Escriure, escriure, escriure. Està tot desordenat. M’agrada així, m’entenc. Paper en blanc. De sobte: escriure, escriure, escriure. Aquest verb em ronda pel cap des que tinc ús de raó. En tant que llegia, pensava en l’escriure. Només és una utopia, com podria fer alguna cosa així? M’encantaria, en un món ideal, és clar. Llevar-me d’hora al matí, en una casa càlida. Vestir-me amb roba còmoda, fer-me un cafè, mirar el paisatge pels ventanals del menjador i escoltar el silenci. Una vida en pau. Matins tranquils, lents, llargs. En una vida ideal, és clar. En aquell món platònic, la tassa de cafè em calenta les mans. Surto al porxo i respiro la serenor. I tinc dos fills, o potser tres. Una parella que vol envellir amb mi i matins en pausa per poder escriure. Algunes nits també escriuria; és llavors quan es desgavella tot, però també quan surten les millors paraules. Quan surt el sol ja s’endreça, ja es pensa i s’intenta lligar la història. Escriure, però què escric? Tinc tantes conjuntures, però, per on començo? Em poso aquella cançó que fa que em surtin les paraules. I, llavors, soc feliç. Això m’omple i en un món platònic viuria així: saciada. Tot i que també m’agradaria compaginar-ho amb alguna altra cosa, com ser editora de llibres, correctora o traductora. Soc feliç quan m’imagino una vida així. És un somni. On queden les idees? Com les puc ajustar? És que m’agrada tot capgirat, però també anar-ho encaixant en una història. Potser podria començar per explicar la meva, que podria ser la teva. Ho hauré de fer per trossos, segurament. Podria fer diferents relats, amb diferents personatges, que adverteixin parts de la meva història, i de la teva. Podria pescar un tema dels que em ballen pel cap, dels que em demanen que rebusqui i que ho expliqui tot. No et deixis res. Escriure, escriure, és tot el que vull. En el món ideal, en aquella casa ideal, en què em trobo en el porxo, ja va sent hora de seure a l’escriptori. Vaig encaixant els esborranys escrits a la nit anterior, els teus bocins, i els meus. Tinc un gat que em fa companyia, un gat negre. Tinc set d’escriure. I a la tarda jugaré amb els meus nens, però això ja és una altra història.
