Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona (UB), en col·laboració amb altres centres, han descobert que una vida intel·lectualment activa té un efecte protector en la progressió i severitat dels tres tipus de símptomes de la malaltia de Huntington, cognitius, motors i psiquiàtrics. És una malaltia neurodegenerativa d’origen genètic que debuta en edat adulta, normalment al voltant dels 40 anys. Les persones pateixen una degeneració progressiva que s’acaba manifestant en afectacions molt incapacitants. Fa temps que se’n coneix la causa genètica i es disposa d’un test per identificar-ne portadors abans de l’inici dels símptomes, però la malaltia no té cura ara com ara.
El grup Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL va dilucidar fa anys que aquest estil de vida proporcionava beneficis en la simptomatologia cognitiva, però en l’estudi publicat ara a Scientific Reports demostra la transferència d’aquests efectes als altres dos dominis clínics dels pacients de Huntington: el motor i el psiquiàtric.
La investigadora predoctoral Audrey De Paepe i altres científics liderats per la doctora Estela Càmara van avaluar la reserva cognitiva d’un grup de pacients, a través de factors com el nivell d’educació, l’ocupació professional, els cursos acadèmics i musicals, el nombre d’idiomes, l’activitat lectora o la freqüència amb què es jugava a jocs intel·lectualment complexos com els escacs.
Els investigadors van complementar aquesta informació amb proves de neuroimatge en relació amb l’activitat intel·lectual desenvolupada al llarg de la vida. També van fer models per veure si hi havia diferències en els símptomes típics de la malaltia segons l’estil de vida cognitiu dels participants.
Els resultats han confirmat que una major activitat mental al llarg de la vida és un factor protector de la neurodegeneració i permet mantenir un bon estat cerebral durant més temps. En els afectats per Huntington, això sembla traduir-se en una aparició més tardana dels símptomes de deteriorament cognitiu, motor i psiquiàtric, possiblement per un menor dany cerebral. Des de l’IDIBELL apunten que probablement això permetria entendre part de les diferències que s’havien trobat en la trajectòria clínica dels pacients d’aquesta malaltia.
La investigació té implicacions significatives per al maneig de la malaltia de Huntington, ja que demostra que els pacients poden aplicar certes estratègies preventives per mirar de disminuir o retardar potencialment la progressió de la malaltia, fins i tot abans del diagnòstic.