Bruixes vermelles

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Ogui Shuan, Ania Surit i Yelena Luna Negra practiquen la màgia vermella des de Serendipia, una acadèmia de bruixeria ubicada a Terrassa. Un mix entre Hogwarts, el bosc de les fades i la mansió de Playboy. Elles són bruixes vermelles, i ell, el seu mestre i també el fundador de l’espai, que va crear fa cinc anys, encara que la seva trajectòria com a bruixot es remunta a vint anys enrere. Com a bones metzineres, tenen un quart membre a l’equip: en Draco, un gat. 

Entre conjurs, rituals sexuals i decrets, el trio de bruixes de Terrassa fa pedagogia, no només sobre la màgia sinó també sobre el poder transformador del sexe, un tema encara molt estigmatitzat socialment, i que elles l’integren amb naturalitat. Ser bruixa vermella és una elecció de vida, perquè no només implica un títol i uns coneixements i capacitats. També requereix un trencament complet amb el passat: se les obliga a canviar de nom i se les assigna una nova identitat. A més a més, han d’abandonar la seva antiga feina, encara que els hi agradi perquè és incompatible amb la seva nova vida: la bruixeria exigeix un sacrifici complet, o com a mínim, segons la visió d’Ogui, l’ideòleg. 

Els rituals i els encanteris que efectuen inclouen elements com el vi, que utilitzen com a moneda espiritual, com a intercanvi. M’expliquen que és com la sang de Jesucrist. Com els pagans que, per exemple, feien rituals en honor a Freia que consistien en sacrificar animals i banyar-se en la seva sang. També fan servir el foc per a purificar, cremar plantes o encens i el semen i el flux vaginal que s’allibera durant l’ejaculació. En aquest sentit, per exemple, comercialitzen un perfum molt especial que destil·len ells mateixos: bàlsam de feromones que venen sota la promesa d’augmentar l’atractiu sexual. Es recull després d’haver realitzat l’acte sexual i s’extreu literalment de la correguda d’elles. 

L’espai és com un basar encantat al bell mig d’un bosc. Objectes de tota mena decoren les parets i omplen les habitacions. Pedres, pènduls, llibres d’esoterisme, cartes del tarot, oracles, arbres amb fulles que es derramen des del sostre fins a terra, espelmes, barrets clàssics de bruixes, atrapassomnis, estàtues de figures sagrades com Lilith, la Santa Mort o la Pomba Gira, patrona de la màgia vermella. Un esperit sagrat afro-brasileny venerat pels practicants del culte umbanda de Brasil, que guia a les bruixes vermelles en els seus rituals. 

També col·leccionen fades, nines antigues, budes, libres d’ombres, olis essencials, màscares venecianes, escombres… cada objecte té un passat i explica una història. Tots s’utilitzen per a rituals i tenen una energia concreta: abundància, amor, salut, poder, riquesa…

Les escolto. M’inicien. Em recalquen que s’ha de deixar entrar el caos per trobar l’ordre. M’expliquen que el destí de les bruixes vermelles és viure una vida allunyada de prejudicis i que per ser una bona metzinera s’ha de renunciar a la parafernàlia i a l’ego. També és necessari gaudir del plaer sense culpa, i de l’amor sense obsessió. I sobretot: s’ha de combatre la por. Oblidar els aferraments, el passat, les regles, l’ètica, la religió, les opinions preconcebudes sobre allò que està bé i malament. 

M’asseguren que per més que ho intentin, o per més poderoses que siguin, mai aconseguiran que el got s’aixequi només amb el poder de la ment. Potser, amb molt d’esforç faran que es mogui una miqueta, però res més. Una representació mental que els hi serveix de metàfora per dir-me que és més difícil moure el concepte d’ego, o el d’obsessió que fer quelcom en el pla físic, que és en definitiva el camp que elles treballen. Però paral·lelament, m’insisteixen, que la solució sempre estarà en el cos, perquè tot neix d’ell. És per això que em recomanen, a mi i a tothom, que explori la masturbació i que tota la feina que faci l’acompanyi de molt decret, de molta imaginació. De molt d’experiment, i que elimini la por.  

Com si es tractés d’un segell o la senyal d’una germanor secreta acostumen a anar vestides de vermell i negre i també duen polseres a joc. Són un signe que les identifica com a bruixes vermelles. Més endavant, les tornaré a visitar i les tornaré a entrevistar, i me’n regalaran una, i també, em faran la meva carta de bruixa. De fet, em rebatejaran com a Yahel Drakonis, bruixa del foc blau i de l’espasa de gel, amb el drac com animal totèmic. De mi depèn si vull anar més enllà i seguir aprenent. Tot se sobreentén, perquè clarament no em diuen res, més enllà d’assegurar-me que tinc molt potencial com a bruixa i que la meva energia és d’huracà. I el que jo sobreentenc és que em volen iniciar per a que treballi per a ells, i desenvolupi teràpies de màgia vermella amb clients. Amb d’altres paraules: em volen captar pel seu aquelarre. Però m’adverteixen: afanya’t en la teva decisió. En tens 33. Jo desconeixia que la màgia tingués data de caducitat.

Presencio el que és un ritual de màgia vermella. Em diuen que no tothom està preparat per realitzar-lo. Es requereix un cert nivell d’obertura mental, em comenten.  Ells fan la performance. Consta de dues parts. La primera la duu a terme l’Ogui. Estem dissenyats per a crear dolor, no per alliberar-nos d’ell, em repeteix. L’habitació és fosca. Hi ha pòsters penjats de les parets que em recorden a l’estètica dels anys noranta de fantasia. Molt realista i amb figures extremadament feminitzades. Hi ha llit amb llençols foscos, un altar ple d’estampes i sants i un calder. També, minerals que serveixen per introduir-se dins de les cavitats vaginals. L’Ogui fa de bruixot vermell. Una barreja d’herbes crema al seu calder, també sàlvia. La persona que rep el ritual la respira. Mai sabrà si era només encens o si també ha inhalat alguna substància psicotròpica. De fet, hi ha certes sàlvies que són tòxiques. El cert és que sí que experimenta variacions en la seva capacitat perceptiva, sobretot confusió i una sensació d’estar flotant que l’han acompanyat al llarg del ritual i fins i tot hores després. L’aquelarre mai es pronunciarà sobre aquesta qüestió. Després, l’Ogui li passejarà una navalla pel pit nu, l’abraçarà i li explicarà que amb aquest ritual li obrirà la glàndula pineal, l’alliberarà i el connectarà amb sí mateix. 

Posteriorment, en aquest calder es cremaran els desitjos que la persona que rep el ritual ha escrit en un paper. El simbolisme prendrà el protagonisme de l’escena. L’Ogui recitarà invocacions, i conjurarà l’energia i les forces de la naturalesa al temps que el fum del calder s’apoderarà de l’habitació, que no és gran ni té un sistema de ventilació amb la qual cosa, arribarà un moment en el qual tots els participants, bruixots inclosos, hauran de sortir corrents i continuar el ritual en una altra sala habilitada d’emergència.    

La segona part del ritual consisteix en un massatge orgàsmic que culmina amb una masturbació, o amb l’ejaculació, necessària, per alliberar l’energia sexual. La duen a terme l’Ania i la Yelena. Sempre ho fan elles, tant si el pacient és un home com una dona. L’Ogui no treballa amb homes, perquè argumenta que l’energia masculina es repel entre sí. El catàleg de preus oscil·la depenent del tractament que es realitzi, però normalment no arriba mai als 300 euros. 

A les parets de l’acadèmia romanen els records de tot un passat de creences. I el rastre de bruixes anteriors que han format part de l’aquelarre de Terrassa. Dones que, com el seu nom indica, van agafar l’escombra i van marxar volant cap el seu propi destí.