L’estudi més gran fet fins ara amb pacients avala la detecció precoç de l’Alzheimer amb una anàlisi de sang

El treball obre la porta a un diagnòstic de la patologia més eficaç, no invasiu i accessible

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Un estudi amb 2.000 pacients, el més extens que s’ha fet mai fins ara a tot el món, ha confirmat l’eficàcia de la detecció precoç de l’Alzheimer a través d’una simple anàlisi de sang. Es tracta d’una recerca que ha liderat Ace Alzheimer Center Barcelona en col·laboració amb l’Hospital Sant Pau. S’ha centrat en la presència del biomarcador plasmàtic pTau181 i ha revelat que aquest element té una sensibilitat del 94% i una precisió pròxima al 80% per a identificar a pacients amb alt risc de desenvolupar la malaltia en fases inicials. Aquest avanç obre la porta a un diagnòstic més eficaç, no invasiu i accessible per a centres de salut primària. La recerca s’ha publicat a la revista ‘eBioMedicine’, del grup The Lancet.

Publicitat

L’Alzheimer, responsable del 60-80% dels casos de demència, continua sent una de les principals causes de mort a tot el món sense tractament preventiu ni cura. La majoria dels diagnòstics es realitzen quan el mal neuronal ja és irreversible. Per això, trobar un mètode de detecció i diagnòstic no invasiu en les etapes més inicials de la malaltia constitueix en l’actualitat un dels grans reptes en la pràctica clínica.

El treball que ha liderat la doctora Amanda Cano, de l’Ace Alzheimer Center Barcelona, ha conclòs que l’ús d’aquest biomarcador podria reduir en un 39% la necessitat de realitzar puncions lumbars, un dels procediments invasius que actualment se solen utilitzar per a confirmar el diagnòstic i que consisteix en l’extracció de líquid cefalorraquidi. A més, obriria el ventall de possibilitats per a detectar la malaltia en aquells pacients en els quals, per raons mèdiques, no se’ls pot fer una punció lumbar. En aquets sentit, ha apuntat que les analítiques de sang permetrien oferir una forma de diagnòstic més accessible per a centres de salut primària, millorant així la possibilitat de detectar la malaltia en etapes on encara es pot intervenir.

“Els biomarcadors plasmàtics revolucionaran no sols el diagnòstic de l’Alzheimer, sinó també la selecció de pacients per a assajos clínics i l’avaluació de nous tractaments, facilitant la implantació de la medicina de precisió en aquesta àrea”, ha considerat la doctora Cano que ha remarcat que l’estudi no només reforça la importància del pTau181 plasmàtic com a eina clínica, sinó que també ajudarà a predir quins pacients podrien avançar cap a una demència com l’Alzheimer, permetent així un seguiment més efectiu.

Amb aquests resultats, es reforça el posicionament d’entitats internacionals que han advocat pel diagnòstic a través de biomarcadors plasmàtics, com el European Alzheimer’s disease Consortium (EADC) al març d’aquest mateix any. Totes aquestes manifestacions han apuntat cap a la necessitat de continuar investigant i de realitzar estudis com aquest, amb mostres significatives, perquè, en un futur no gaire llunyà, es converteixin en la pràctica clínica habitual.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes