Enquestes d’opinió recents mostren els recels d’una part de la societat envers el feminisme, sobretot entre els homes joves. La darrera enquesta sobre valors del CEO mostrava que el 32% dels catalans -i més de la meitat dels homes d’entre 16 i 24 anys- creuen que el feminisme “ha anat massa lluny” en la lluita per la igualtat. En declaracions a l’ACN, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, lamenta que “ha quallat el missatge negacionista sobre la desigualtat de les dones” i aposta per confrontar-lo amb dades sobre les “violències masclistes” existents. “Hi ha una certesa, i és que no hem anat massa lluny”, rebat Menor, qui això no obstant, recomana adoptar “un llenguatge que interpel·li el conjunt de la societat”.
Estudis encara més recents com l’enquesta sociopolítica del CEO publicada la setmana passada corroboren l’existència d’aquest estat d’opinió desfavorable entre els homes més joves: menys de la meitat dels que tenen entre 16 i 24 anys creuen que el feminisme “promou una societat més justa i democràtica”. I segons la mateixa enquesta, són més els individus d’aquest grup d’edat i dels de 35-49 que es defineixen com a no feministes que els que sí que se’n consideren (el 45%).
I encara una altra dada: només la meitat dels homes joves d’entre els 16 i els 24 anys creuen que el feminisme busca la igualtat, bastant per sota de la percepció mitjana al conjunt de la societat, que és del 75%.
Preguntada pel què mostren aquestes i altres enquestes d’opinió recents, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, assegura a l’ACN que sempre que el moviment feminista ha aconseguit “grans fites” ha sorgit “un moviment reaccionari que va contra aquests avenços”. La consellera atribueix aquestes dades a l’ascens de l’extrema dreta i “l’estratègia molt clara de penetració en determinats mitjans de comunicació i a les xarxes socials -on el jovent consumeix la informació- per difondre el discurs negacionista de la violència masclista i de la desigualtat entre dones i homes”; “malauradament, aquest missatge ha quallat”, assumeix.
Menor argumenta que aquest discurs és “una falsedat”, perquè les dades constaten l’existència de “moltes violències masclistes i molta desigualtat” entre homes i dones. En aquest sentit, es mostra categòrica sobre el paper del feminisme. Diu la consellera que “hi ha una certesa, i és que no hem anat massa lluny”, perquè la violència masclista és “una violència quotidiana davant la qual, si no hi posem la consciència i el focus, no l’aturarem”. I afegeix: “Si no fem cas a les dades i hi vivim d’esquena, la primera cosa que estem fent és tenir una actitud terraplanista davant l’evidència”.
Dirigir-se “al conjunt de la societat”
Dit això, la responsable de les polítiques d’igualtat del Govern no rebutja fer “autocrítica” al moviment feminista, al qual anima a adoptar “un llenguatge” que “interpel·li el conjunt de la societat”. Sense entrar en el llegat de la seva predecessora, Menor anuncia que les seves campanyes “aniran molt dirigides” als joves, i als homes en general; a “sensibilitzar” i a “posar el focus en que la causa principal de totes les violències masclistes i desigualtats és una educació masclista perpetrada en el temps”, rebla.
Eva Menor subratlla que el feminisme “no és contra els homes” perquè, assegura, “n’hi ha molts que també se senten incòmodes amb aquestes situacions (masclistes) però que callen perquè no està ben vist (denunciar-les)”. “Per tant, hem de sensibilitzar molt, hem d’informar molt i sobretot hem d’interpel·lar el conjunt de la societat”, insisteix.
Preocupació generalitzada pel masclisme
De fet, les reticències amb el moviment feminista entre els homes joves registrades per les enquestes d’opinió conviuen amb percepcions generals molt més favorables a aquest moviment. Preguntats pel nivell de simpatia que els generen diversos col·lectius, els enquestats pel CEO en el seu Baròmetre d’Opinió Política del mes de juliol, el 39% van escollir en primera opció “la gent feminista”, per davant de la gent d’esquerres o independentista..
També el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) espanyol ha preguntat darrerament sobre aquests temes. I si bé és cert que en una enquesta monogràfica de gener de 2023 també va mostrar que el 44% dels homes creia que la lluita per la igualtat “ha anat massa lluny” (el 56% no ho creu), el mateix sondeig constatava com el 52,8% de la població sent “molta simpatia” cap al moviment feminista (per un 21,4% que li té “molta antipatia”), un percentatge més elevat d’afinitat que el que obté “la gent d’esquerres”, entre altres.
Pel que fa a la consciència i preocupació per la violència masclista, una enquesta encara més recent també del CEO (Omnibus, octubre 2024) rebel·la que aquesta és -de mitjana- la primera preocupació que assenyalen els enquestats entre un seguit de temes proposats. A més, dos de cada tres són favorables a destinar més diners a erradicar la violència masclista.
A les portes del 25N
Al respecte, i a les portes del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el 25 de novembre, la consellera celebra que la consciència sobre aquest tema sigui àmplia, però destaca que en aquest terreny “evidentment no s’ha fet prou perquè les dades reflecteixen una determinada realitat”. Les enquestes no reflecteixen directament el nivell de violència contra les dones, però sí, per exemple, la percepció de les dones sobre el risc de patir una agressió, per exemple anant de nit soles pel carrer.
Menor senyala la paradoxa que hi hagi “moltes persones que veuen que la violència masclista és una realitat i volen lluitar-hi en contra mentre altres pensen que el feminisme no és la solució”. A aquestes darreres, la consellera els diu que “el feminisme sí que és la solució, perquè al final l’única cosa que persegueix és la igualtat entre els homes i les dones”.