La manera com s’ha gestat, gestionat i tractat la catàstrofe valenciana d’aquests dies no s’explica sense la persistència del franquisme, no només instal·lat en el deep state, o funcionant amb normalitat des de les forces repressores, el sistema judicial, la monarquia, l’alta administració o el caciquisme local i empresarial. El franquisme persisteix a un nivell encara més profund, en la psicologia social i en el tracte colonial com més va més evident a ulls dels mateixos afectats i dels observadors imparcials. Els beneficiaris d’aquesta explotació fiscal, territorial, laboral, no és que només sàpiguen el que es fan (com es reflecteix, per exemple, en el mapa ferroviari o en el dèficit fiscal estructural), sinó que en fan bandera, almenys des d’Almansa ençà. Al cap i a la fi, el Tractat d’Utrecht de 1713 és un episodi de la història tan vergonyant com la Conferència de Berlín de 1885. En el darrer, les grans potències colonials van repartir-se l’Àfrica amb la intenció d’explotar-la. En el darrer, Europa va permetre que la monarquia borbònica es repartissin els Països Catalans amb la mateixa intenció de destruir una nació i explotar els seus ciutadans.
Tanmateix, si examinem la cronologia dels fets d’aquesta darrera setmana, la cort de Madrid oculta informació com els franquistes. Són incompetents com els franquistes. Són mala gent com els franquistes. Actuen com els franquistes, perquè són franquistes, i per això mereixen ésser combatuts sense complexos, no només per la llibertat nacional, sinó pel més elemental sentit de la decència humana, perquè gent com aquesta mereix ésser erradicada de la faç de la terra.
Certament, la monarquia hispànica, amb les seves dèries imperials van parasitar el País Valencià des del mateix i desafortunat moment de la unió dinàstica. L’annexió borbònica, mitjançant la força il·legítima, ha convertit una de les regions europees més creatives, sofisticades i productives, en una colònia. La repressió franquista, on a diferència de Catalunya, les seves elits culturals, sindicals, socials, polítiques van poder fugir per la frontera i mantenir la flama de la nació a l’exili, va convertir el País Valencià en un gran camp de concentració a camp obert. La repressió va ser una de les més bàrbares del continent. I, amb una societat profundament afeblida, el blaverisme, això és, l’ús de les tropes de xoc del feixisme espanyol, va fer avortar qualsevol intent de renaixement cultural, social o econòmic, per mantenir aquesta lògica colonial que obsessiona una ciutat com Madrid, que sap que no és res sense parasitar les àrees més dinàmiques de la Península Ibèrica.
El PP, partit franquista parit per franquistes, ha demostrat ser una arma de destrucció massiva, especialment a València. Corrupte com els franquistes, repressor com els franquistes, embrutidor com els franquistes, destructor i dissolvent amb la societat com els franquistes, inepte i insensible com els franquistes, mereix tot l’odi i rancúnia de qualsevol persona mínimament decent. Esclar, que amb la seva càrrega destructiva, va dedicar a anestesiar bona part de la societat valenciana i desarticular la seva societat, especialment amb la dèria colonial de fer tot el possible per trencar tot lligam amb la nació cultural catalana i convertir-la en una mena de sucursal indigenitzada d’una capital parasitària.
El drama, ha estat majúscul. En les decisions fruit de la incompetència i la supèrbia, en la despreocupació, inicial, en l’al·lèrgia / pànic davant la societat autoorganitzada mitjançant el voluntariat i la riuada de solidaritat dels catalans. La provocació del Borbó, el darrer vestigi d’una nissaga corrupta i incompetent artífex de la desgràcia i el lamentable estat de la nació d’Almansa ençà, mereix tot l’allau d’odi i menyspreu possibles. De fet, d’aquest error polític de la seva passejada per Paiporta (malgrat que els mitjans faran tot el possible per tergiversar la seva figura i mirar de salvar-la) caldria que fos el boc expiatori d’aquesta catàstrofe. Al cap i a la fi, ell és el símbol vivent de la continuïtat del franquisme. La seva caiguda seria una excel·lent notícia per al país i la humanitat.
