El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va obrir les portes, el passat 9 d’octubre, a la primera “Conferència 4D, Digitalització Democràtica i Drets Digitals”. La principal motivació: agrupar persones que tenen curiositat sobre la digitalització democràtica i així demostrar que és un projecte que interessa i què, per tant, les institucions han d’espavilar-se a posar atenció en el tema. L’excusa: lliurar els premis de la “Convocatòria 4D, Drets Digitals des del Disseny”.
Xnet i la Fundació.cat, es van unir en l’organització d’aquesta jornada per donar a conèixer el projecte per a la digitalització democràtica que està duent a terme la primera entitat. L’objectiu és una “transició digital basada en els drets fonamentals i la cooperació, des del disseny i per defecte”, com explica la Simona Levi, encarregada de conduir la conferència. Per aconseguir implantar-la és necessari que la digitalització sigui sobirana, és a dir, que cadascú pugui controlar per complet l’ús que es fa dels continguts que crea. Ella mateixa ho presenta així al llibre “Digitalització i democràcia. Sobirania digital per a les persones”, el punt inicial d’aquesta conferència per seguir treballant en el marc teòric i pràctic per a defensar la digitalització democràtica.
Algú podria dir que dotze hores de conferència són massa. Jo confirmaré que sí. A les nou del matí vaig pujar al segon pis del COAC, sota les oficines de la Fundació.cat. Un espai molt gran, ple de cadires que es van anar omplint al llarg de la següent mitja hora. Algunes van estar ocupades per jaquetes i bosses, però generalment la sala va estar plena fins al final de la jornada. S’intuïa un públic entregat a la causa i coneixedor dels tecnicismes, que no va dubtar a participar del debat obert en qualsevol idioma: català, castellà i anglès. Moltes cares van ser constants al llarg del dia, tot i algunes anades i vingudes. A les nou del vespre el cansament era notable. Malgrat que l’interès no havia decaigut, diferents veus coincidien a la sortida dient que s’havia fet llarg.
La xerrada estava organitzada perquè la part més espessa fos de bon matí, per situar-nos a tots en la teoria aplicable. La primera ponència, a càrrec de la Lorena Jaume-Palasí, em va generar incertesa i por. Vaig tenir la sensació que tot era culpa de la tecnologia i de les grans multinacionals d’aquest àmbit. Semblava que no hi havia solució possible, perquè ho estàvem deixant tot a les seves mans. Nosaltres no hi podem fer res. En som responsables en donar-los les nostres dades, regalar la nostra informació, i fer ús de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial. Jo patia. El que havia llegit de l’activista Simona Levi, el que m’havia motivat a presentar-me a aquella conferència, no em feia sentir culpable com ho estava fent aquella primera xerrada. Durant una entrevista a “Les dones i els dies”, li havia sentit a dir a l’organitzadora d’aquell acte què la clau no està a fer-nos les víctimes, sinó en trobar solucions.
Quan Simona Levi va agafar el relleu, va fer un gir de guió assenyalant la samarreta que portava, on deia: “No culpis al poble. No culpis a Internet. Culpa al poder”. Ella va posar sobre el faristol el tema central de la conferència: la solució a tot el que s’havia explicat fins al moment recau en parlar de dret digital.
Levi recalcava que el problema real del paper que juguen les tecnologies en la nostra societat, rau en l’ús protegit que en fa el poder mentre nosaltres regalem les nostres dades a “tot quisqui”. I per què ho fem? Per exemple, perquè quan entrem en una pàgina web tenim pressa per veure el que ens han d’ensenyar i acceptem les “cookies” sense llegir-les, cedint informació per als algoritmes. Perquè ho guardem tot en un núvol, que ens assegura no perdre res, mentre donem accés a tothom per a veure els nostres documents. És un petit preu que hem de pagar perquè ens ho guardin tot gratis i ens sigui fàcil trobar-ho, sense preocupacions. També regalem les nostres dades a canvi d’eines de comunicació, com el correu electrònic, que tenen un ús senzill i ho mantenen tot ben connectat. Ningú voldria complicar-se la vida aprenent a fer ús de nous sistemes amb mecanismes més complicats. No tenim temps.
Per això, l’activista va presentar els passos a seguir que ella mateixa ha plantejat al reflexion paper que li va encarregar el Servei de Recerca del Parlament Europeu a petició de David Sassoli, en el seu moment, president del Parlament Europeu. Aquest consta de tres accions: l’emmagatzematge, la comunicació i la navegació. Tots tres es basen en la creació d’espais públics amb un disseny senzill, semblant als que ja coneixem, però que s’allunyin del mercat econòmic que potencien les “big tech”, alimentant-se de les nostres dades. El problema: el finançament. Ningú treballa gratis. De la mateixa manera que, quan tot és gratuït, és perquè el preu ets tu.
En l’intercanvi de coneixements a escala internacional, un altre dels objectius d’aquesta conferència, hi podem trobar una possible solució. La Sophie Bloeman és economista política i cofundadora i directora de Commons Network, un grup d’experts i col·laboradors dels Països Baixos, que plantegen solucions per a una nova economia i societat. Ella va parlar des del primer moment en clau de col·laboració per als béns comuns digitals. Cooperació entre les institucions i la ciutadania per promoure alternatives a les “big tech” i així aconseguir la llibertat digital ciutadana.
L’EDIC, el Consorci Europeu d’Infraestructures Digitals, és un instrument per posar en marxa projectes internacionals on l’empresa de la Sophie col·labora com a societat civil. En aquest consorci, presentat com un nou instrument a nivell de Societat Europea, Bloeman ens va explicar que s’hi promou el bé comú digital a través, entre d’altres, de la creació d’un software lliure europeu. Des de l’EDIC també s’encarreguen de buscar el finançament necessari per a aquest tipus de projectes.
Posteriorment, parlant amb la Simona, ens ha explicat que actualment només quatre països europeus formen part d’aquest consorci. Un dels objectius concrets que volen aconseguir des de Xnet amb el projecte de digitalització democràtica és que Catalunya, i Espanya, s’hi adhereixin.
Arnau Monterde juga un paper una mica més proper en aquestes negociacions. Ell és director d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i va venir a parlar-nos del seu projecte “Decidim”. Una plataforma digital que incentiva la presa de decisions de ciutadans i institucions o altres organitzacions de forma democràtica, tant de caràcter públic com privat. Es tracta d’un software obert que pot utilitzar qualsevol persona per fer una consulta. En aquest cas, l’Arnau va centrar la seva xerrada en la importància de fer arribar aquesta transformació digital i lliure a les administracions, per tal d’adaptar-se a les necessitats concretes de la ciutadania.
A partir de la teoria i de les propostes que s’havien fet fins al moment, es van començar a fer més tangibles les solucions. A la tarda, van parlar l’advocada en videojocs Micaela Mantegna i l’activista i consultora de comunicació Miriam Hatibi. Elles dues ens van mostrar alguns biaixos legals en l’àmbit dels videojocs i les xarxes socials, respectivament, i ens van mostrar possibles solucions. En primer lloc, cal conèixer els algoritmes per tal d’utilitzar-los pel nostre benefici propi, si així es vol. També van destacar la importància de conèixer bé els sistemes de configuració de les aplicacions que fem servir, per tal d’activar o desactivar algunes premisses que les mateixes aplicacions decideixen en quina posició han d’estar per defecte.
Fundació.cat, col·laboradora de l’acte, va posar sobre la taula projectes que s’estan duent a terme per crear espais digitals dignes en l’àmbit catalanoparlant. Galàxia, és una plataforma que vol ajuntar totes les eines digitals en català; la Xarxa de Monitoratge del Català Digital, presenta estudis sobre la visibilitat del català a Google; i La Fera, dona suport als creadors de contingut en català fent-ne un seguiment constant. En l’àmbit internacional, la Simona va exposar alguns casos de batalles legals que han viscut algunes empreses, tant de dins com de fora del país, davant l’administració. Amb aquests exemples ens va apropar a projectes que a dia d’avui lluiten per als drets digitals dels ciutadans, fent una mica més tangible la feina feta i la possible lluita.
Finalment, va arribar el moment de conèixer els projectes guanyadors de disseny de projectes de drets digitals, petits actes que ens aproximen a la digitalització democràtica sense necessitat o, fins i tot, en contra del poder. Skeptic Readers és un plug in que s’instal·la al cercador per tal que analitzi els articles que llegim i ens presenti un resum de les estratègies utilitzades en la redacció. L’objectiu és que exposi un percentatge de rigorositat del que estem llegint amb la intenció que fem una lectura més crítica. És una eina que ens facilita un treball que hauríem de fer sempre, però què excusant-nos en la falta de temps, tenim tendència a deixar passar. Ara jo no tenim excusa.
En Jaime Gómez-Obregón amb el seu projecte Apps Públiques s’ha dedicat a detectar aplicacions fraudulentes de l’Administració General de l’Estat. Ell mateix les descriu com “aplicacions que apareixen com focs artificials i desapareixen com fantasmes”. Es tracta de projectes que s’anuncien i es publiquen amb molt d’esma des de les administracions, però que sovint deixen de funcionar dies després. En conseqüència, són diners destinats a projectes, que no arriben enlloc i, per tant, mal gestionats. Diners llençats a la brossa. En Jaime és una persona curiosa que va fer ús dels seus coneixements per a analitzar aquestes apps i destapar-les. Ara es queixa que això s’hauria de denunciar des del periodisme, però creu que hi ha una tendència global a voler mirar cap a una altra banda.
Per últim, Gabriel Rochet, un noi francès de 17 anys, ja en fa més de tres que treballa en la creació d’un dispositiu mòbil, amb paraules de Simona Levi, “sense les merdes dels Android”. Ell descriu el Paxophone com un dispositiu lliure, modular i educacional, sense distraccions i que fa el servei de comunicació bàsica. És impressionant que una persona tan jove hagi creat aquest dispositiu i, encara més, que estigui interessat en la seva existència. És una mostra més dels avantatges de la tecnologia quan se’n fa un bon ús, i què, vull recalcar, neix de les nostres pròpies decisions i interessos.
Amb tot, malgrat que el poder tingui un impacte indispensable per assolir la digitalització democràtica, el nostre interès també mostra quin camí volem seguir. Com hem pogut veure, les nostres decisions també afecten, per poc que sigui. Mentrestant, Xnet continua fent passes per apropar-se a les institucions i exigir aquest canvi, així com presentant-los els projectes guanyadors de la Convocatòria 4D, segons ens ha informat Simona Levi. Així demostren que és possible la creació d’aquests projectes i els donen eines per seguir desenvolupant-se. De la mateixa manera asseguren que la ciutadania és necessària, i per això, tornaran a convocar premis i ja tenen al cap repetir l’experiència.
La conferència va acabar de forma amena, amb birretes i el directe d’un episodi del pòdcast Ciberlocutorio, amb Anna Pacheco i Andrea Gumes, fent un petit resum distès de tot el que s’havia parlat durant la xerrada. Van entrevistar a diferents protagonistes del dia i van indagar en els problemes més terrenals des d’una perspectiva del desconeixement i la proximitat. Donat el cansament general de tota la jornada, va ser una bonica forma de buidar la sala que ens havia acollit durant aquelles dotze hores d’informació condensada. Ara està a les nostres mans la voluntat de posar el nostre granet de sorra en el projecte, per poc que sigui, amb l’interès de continuar informant-nos dels avenços que es duguin a terme.
