El dia comença amb una de les més esperades del festival, com a mínim per a nosaltres, “A different man” d’Aaron Schimberg relata la vida d’Edward , un actor de Nova York amb la cara plena de tumors que decideix operar-se-la per aconseguir un canvi físic radical pensant que això farà millor la seva vida. Adam Pearson acompanyat de Sebastian Stan i Renate Reinsve ens guiaran per aquest drama perturbador i per això i altres coses es mereix un 7. 

A mitja tarda sempre bé de gust veure un film sobre adolescents en perill que a més està bé, com és el cas de “Spirit in the bloods”, de na Carly May Borstrom. Ens trobem en el típic cas de monstre al bosc que assetja adolescents d’un petit poble força religiós. I per ser una cosa típica està ben resolta, els adolescents estan correctes, el final està molt bé -i demostra què hi ha sempre rere un monstre al bosc-i la tensió aguanta bé durant tot el metratge. Un 6’5 merescut i amb ganes de veure més coses de na May Borstrom.

I sopem rapidet i ens encaminem a vsionar “Rich Flu”, l’última pel·lícula de Galder Gaztelu-urrutia, un clàssic dins del festival ja, guanyador amb “El hoyo” ara ja fa uns anys. Avui ens presenta un film que mostra els efectes d’una malaltia que nom´s afecta als rics, destruint de pas qualsevol estructura de civilització pel camí. Una idea nova, bona, molt interessant, amb una primera mitja hora de primera i amb una hora i mitja restant que naufraga en un mar de moralina increïblement pesat. I sí, ja sabem que els ricssón molt dolents, el capital un desastre, i el que es vulgui, però no es pot desaprofitar una idea potent en aquest producte final de progre postureta que torna la pel·lícula en una cosa lentíssima i que aplana els personatges fins a límits absurds.. Al final una gran idea es converteix en un Rich Bluff, amb un 5 per la idea molt bona del film. 

A la mitjanit ens internem al film “A desert”, d’en  Joshua Erkman. Això va d’un fotògraf entre mig hippie i mig cultureta que vol retornar als seus inicis fotografiant coses abandonades pel desert. I desert n’hi ha molt, eh, però gairebé veiem créixer l’herba en un film lent, on triga molt a esclatar l’important i on el gir és dels més inesperats del que duem de festival. Paisatges bonics que no poden ocultar que no se sap ben bé cap a on havia d’anar tot plegat, amb massa pretenciositat i intents fallits de ser Lynch. Un 5 pel destacable paisatge i per l’investigador privat interpretat per David Yow.

Dilluns 7 d’octubre

Dilluns mandrós , la sessió comença a l’hora del vermut amb “Ghost cat Anzu” de Yoko Kuno, Nobuhiro Yamashita, pel·lícula d’animació que explica la vida d’Aznu, un gat tan vell que ja es considera un fantasma, aquest gat també parla com una persona i el monge que el va rescatar li ha donat la tasca d’encarregar-se de la seva neta, una nena a qui el seu pare va abandonar; malgrat tenir tots els ingredients per ser una entretinguda aventura d’animació, cal dir que es fa una mica ferragosa al principi i que no s’anima fins ben entrada la segona part, això sí, els pets del gat rosa que no faltin. Per això, un 6.  

I com a substitut de la migdiada ens endinsem en “Mi bestia”, de na Camila Beltrán. En aquest film que explora l’adolescència en una Colòmbia supersticiosa i catòlica no hi ha res d’interessant, ni gaire res que s’entengui, i l’única part que podria ser interessant -és el novio de la mare un tio tèrbol?- queda en un no res força espectacular. Un 4 perquè la protagonista almenys no és un desastre.

I la tarda continua amb una de les sorpreses agradables d’aquest festival: “Bodegón con fantasmas”, de l’Enrique Buleo en el seu debut, i quin tros de debut. Amb un pressupost mínim i amb la participació del que sembla la seva tieta, la veïna del costat i l’alcaldessa del poble aconsegueix un producte fantasmal-costumista-manxec l mar de divertit, entretingut i profund. Un retrat increïble del que seria una societat de poble amb elements paranormals. Que sigui antològica ajuda molt, i la seva naturalitat i acidesa amb un puntet de barroquisme agraden molt. Un 8, i ens quedem amb ganes de veure els seus curts i també de veure propers projectes. A destacar el taulell de ouija fet amb punt de creu.

Sopem ràpidament i anem a per un dels que deien que seria plat fort del festival: “Nightbitch” de Bartosz M. Kowalsk. Aquí hi ha un problema, i és que la bona actuació d’Amy Adams no impedeix que la pel·lícula naufragi en el que sembla un anunci del Fòrum de la família en un film totalment típic sobre els conflictes de la maternitat, un marit mig imbècil i un nen tocapilotes amb els típics problemes de rics suburbials nord-americans. res que no s’hagi vist, amb l’únic afegitó que sembla que hi hagi una trama fantàstica pel mig que acaba en no res també -bé, sí, condueix a la mort d’un gat-. Li posem un 5’5 per la bona actuació d’Amy Adams i avall.

I de la nit de la bitch a la nit silenciosa. “Night silence” d’en Bartosz M. Kowalski, líder del terror polonès dels darrers anys. Aquí ens trobem amb un geriàtric al mig del bosc polonès on un grup d’ancians, ja propers al final dels seus dies, semblen conviure amb uns monstres de fantasia laberinticfaunescs -sisplau, demanem un augment del seu pressupost d’IA per la propera- que tenen bastant a veure amb el seu proper fi. Fins a cert punt és un film que causa bastant desassossec i l’entranyabiitat dels ancians i el rerefons teatral fan puntuar per a bé, a més si he entès bé el final, encara és tot millor. Un 6 bastant digne.

Dimarts 8 d’octubre

Aquests dies entre setmana del festival sempre són difícils, i tant et pots trobar poca gent però també menys oferta de films interessants o fins i tot que per qüestions laborals òbvies s’hi pugui fer menys vida o menys visionats…

Amb la ja clàssica caminada matinal ens plantem a l’Auditori per gaudir de “Meanwhile on earth” de Jeremy Clapin, una història d’estima entre germans que va més enllà de la pròpia vida, barrejant animació i live action , aquesta història interestel·lar no acaba de transmetre tota l’emoció que hauria. Clapin ha volgut abarcar massa amb aquesta, la seva primera pel·lícula d’acció real i no se n’ha acabat d’ensortir. Una llàstima i per això, un 6. 

Com bé sabem en molts casos dinar està sobrevalorat, i per això, aprofitem, una part de l’equip, per endinsar-nos en aquesta mena de videojoc o role play sobre un militar de la Corea del Nord que intenta escapar cap a la Corea del Sud en aquesta imaginativa posada en escena amb una curiosa banda sonora que és la pel·lícula “Escape (Tal-joo) del director Lee Jong-pil .Malgrat l’originalitat del film, li posem un 6,5 per ser un pèl ferragosa en alguns moments. 

Però agafem ànims i després de dinar: “Animale”, de na Emma Benestan.Aquí ens trobem amb un film que sembla pagat pel consorci de turisme de la Camarga -molt maca ella- per promocionar-nos els seus paisatges i les seves tradicions amb els braus, tradicions amb els braus que una noia, la primera a intentar-ho, hi acabarà lligada massa estretament. Semiterror de folclore amb animals fantàstics, interpretacions decents, imatges ben preparades i treballades i un bon ritme en la segona part del film – en el primer sembla un documental interessant-. Un 7 per la seva solvència.

Acabem el dia amb “Daniela forever”, l’últim film de Nacho Vigalondo. I bé, aquest film, que va sobre un home -un hípster que viu a Madrid fent de Dj- que perd la seva dona i no ho pot superar, pel qual prendrà un nou medicament per tenir somnis massa lúcids, portarà grans controvèrsies, i això ens agrada. Hi ha molta comparació natural amb “Inception”, tot i estar-ne una distància per darrere, i crec que aquí hi haurà el problema de si emocionalment es pot connectar amb el film o no. Si s’hi connecta sembla bona, sinó, no, i no hi haurà gaire res més a fer. Perquè les actuacions tant de Henry Golding com de Beatrice Grannó no són espectaculars, i això no suma. En aquest racó el film, emocionalment parlant, ha arribat, per tant li posem un 6’5 i anem a descansar.

Dimecres 9 d’octubre

Ens llevem, no tan d’hora com altres dies amb el cansament ja notable de l’equador del festival però amb moltes ganes de veure “Azrael” del director E.L.Katz present a la sala que en paraules seves “és possible que no tingui gaire sentit però és com tenir una aventura sense un mapa, pot tornar-se fotut, podeu sentir-vos perduts però espero que al final us ho passeu bé´” I ja és ben bé que podria ser una bona definició d’aquesta cinta amb caires apocalíptics on després del rapte s’hi troben els “burned ones”, unes criatures demoníaques, una secta que els adora i la Azrael, magnífica Samara Weaving i la seva parella el Kenan a qui els segons persegueriran per convertir-los en ofrena, i tot plegat amb la característica que, pel què sigui, s’han quedat tots muts. Entretinguda pel·lícula que ens permet un cop més reivindicar Weaving com una de les grans dins del gènere i per això, per aquesta mena de barreja de Mad Max amb dimonis és que mereix un 7. 

Al migdia prenem el plat dur del festival i dinem amb la nova entrega de “The Roundup”, d’en Heo Myeong-Haeng. Assistim a una nova pluja de cops de puny i mastegots del nostre estimat Ma Dong-seok, el més semblant a un Bud Spencer coreà que hi pot haver, que aquest cop es dedica a perseguir estafadors digitals. Té molt de mèrit que en una quarta entrega la saga no decaigui ni en humor ni en acció, així com també té mèrit que a Corea sigui un moviment de masses i aquí cap distribuidora hi aposti de veritat, i més veient com d’entregada estava la sala i i com amb un mínim d’esforç això també podria convertir-se en un fenòmen en aquestes contrades. En destaquem els clàssics sons de mastegots, que sempre aixequen aplaudiments. Un 8 merescut perquè al cine venim a riure i a passar-nos-ho bé també.

Acabem aquest dia amb “Mr. K.”, d’en Tallulah H. Schawb i protagonitzada pel genial, excèntric i esotèric Crispin Glover, el qual és un mag ambulant que s’allotja en un hotel demencial d’on no en podrà fugir. Un dels films més surrealistes del festival, amb un final inexplicable però el qual ja ens va bé, perquè venim a gaudir del camí, provocant que el fet que un film amb un recorregut genial quedi sense explicar no sigui un gran inconvenient. També cal destacar un parell d’escenes de bogeria col·lectiva genials que encimbellen aquesta obra fins a un merescut 7.

Anem a dormir prou a gust mentre el mar de garbí devora les platges de sitges i pica contra Sant Bartomeu.

Films

A different man, Aaron Schimberg. – Oficial Fantàstic – 7
Spirit in the blood, Carly May Borstrom. – Noves Visions – 6’5
Rich flu, Galder Gaztelu-Urrutia. – Oficial Fantàstic – 5
A desert,  Joshua Erkman. – Noves visions – 5
Ghost cat anzu, Nobuhiro Yamashita. – Oficial Fantàstic Animació – 6
Mi bestia, Camila Beltrán. – Noves visions – 4
Bodegón con fantasmas, Enrique Buleo. – Oficial Fantàstic – 8
Nightbitch, Marielle Heller. – Oficial Fantàstic – Oficial Fantàstic – 5’5
Night Silence, Bartosz M. Kowalski. – Oficial Fantàstic – 6
Animale, Emma Benestan. – Oficial Fantàstic – 7
Escape, Jong-pil Lee. – Òrbita – 6’5
Meanwhile on earth, Jérémy Clapin. – Oficial Fantàstic – 6
Daniela forever, Nacho Vigalondo. – Oficial Fantàstic – 6’5
Azrael, E.L. Katz. – Oficial Fantàstic – 7
The roundup: punishment, Heo Myeong-haeng. – Òrbita – 8
Mr K., Tallulah H. Schwab. – Oficial Fantàstic – 7