Per sucar-hi pa!, de Lluc Quintana i Marta Montenegro | Receptes de cuina (Comanegra)

La cuina i jo no és que siguem grans amigues, em defenso per supervivència però rares vegades em veureu innovant gaire. Mai dic que no als tàpers de la meu mare o la meva sogra perquè em salven molts àpats. La llengua, però, sí que és una de les meves aliades i per això sempre tindré interès en llibres que la tinguin com a focus, fins i tot si és de cuina.

Per sucar-hi pa és un llibre de receptes que tenen una pinta boníssima i que tant de bo algun dia em digni a fer. Però és que és molt més que això, perquè cada una d’aquestes receptes parteix d’una dita o refrany popular en llengua catalana: de “són faves comptades” en sortirà una amanida; “plorar com una Magdalena” inspira unes postres per llepar-se’n els dits; “s’ha acabat el bròquil” ens porta a un filet de vedella de Girona…  Un bon grapat d’idees que espero que algun dia m’animin a posar-me davant dels fogons.

Lluc Quintana, cuiner, i Marta Montenegro, dissenyadora i il·lustradora, fan un tàndem perfecte amb Magí Camps, que hi aporta el seu granet de sorra amb apunts lingüístics que ens ajudaran a posar-nos en context i ens obriran la porta a receptes per sucar-hi pa!

Totes les bèsties petites i grosses (I), de James Harriot| Novel·la (Viena)

 James Herriot és el protagonista d’una sèrie de relats, aventures i anècdotes entranyables i imprevistes sobre la seva carrera com a veterinari a l’Anglaterra rural dels anys trenta. La història d’en James és un aprenentatge sobre tot allò tan inesperat i que ningú t’ensenya de la vida laboral i que et dona l’experiència. Les patacades, els errors, el tracte amb la gent. És una novel·la de creixement personal i de relacions humanes, d’engrunes que ens acompanyen dia rere dia. De petits detalls aparentment ordinaris que, junts, ens fan ser extraordinaris. Tot ambientat en un espai en què el temps passa de pressa però la vida dels seus habitants deambula amb calma serena, lluny del ritme frenètic i l’aquí i ara.

És el com el que ens captiva i ens manté enganxats en el vaivé de sensacions que experimenta el veterinari en tractar un cavall, una vaca o un gos. I també els veïns: no perdem de vista que els humans sempre posem el nas a tot arreu i que podem arribar a ser tan imprevisibles com els animals. Per a en Herriot no serà feina fàcil fer-se un lloc en aquest racó de món en què els animals són la seva passió i la seva vida: “una vida sempre plena d’interès i varietat”.

La llibreria del turó, d’Alba Donati | Testimonial (Empúries)

La llibreria del turó és el relat deliciós del primer any d’Alba Donati com a llibretera a Lucignana, un petit poble de la Toscana, a la llibreria que ella mateixa va fundar a les acaballes del 2019 i que ha sobreviscut a una pandèmia i a un incendi.

A qui se li acut obrir una llibreria en un lloc tan recòndit? Hi ha gent que creu fermament en les seves idees i les defensa fins a donar-los forma. I Donati no només ens regala una llibreria que per a ella va ser l’oportunitat perfecta per convertir-se en una comunitat tendríssima i acollidora, sinó que ha tingut la generositat d’explicar-nos el seu amor pels llibres i també per les persones, els autors i els lectors. Un relat càlid, entusiasta i ple de vida que omple el cor de tothom.

Gaudeixo molt llegint llibres que parlen de llibres i llibreries, perquè d’alguna manera fan palpable tot allò que sentim els que estimem la lectura quan tenim un llibre a les mans. Posen paraules a idees abstractes, a emocions que sovint se’ns fan difícils d’explicar. I ens hi refugiem perquè és en aquestes línies que donen poder i valor a la paraula escrita, on ens sentim còmodes.