L’habitatge és un dels elements que “més influeix” en el risc de pobresa laboral a Catalunya

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

L’habitatge és un dels components que “més influeix” en el risc de pobresa laboral a Catalunya, segons l’estudi de CCOO ‘Una aproximació a la pobresa laboral en el treball’, corresponent a l’any 2023. En l’11a edició d’aquest treball, l’autor, Albert Ferrer, ha remarcat el pes que té un pis pel que fa a les despeses. Mentre que en l’apartat d’ingressos laborals, ha apuntat “la parcialitat involuntària i la baixa intensitat i el salari”. L’informe ha concretat que el 10,4% dels treballadors es trobava amenaçat d’exclusió social el 2023, sent la xifra més baixa des de 2015 (era de l’11,2%) i mig punt percentual menys que el 2022. Ferrer ha atribuït aquest descens generalitzat “a la millora del mercat de treball català”.

L’anàlisi ha detallat que la taxa de pobresa laboral en homes el 2023 era del 10,5% i del 10,4% en les dones, la diferència més reduïda des de 2015. Tot i això, Ferrer ha subratllat que el sexe femení “està sobrerepresentat” en les variables que influeixen per patir aquest fenomen. De fet, el perfil tipus que ha elaborat el sindicat és el d’una dona estrangera, de mitjana edat i amb nivell baix d’estudis. Treballa a jornada parcial, amb un contracte temporal en sectors com el de la llar o l’hostaleria. A més, viu en família nombrosa, monomarental o sola.

El responsable de l’anàlisi ha afegit un altre element que condiciona la pobresa laboral, “la baixa intensitat en el treball”. Es tracta de les persones que “dediquen poc temps” a la feina i que ha xifrat en gairebé 400.000 el 2023, al voltant d’una mica més de 6% de la població ocupada.

Incidència de l’SMI

L’informe ha contextualitzat l’objecte de l’estudi per la seva relació i ha constatat que hi ha hagut una “evolució salarial important” entre 2014-2022. El document ha indicat que el ritme de creixement ha estat del 18,3% i “s’ha concentrat especialment en els salaris més baixos”, ha puntualitzat Ferrer. En aquest sentit, ha posat l’accent en la crescuda del Salari Mínim Interprofessional (SMI) dels últims anys que “pressiona a l’alça” en les mensualitats més baixes. Per això, ha ressaltat “la influència positiva” que ha tingut i ha instat que hi hagi “increments en els futurs exercicis”.

A la vegada, ha suggerit “reforçar tot el model de protecció social”, en referència al sistema de prestacions i pensions, perquè “tenen un paper fonamental” en la reducció del risc d’exclusió social.

Per una altra part, l’autor de l’informe ha criticat que “els marges de beneficis empresarials” van contribuir en la inflació arran de la invasió a Ucraïna amb un 14%. Aquest fet també va “sumar” a la pobresa laboral i ha apuntat alguns sectors com el financer i l’alimentari, entre d’altres.