Malvolguda senyora (atès que heu fet del vostre un personatge caracteritzat per una indissimulada antipatia, no perdrem el temps amb formalitats hipòcrites),
Us escric en aquesta llengua que us molesta tant. Això, tot s’ha de dir, és un sentiment recíproc. Imagino que en els molts lectors d’aquest article, sentir les vostres manifestacions públiques, la sobreactuació del personatge que heu creat, ens inspira un cert fàstic que ens obliga a canviar de canal o aixecar-nos d’allà on sigui per estalviar-nos la vostra presència, i els vostre estudiat idiolecte de supèrbia que gasteu.
I tanmateix, reconec que tenim arrels comunes. El meu avi patern era de Madrid. Una quarta part de la meva família prové de la Castella profunda. Durant la guerra civil, vam tenir familiars madrilenys refugiats a Catalunya per protegir-los de les bombes que els seus referents intel·lectuals, que us passeu la vida enaltint i justificant, llençaven contra la població civil i malmetent la vida de generacions senceres. Potser és per això que tots els descendents, tenint en compte com el Madrid polític, especialment el més arnat que representa el seu partit de dret, i el de fet –voxeja massa, potser–, han acabat experimentant una profunda antipatia respecte la comunitat que vós presidiu. Bé, especialment quan expresseu idees amb el vostre peculiar estil, es pot dir que, aquells amb arrels madrilenyes sentim un profund sentiment de vergonya aliena. Ja sé que domineu la tècnica del populisme teatral. La vostra experiència com a community manager d’un gos demostra que l’han triada per les vostres habilitats de comunicadora, és a dir, de portaveu del Madrid més fosc, més imperial, no pas en un sentit històric, sinó, i atès el lema “de Madrid al Cielo”, en el de La Guerra de les Galàxies. No és casualitat que la millor metàfora que he sentit mai per definir L’Estat Profund Espanyol (L’EPE), l’hagi feta el meu bon amic Antonio Baños, que la va comparar amb l’Estrella de la Mort, aquella arma de destrucció massiva que assolava planetes, perseguia dissidents i republicans.
Perquè, efectivament, aquell horrorós himne que teniu (no em refereixo a l’esperpèntic i artificial madrileny, que el compositor s’ho va prendre a broma, sinó a la patxanga militaroide de la Marxa Reial hispànica) el podríeu substituir per la marxa de Darth Vader, si és que li compren els drets a John Williams, esclar, perquè reflectiria millor el sentit del que representa l’Espanya que tant defenseu, i que no és altra cosa que l’erm buidat per la capital imperial que presidiu.
Malvolguda presidenta. No presidiu Madrid. Madrid no existeix. O existeix massa. En realitat, el mapa autonòmic de 17 comunitats autònomes més dues colònies africanes és un mapa deliberadament artificial per diluir el fet nacional que l’Estrella de la Mort s’ha esforçat a ocultar. Els Països Catalans van ser dividits en tres comunitats, Euskal Herria, en dos i, tret de Galícia i Astúries Espanya va ser dividida en la resta. La Castella històrica, en cinc o sis (si afegim Andalusia, repoblada de manera pràcticament exclusiva per castellans). És igual, no la vull avorrir amb història. Madrid és d’una artificialitat deliberada per evitar una macrocefàlia autonòmica que, de fet, no només no s’ha corregit, sinó que s’ha accentuat. En qualsevol cas, un mapa artificial per mirar de posar al mateix rang nacions mil·lenàries (Catalunya ho és) al costat d’una improvisada comunitat uniprovincial no deixa de ser un d’aquests esforços per negar la realitat, i fer-ne de la humiliació a les nacions no castellanes un esport que vós practiqueu amb entusiasme.
Perquè, efectivament, i el gest de divendres passat, amb una sobreactuació que em fa dubtar sobre si realment esteu creient-vos massa el vostre personatge, no resulta altra cosa que un gest de grolleria de llibre, destinada a satisfer la parròquia pròpia, i molt especialment la que controla l’estrella de la mort. Us agrada humiliar: a la classe treballadora, als avis de les residències i els seus familiars, als qui parlen català o basc, a qualsevol que no pensi com vós. Teniu el mèrit que poques persones com vós sabeu interpretar a la perfecció el que representa el nacionalisme banal espanyol, és a dir, considerar normal i natural aquest supremacisme nacional que menysprea les nacions sense estat. O a reclamar, al més pur estil Joc de Trons, la “llibertat” que implica la d’esclavitzar, oprimir, humiliar… Bàsicament reivindicar aquella Thatcher que va causar més misèria i devastació als britànics que la Luftwaffe. La típica mentalitat de l’imperialisme en la pitjor definició del terme, de l’autoritarisme, i de la mesquinesa moral.
Ja sé que encarneu certa voluntat d’aggiornamento que ha fet tradicionalment la ultradreta d’intentar modernitzar l’arnada i caduca ideologia d’un ranci espanyolisme. La dona de gran personalitat, que sap vestir, que sap actuar, que aparenta llibertat en els costums, que parla dels seus ex, que representa en certa mesura el postfranquisme sociològic que colonitza els espais dels privilegis socials de la vostra comunitat, i sobretot de L’EPE. Representeu, en certa mesura, la ruptura amb les formalitats en un espai, l’espanyol, caracteritzat per complexos d’inferioritat sublimats hàbilment en una supèrbia insultant, sense capacitat d’adonar-vos del vostre ridícul còsmic. I us expresseu amb una sinceritat sense filtres. Us he de confessar que la nostra enemistat mútua (no pas la individual, sinó la col·lectiva, la que han generat les circumstàncies que ens han marcat), és corresposta.
Un consell! No us deixeu enganyar per les aparences. Que L’EPE hagi aconseguit desmobilitzar els líders independentistes i hagi aconseguit corrompre i cooptar alguns dels seus antics dirigents, no vol dir que la colònia estigui encalmada. Per molta repressió o compra-venda, no es pot evitar l’inevitable. No estic massa segur del que passarà amb Catalunya, sí que, en canvi, el seu país no té massa bon futur. Especialment si destaca a personatges com el vostre. Espanya és un país de mal passat, depriment present, i com anticipava Gil de Biedma, que sol acabar malament… Especialment gràcies a gent com vós.
