Dijous 10 d’octubre
I enmig d’estornuts i estossegades típiques del festival i d’aquestes èpoques iniciem la recta final d’aquest certamen cinematogràfic que tant ens agrada i ho fem ben d’hora amb l’esperadíssima “Cuckoo”de Tilman Singer, que malgrat tenir un bon punt de partida com és el mal rotllo que dóna Mr König (Dan Stevens) i la bona interpretació de la Hunter Schaffer, potser no és una pel·lícula per primera hora del matí, moment en que es va fer molt feixuga. A tot això, li posem un 6.
Continuem dijous amb força, amb el nostre amic Nicolas Cage -que fa un film per estació- i el seu “Arcadian” dirigit per Benjamin Brewer, en un film decent sobre un pare (Cage) i dos adolescents autènticament assassinables que han de sobreviure en un món postapocalíptic rural a escarabats humanoides encara més postapocaliptis. Un film decent que es mereix un 5’5 pel nostre amic Cage que va encadenant films o bons o decents, sortint dels autèntics malsons que ha acceptat en els darrers anys.
I avui no ens podem deixar potser la que és el millor film del festival en la secció oficial, i és que parlem del thriller “Strange darling”, de JT Mollner. Un thriller cronològicament desordenat que sorprèn per a bé en els seus girs, que té una interpretació brillant de Willa Fitzgerald, que té un final feliç i que guarda bastant bé un fil de sentit de l’humor subterrani que fa més entretinguda i rodona aquest film. Un 8 i escaig sense recances. I en destaquem la construcció del film, la disposició dels episodis desordenats, el seu ritme i l’enfocament desenfadat.
I seguim amb un film que en realitat són quatre, “The killers” de Roh Deok, Kim Jong-kwan, Chang Hang-jun, Lee Myung-se, que dirigeixen quatre thrillers noirs diferents , dirigides per separat per 3 homes i una dona amb una estètica impecable i unes històries, com les de la primera a la tercera que desitjaries que fossin llargmetratges separats. Menció especial a les intros dels curts i a la incursió dels quadres de Hopper pel mig. Li posem un 7.
Corrents des de l’altre punta del poble i esbufegant arribem a l’Auditori disposats a passar-hi les properes gairebé tres hores veient “Maldoror” de Fabrice du Welz, de qui ja havíem vist “Calvaire”, cap allà el 2004. En aquest cas la història segueix sent igualment horrorosa i en aquest cas, real. Thriller sense gaire filtre i bastant directe que explica el cas de Marc Dutroux que succeí a Bèlgica cap als anys noranta, aquí amb els noms canviats i les fisonomies també, ja que el “Marc” d’aquí té l’aspecte d’en Sergi López, un assassí en sèrie i violador que aconsegueix esquivar el sistema fins que Paul, un policia, s’ho agafa de manera personal lo de detenir-lo i arribar fins al fons de la qüestió. Un 7.
I per acabar la jornada ho fem amb revisitacions de clàssics, en aquest cas tenim “Apartment 7A” de na Natalie Erika James, preqüela del “Fill de Rosemary” de Polanski, una preqüela fallida que segueix a na Terry, secundària tràgica de la original. Però sense la gràcia de la original, ni les seves actuacions, ni la novetat que per aquella època va suposar el film de Polanski. Una peça fallida que es mereix un 4 discretíssim.
Queden només dos dies però ja comencem a enyorar els nostres llits barcelonins.
Divendres 11 d’octubre
Iniciem dia amb un bany amb el dimoni, l’iniciem amb “The devil’s bath” dels austriacs Veronika Franz -la Coixet austriaca- i Severin Fiala -les pitjors camises de la història recent. Ens trobem amb un autèntic drama rural a l’Àustria del S.XVIII on les malalties mentals no eren tractades tal i com s’haurien d’haver tractat, film d’angoixa, de pobresa i desesperació. Se’n parlarà bastant especialment pel missatge i per la crudesa de la realitat passada. Un 7 destacant la interpretació d’Anja Plaschg.
I d’un drama gairebé documental passem al documental real -i una mica dramàtic- de l’”Exorcismo” de n’Alberto Sedano. Una petita meravella sobre la Categoria S espanyola de la transició i de la història del cine des de la censura franquista a la censura de Pilar Miró. Un 7, indispensable per saber la història del cine per aquestes contrades, un cinema amb molt de gore, sexe i violència que tenim molt oblidat -també un cinema força amateur i amb uns pressupostos de miseria, però molt entretingut i amb molta passió-.
A l’hora del vermut i malgrat el bon dia que feia, ens tornem a tancar a una sala per veure una altra obra de la secció Anima’t anomenada “Sauvages” de Claude Barras, una stop-motion que ens ensenya la vida de Kéria, un nen que acull a una cria d’orangutà a qui uns homes li acaben de matar la mare, i a partir d’aquí la vida d’ells dos juntament amb la resta de la familia de Kéria i les amenaces de l’home blanc que vol destruir el bosc per construir-hi el què sigui. Bonica i tendra història, ben explicada que, de tan en quan, va bé veure. Un 6,75, per filar prim.
Ja a mitja tarda, tornem a la foscor de la mateixa sala on ja hi érem però en aquest cas per veure-hi més foscor a la pantalla, ja que ens toca veure, en una sessió única “The soul-eater” de Alexandre Bustillo i Julien Maury (“A l’Interièur”) en aquest cas per descobrir qui està al darrera d’uns assassinats violents que estan succeint a un poble francès de muntanya i, a la vegada, la desaparició d’uns nens. Amb unes Virgine Ledoyen i Sandrine Bonnaire magnífiques, el film tendeix en alguns moments a telefilmejar però acaba ensortint-se prou bé, per això, un 6,5. En destaquem també el realisme, segurament situacions semblants es donen en algun lloc d’Europa, cosa que en fa augmentar l’horror.
En la primera sessió de nit ens endinsem a la sala per veure-hi “El llanto” de Pedro Martín Calero amb guió d’ell mateix i Isabel Peña i protagonitzat entre d’altres per Esther Expósito que ja va venir al festival fa dos anys amb “Venus”. HIstòria dividida en quatre parts, quatre noms de dona a qui alguna cosa els uneix però encara no sabem el què. Lamentablement, cap d’aquests al·licients apriori positius serveixen per aixecar una pel·lícula que resulta avorrida i repetitiva, una pel·lícula que ja hem vist deu mil cops en el cinema asiàtic. Un 5,5 amb molta generositat.
I ja cansadíssims i amb més ganes de llit que de butaca, acabem amb l’última del dia, un found-footage que tan pot ser una meravella com un autèntic desastre i en el cas de “I does get any better than this”de Rachel Kempf i Nick Toti estaríem parlant del segon cas. Una parella de cineastes es compra una casa abandonada, barata i en molt mal estat per poder-hi gravar coses per acabar fent una pel·lícula de terror, però acabaran descobrint que no estan sols. Per sort el film no arriba als noranta minuts però haguessin estat molt més ben invertits dormint. A destacar les insofribles riallades de la protagonista.Un 4.
Dissabte 12 d’octubre
Últim dia al festival, ja no podem més, però aprofitem per voltar, per descansar, per conèixer a Albert Pla i Willy Toledo o per fer els últims esmorzars d’hotel, amb els ànims amunt però amb el cervell ja a mig fregir.
I cap al migdia ja tenim els premiats, amb un gran bany de “The Devils bath” que s’endú millor film, premi de la crítica i premi jove -potser massa exagerat tants premis-, una menció especial del jurat per a “Exhuma”, premi del públic -merescudíssim- per a “Strange darling” i millor direcció a Cheang Pou-soi per “Twilight of the warriors”. hagués pogut ser millor tot plegat, i també molt pitjor, però almenys aquest any hem vist les guanyadores, que ja és molt.
I no hi ha últim dia al Festival sense gala de cloenda. Gala llarga, com sempre, no esperem més ni menys, tot i que cal dir que a la primera part, en el cocktail, es va notar un descens de la quantitat de canapès i begudes, però almenys vam comptar amb un film decent com a cloenda. L’Alexander Aja, una de les estrelles del terror francès ens presenta “Never let go”, allunyat del seu terror habitual ens endinsa de la mà d’una sinistra Harre Belly en el terror psicològic de la isolació amb nens enmig d’un bosc que suposadament està conquerit per un esperit maligne. Un 6 digne en un film on gairebé es provoca el màxim atemptat del festival, i es que és un intent d’assassinat caní.
I després de la gala per fi podem gaudir d’una Midnight X-treme, un dels millors moments del festival, minimaratons de films de matinada, i concretament la d’avui la dedicada a Àsia, a l’Àsia autèntica. Amb “Dead Talents Society”, d’en John Hsu, on el món dels fantasmes japonesos -tot i ser una producció taiwanesa- és extremadament estressant a l’haver de competir entre ells per tal de donar el millor espant, excel·lent comèdia amb tu to trist de sotafons que encara l’enriqueix més Un set i moltes ganes de veure’n més coses. Després, ja cap a les tres, ens passem a l’animació coreana de la mà d’en Dong-chul Kim i el seu “Exorcism Chronicles: the beginning”, barreja poc reeixida de dimonis occidentals amb orientals i un capellà hipervitaminat, s’esperen segones parts però aquesta aprova justa amb un 5 per la originalitat. I ja cap a les cinc ens endinsem al surrealisme japonès de “Fly me to Saitama: from Biwa lake with love” d’en Hideki Takeushi, film que narra les lluites regionals des del surrealisme i l’humor més arrelat a la regió de torn, amb els clàssics rural contra urbanita o pixapí contra indígena de la Costa Brava. Segurament si fos japonés s’haguessin entès més bé les bromes, i també hauria ajudat si s’hagués vist en un horari normal. Però tot i així es mereix un sis pel desplegament d’idioteses per metre quadrat.
I fins aquí aquests deu dies a Sitges plens de films, marxem amb els busos de bona matinada o amb els primers trens del matí ben satisfets del que hem viscut, vist i menjat amb el principal festival que tenim com a país i al qual hem de cuidar i ell ens ha de cuidar a nosaltres, amb tendresa, terror i espant.
Films
Cuckoo, Tilman Singer -Sitges Collection- 6
Arcadian, Benjamin Brewer -Oficial Competició- 5,5
The killers, Roh Deok, Kim Jong-kwan, Chang Hang-jun, Lee Myung-se -Noves visions- 7
Maldoror, Fabrice du Welz -Òrbita- 7
Strange Darling, JT Mollner -Oficial Competició- 8
Apartment 7A, Natalie Erika James -Sitges Collection- 4
The devil’s bath, Veronika Franz i Severin Fiala -Oficial competició- 7
Exorcismo, Alberto Sedano – Sitges Documenta- 7
Sauvages, Claude Barras -Anima’t- 6,75
The Soul Eater,Alexandre Bustillo i Julien Maury -Sessions Especials- 6,5
El llanto,Pedro Martin Calero -Sitges Collection- 5´5
It doesn’t get any better than this, Rachel Kempf i Nick Toti -Noves visions- 4
Never let go, Alexander Aja -Cloenda – 6
Dead Talents Society, John Hsu -Midnight X-treme – 7
Exorcism Chronicles: the beginning, Dong-chul Kim -Midnight X-treme- 5
Fly me to Saitama: From Biwa lake with love, Hideki Takeushi -Midnight X-treme- 6