Les dones presenten un risc més elevat de patir dolor crònic postquirúrgic després d’una cirurgia, segons un estudi liderat per la Unitat del Dolor del Servei d’Anestèsia de l’Hospital del Mar i l’Institut de Recerca del mateix centre. El treball ha tingut en compte dades de 96 dones i de 137 homes intervinguts, que es van sotmetre a una toracotomia (cirurgia oberta que afecta la caixa toràcica i obliga a separar les costelles) entre el 2017 i el 2019 a una desena d’hospitals de l’estat. En general, el gènere incrementa el risc d’aquest dolor postquirúrgic però el motiu no és un component genètic o hormonal, sinó per la situació de partida del pacient, apunta el cap de la Unitat del Dolor, el doctor Antonio Montes.
Així, s’ha vist que les dones que desenvolupen un dolor crònic després de la intervenció, tenen un pitjor estat previ, amb un major component depressiu i una pitjor qualitat de vida que els homes.
La toracotomia es practica cada cop més en dones, ja que s’han incrementat en aquest grup les patologies pulmonars derivades del consum de tabac.
A tots els participants en l’estudi se’ls va sotmetre a diferents tests per valorar tant el seu estat físic com mental i de qualitat de vida abans de la cirurgia. Un mes després de la intervenció se’ls va trucar i a aquelles que relataven tenir encara dolor, se’ls va tornar a trucar al cap de tres mesos. Es va visitar a aquells casos que asseguraven seguir amb dolor, per confirmar-ho i establir la seva intensitat i característiques i l’impacte a la seva qualitat de vida.
D’aquesta manera, es va poder comprovar que el 53% de les dones havien desenvolupat dolor crònics postquirúrgic davant només el 38% dels homes. Cal destacar que les dones presentaven una pitjor situació de partida en dolor previ en altres localitzacions, en qualitat de vida i també un component depressiu més elevat. A més, patien més dolor previ, dues vegades més que ells. Tot i això, les dones suporten el dolor crònic millor que els homes, apunta el doctor.
Tant en els homes com en les dones el component físic empitjora en cas de dolor crònic. Però el component mental millora en elles i empitjora en ells, segons els resultats del treball. Això demostra que tant les variables de cronicitat com aquelles per les quals el dolor es cronifica i es produeix la seva evolució, són diferents en funció del gènere del pacient. Per tant, els investigadors apunten que els estudis sobre aquesta qüestió han de tenir en compte aquesta qüestió i cal apostar per unitats centrades per mirar d’evitar que el dolor agut es converteixi en dolor crònic, les anomenades unitats de dolor transicional. En aquest sentit, el metge adjunt del Servei de Psiquiatria de l’Hospital del Mar, el doctor Juan Castaño, ha afirmat que el dolor postquirúrgic persistent i la discapacitat associada poden reduir-se o prevenir-se mitjançant una intervenció psicològica específica en el període perioperatori que aborda variables psicològiques modificables associades a la predicció del dolor postquirúrgic.
L’equip responsable del treball ja va validar un mètode per preveure en determinades cirurgies si un pacient tindrà dolor crònic postquirúrgic. En aquest estudi han participat l’Hospital del Mar, el de Bellvitge, el Clínic, el Germans Trias i Pujol, el de Sant Pau i el Vall d’Hebron de Catalunya; l’Hospital Gregorio Marañón i el 12 de Octubre de Madrid; l’Hospital La Fe de València i el General d’Alacant.