El català ocupa un lloc minoritari com a llengua de les tesis doctorals a les universitats públiques. Segons les darreres dades, del curs 2022-23, una de cada deu s’escriu en català. Més de la meitat dels 2.358 treballs de final de doctorat es van redactar en una llengua estrangera, més d’un terç en castellà, i l’11%, en català. Entre els investigadors de Catalunya el català és més emprat, però no majoritari: un de cada cinc treballs. Les revistes acadèmiques on se solen publicar són internacionals i en anglès, i això condiciona l’opció idiomàtica. Universitats com la UPF -amb un 2,4% de tesis en català- s’esforcen per incrementar les recerques en català amb guies de publicacions que l’accepten i finançament a treballs en aquesta llengua.
La proporció de tesis que s’escriuen en català és baixa en termes generals, però també entre els investigadors nascuts a Catalunya. De fet, la primera opció idiomàtica entre aquest grup tampoc és ni el català ni tampoc el castellà, d’acord amb els registres del Departament de Recerca i Universitats a què ha tingut accés l’ACN. El que s’imposa amb claredat són les terceres llengües (principalment, l’anglès), amb un 43% de les tesis dels doctorands catalans el curs 2022-23. En castellà, en van escriure una de cada tres, i en català, tan sols una de cada cinc (el 23%).
Pel que fa al conjunt de tesis doctorals presentades a Catalunya, les dades encara rebaixen més la presència del català fins a una de cada deu. En part, això es deu a l’important nombre de doctorands estrangers i de la resta de l’Estat: només el 45% de les tesis del curs 2022-23 a les universitats públiques són d’alumnes nascuts a Catalunya, n’hi ha fins a un 38% d’alumnes d’origen estranger, i un 14% són d’investigadors nascuts a la resta de l’Estat.
L’anglès mana en les publicacions acadèmiques
Però diverses fonts de l’àmbit universitari consultades confirmen que l’escassa presència del català a les tesis respon, sobretot, al destí final d’aquests treballs en revistes i publicacions acadèmiques especialitzades, un àmbit dominat sobretot per l’anglès. “En doctorats, la majoria de programes són en anglès”, confirmen a l’ACN des de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), una de les universitats públiques amb més “vocació internacional” (un 30% de la docència s’imparteix en anglès, i un 25% del professorat és estranger), i també amb el menor percentatge de tesis presentades en català (un 2,4%).
La institució diu que tot just ara comença a haver-hi revistes acadèmiques on es pot publicar en català, “o almenys el resum”, i que per part seva s’incentiva l’ús d’aquesta llengua per diverses vies. Per exemple, finançant des d’aquest curs la publicació de recerques en català a revistes acadèmiques “de primer nivell”, i també amb una guia de les publicacions internacionals que accepten articles en català, que són una quarantena segons detallen des d’aquesta universitat.
El pes dels àmbits de coneixement de cada universitat
Els àmbits de coneixement que cobreix cada universitat també influeixen en la major o menor presència de català a les tesis. Per exemple, en tecnologia, la majoria de literatura acadèmica es publica en anglès, com confirmen a l’ACN fonts de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Això fa entendre per què aquest és el segon centre públic de Catalunya amb menys tesis en català (2,5%), després de la Pompeu. De la mateixa manera, també atreu més doctorands de l’àmbit internacional: és la segona universitat amb més doctorands estrangers sobre el total, amb la meitat del total.
La universitat expressa que està especialitzada en camps tècnics, i en aquests àmbits, la literatura de recerca és principalment en anglès. “La llengua franca en aquests àmbits és l’anglès”, raonen. Tanmateix, des del 2023, la UPC va decidir que “almenys el resum dels articles acadèmics” es pugui consultar en català. Tot plegat “és difícil”, asseveren, “perquè interessa que les tesis puguin ser llegides i citades per la comunitat científica internacional, i si vols donar el màxim accés a la recerca, normalment ho fas en anglès”.
Significativament, també entre els alumnes catalans d’aquests dos centres universitaris de Barcelona -i no només entre els estrangers- la proporció de tesis escrites en català és molt baixa (un 7,1% dels treballs a la UPC, i un 5,1%, a la Pompeu), i en canvi, altíssima en terceres llengües: més del 70% dels seus treballs, en ambdues universitats.
El català despunta a la UdG, però no lidera
Fins i tot en les universitats públiques amb més presència de doctorands nascuts a Catalunya (UdG, UB, UdL) el català no esdevé majoritari, tot i tenir més presència. Per exemple, la Universitat de Girona (UdG) és la universitat pública de Catalunya amb més doctorands nascuts aquí, un 60%, i és també el centre on es van presentar més tesis en català, amb una de cada quatre (el 25,8%). Sí que ho va ser entre els doctorands nascuts a Catalunya, amb el 40% de les seves tesis escrites en la llengua pròpia del país, cosa que no passa a cap altre centre universitari analitzat.
En un punt intermedi, sempre prenent el mateix curs acadèmic, hi hauria la Universitat de Lleida (UdL), amb un 18% de les tesis presentades en català. A la universitat pública de les terres de Ponent, la meitat de les recerques les van signar alumnes nascuts a Catalunya, i entre aquests hi ha més equilibri entre les tres opcions idiomàtiques que en qualsevol altra universitat pública del país, a raó d’un terç de les tesis en cadascuna -amb només un lleuger avantatge de les terceres llengües-.
A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’11,6% de tesis en català el 2022-23; la Universitat de Barcelona (UB), amb el 14,5% dels treballs, i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el 12%, l’ús del català en les tesis és similar.
Testimonial entre els estrangers
Pel que fa a l’ús del català entre el col·lectiu d’investigadors nascuts fora del país, és del tot testimonial. El registre del curs 2022-23 recull que els estrangers van presentar 7 tesis en aquest idioma de prop de 900. En canvi, van optar pel castellà un terç dels doctorands (el 33,6% de les tesis es van presentar en aquesta segona llengua). El 65,6% va escollir la seva llengua o una altra tercera llengua d’ús internacional, com l’anglès.
Pel que fa als doctorands nascuts a la resta de l’Estat, la proporció de tesis en català puja una mica més, però segueix sent minoritària: el 2022-23, només 17 tesis -el 5% dels treballs presentats per aquest grup-. Però igual com fan els nascuts a Catalunya, els de la resta de l’Estat també escullen una tercera llengua (55%) per sobre de la pròpia (el castellà, un 40%), per escriure les seves tesis.
Evolució estable
L’anàlisi de les dades al llarg dels darrers sis cursos acadèmics permet concloure que el pes del català en la redacció de les tesis doctorals a les universitats públiques catalanes no ha variat significativament. Si bé el curs 2016-17 va registrar el màxim d’aquesta sèrie, amb un 14,5% de totes les tesis, els anys posteriors el percentatge s’ha situat sempre entre el 10% i l’11%.
No així, el que ha incrementat més percentualment són els treballs presentats en llengües estrangeres, amb prop de deu punts més avui que aleshores. Prenent de nou el curs 2016-17, hi va haver un 45,6% de tesis escrites en llengües diferents del català i el castellà, i -exceptuant el curs 2020-21, marcat per l’impacte del coronavirus-, la resta de cursos acadèmics el percentatge ha estat sempre per sobre de la meitat dels treballs, concretament el 53,4% el 2022-23, el darrer del qual es disposa de dades.
L’ACN no ha pogut obtenir les dades relatives a l’idioma de lectura de les tesis doctorals “ja que és una informació que no es recull per a les finalitats estadístiques que es treballen habitualment”, segons la resposta obtinguda en la mateixa petició pública d’informació.