proporcions a les comarques gironines, que han registrat un 60% llarg més de pernoctacions en hotels en el mateix període. La investigadora de la UdG, Sílvia Aulet, detalla que aquesta crescuda es deu “sobretot a una reestructuració de la planta hotelera” i l’increment de viatgers internacionals, que segueix la tendència a l’alça a escala global.

La reestructuració d’hotels gironins passa per una millora de les infraestructures, més que un augment de places hoteleres, apunta la investigadora. Això ha permès obrir-se a altres públics com el turisme de luxe. Un altre paper clau que ha tingut el sector a la demarcació ha estat l’aposta pel turisme esportiu. Aulet considera que amb la subseu olímpica de Banyoles el 1992 “es va plantar una llavor” que s’ha anat explotant en els últims anys i que “permet la desestacionalització del sector”.

La investigadora, però, apunta que un dels reptes que caldrà tractar en un futur dins d’aquest àmbit és entendre que “a vegades els esdeveniments esportius que es fan a l’aire lliure no són tan positius com sembla”. La investigadora de la UdG afegeix que “malgrat que hi hagi un rendiment econòmic, l’impacte que deixen al territori és més important”.

El sector turístic ha començat a treballar un altre canvi en les últimes dues dècades, la desestacionalització. Uns dels referents en aquest àmbit han estat els càmpings. De fet, en l’última dècada els càmpings gironins han incrementat un 21,5% els dies que obren al llarg de l’any. El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, assegura que actualment els càmpings gironins obren una mitjana de 215 dies anuals. A més, hi ha casos on en plenes vacances de Nadal s’aconsegueixen “ocupacions del 100%” en establiments del litoral, un fet impensable a principis del 2000.

Gotanegra remarca que això permet “donar una feina més estable” als treballadors i oferir “feines de més qualitat”, al mateix temps que atrauen turistes fora dels mesos d’estiu. De fet, la investigadora de la UdG, Sílvia Aulet, apunta que la “dignificació” dels treballadors serà un dels reptes que la demarcació haurà d’abordar en els propers anys. Aulet assegura que més enllà del sou, cal aconseguir més formació i la “revalorització de les professions”.

La sostenibilitat ha estat una altra de les baules en el sector turístic d’aquest primer quart de segle. El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, assegura que “l’evolució en sostenibilitat del sector ha estat única”. Per al representant dels càmpings gironins ho avalen els múltiples reconeixements que han rebut els establiments en matèria de sostenibilitat i tots els certificats mediambientals assolits en els últims 25 anys.

Això ha fet que els càmpings siguin els allotjaments amb una menor petjada de carboni. De fet, un estudi apunta que els turistes que s’allotgen en un càmping generen una tercera part de la petjada de carboni que deixen els visitants en altres tipus d’allotjament.

Pels càmpings aquesta evolució ambiental ara passa per la incorporació de la tecnologia que permeti tenir establiments sostenibles i preparats per a emergències climàtiques com ara inundacions. De fet, Miquel Gotanegra apunta que els càmpings gironins treballen en un projecte que avisi els clients de quan arribarà una situació climatològica adversa per tal que es preparin. “Podrem avisar la gent que arriba una pluja d’aquí a una hora i que s’afanyin a tornar o que no surtin”, explica el representant dels hotels.

La investigadora de la UdG, Sílvia Aulet, explica que les millores en sostenibilitat són un atractiu turístic més, tot i que no és un factor decisiu perquè els visitants escullin Girona per fer les vacances. El que sí que ha detallat és que el fet que els països del centre d’Europa i nòrdics siguin un públic important a la demarcació fa que els establiments vegin un atractiu turístic el fet de reduir el seu impacte ambiental.