Els partits francesos intensifiquen la campanya electoral de cara a la primera volta de les eleccions legislatives d’aquest diumenge. Enmig de manifestacions a diverses ciutats contra l’extrema dreta, les formacions encaren la recta final en un escenari amb gran incertesa sobre la governabilitat després dels comicis. Les enquestes apunten a una majoria de Reagrupament Nacional, el partit liderat per Marine Le Pen i Jordan Bardella, però deixen ara per ara la formació d’extrema dreta sense la majoria absoluta en escons que demana per poder governar el país. L’aliança de les esquerres, sota el nom de Nou Front Popular, se situa en segona posició, segons les projeccions, i la que agrupa el partit d’Emmanuel Macron cau al tercer lloc.

L’escenari que plantegen les enquestes és ara per ara incert, amb un Macron que podria haver de compartir poder amb un govern d’un altre color polític. Si tal com indiquen les projeccions cap formació obté la majoria absoluta, fixada en 289 escons, es pot obrir un període incert i no es descarta que França pugui entrar en un període de difícil governabilitat.

Si bé Reagrupament Nacional queda pròxima però sense majoria absoluta a la cambra, les projeccions situen el Nou Front Popular en segona posició, però lluny de la majoria per poder governar. Per intentar sumar suports, l’aliança d’esquerres està intentant apel·lar als votants moderats, amb un lleuger allunyament dels posicionaments de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon.

L’esquerra i Macron busquen el vot moderat

“Si vol ser útil al Nou Front Popular, hauria de fer-se a un costat i callar”, va dir l’expresident socialista François Hollande sobre Mélenchon, una figura amb qui el Nou Front Popular vol captar l’electoral centrista. Aquests són precisament els votants als quals apel·la també Macron per fer front a l’extrema dreta, però també contra el Nou Front Popular, a qui acusa d’estar dirigit per Mélenchon.

“Només el centre pot bloquejar l’extrema dreta i esquerra”, ha afirmat Macron, que ha erigit la coalició de partits que lidera com l’única que pot “protegir” els francesos. Dins de Junts, l’aliança al voltant de Macron, han sorgit crítiques a la decisió del president d’avançar les decisions, un fet que el podria relegar-los a la tercera posició a l’Assemblea Nacional.

Per la seva banda, Bardella ha apuntat en els darrers dies a algunes de les mesures que vol implementar en cas de governar. “El nostre país està en procés de salvatgisme que debilita les nostres llibertats i els nostres drets”, ha apuntat el líder ultra. Entre altres mesures, el candidat a convertir-se en primer ministre ha defensat acabar amb el dret que permet obtenir la nacionalitat francesa en cas de néixer en territori francès.

El líder ultra també ha proposat “restablir el delicte d’estada irregular” i donar prioritat i fins i tot exclusivitat als nacionals francesos en algunes qüestions, com en posicions “estratègiques” a l’administració pública, com per exemple els relacionats amb seguretat i defensa.

Aliança dels conservadors amb Le Pen

L’extrema dreta ha presentat 62 candidats en aliança amb els Republicans, el partit conservador tradicional, que es troba en plena crisi interna després que el seu president, Éric Cenotti, fos expulsat per pactar amb l’extrema dreta, malgrat que continua aferrat al càrrec. L’aliança busca aconseguir una majoria conservadora a l’Assemblea Nacional i ha suposat un terratrèmol a la política francesa perquè trenca el cordó sanitari que fins ara s’havia mantingut contra l’extrema dreta.

A banda de la intenció de vot, les enquestes també apunten a una alta participació en les eleccions, que se situaria al voltant del 62%, molt per sobre del 47,5% registrat el 2022. Si es compleixen les projeccions, serà una participació pròxima al 64% del 2002 en unes eleccions en què els francesos es van mobilitzar més després que l’extrema dreta, amb Jean-Marie Le Pen al capdavant, passés a la segona volta de les eleccions presidencials. Va ser el primer cop que els ultres arribaven tan lluny en uns comicis.

Campanya precipitada

Les legislatives del 30 de juny i 7 de juliol són el resultat de la decisió de Macron de dissoldre l’Assemblea Nacional després de perdre les eleccions europees del 9 de juny, que va guanyar el partit de Le Pen amb un 31,37% dels vots, més del doble que el partit de Macron.

“Vull que els francesos aclareixin aquesta situació”, va apuntar el president en la declaració en què va anunciar l’avançament electoral, un moviment arriscat que podria resultar en una Assemblea Nacional hostil a la línia defensada per Macron. Ara, el partit de Macron té un govern en minoria, amb el qual li ha resultat difícil tirar endavant certes mesures.

El sistema electoral

Uns 50 milions de francesos estan cridats a les urnes per renovar els 577 escons a l’Assemblea Nacional i decidir així el color del pròxim govern. Cadascun dels escons s’elegeix entre els candidats inscrits en cada circumscripció electoral, tant a la França continental com als territoris d’ultramar.

Així, en les eleccions legislatives els francesos voten qui volen que representi la seva circumscripció a l’Assemblea Nacional. L’elecció es resol en una sola volta si algun dels candidats aconsegueix més del 50% dels vots emesos i, a més, si aquests representen almenys el 25% del total de l’electorat. Si no es donen aquestes circumstàncies, es va a una segona ronda en què s’elegirà definitivament el candidat.

A diferència de les presidencials, a la segona volta poden passar més de dos candidats per circumscripció, ja que el requisit per accedir a la segona ronda és superar el llindar del 12,5% dels vots. La segona volta la guanya el candidat que obtingui més vots.

L’existència d’una segona volta és una de les principals particularitats del sistema electoral francès i històricament ha servit per barrar el pas a l’extrema dreta. Davant les possibilitats de victòria de l’extrema dreta, amb el sistema a dues voltes es va crear l’anomenat ‘front republicà’, un pacte no escrit en què socialistes i conservadors -el principals partits- es comprometien a donar suport al candidat més moderat que competia contra el d’extrema dreta.

Cohabitació

Si un partit de l’oposició obté la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional, el president pot nomenar primer ministre un membre que sigui d’una altra formació. S’entraria així en un període de cohabitació, en què el president i el primer ministre pertanyen a partits diferents. França ha tingut ja tres cohabitacions, la darrera amb el conservador Jacques Chirac com a primer ministre i el socialista Lionel Jospin com a president.

Amb l’escenari que plantegen les enquestes, Macron podria haver de conviure amb un primer ministre d’un altre partit. En tot cas, ara per ara Macron ha descartat dimitir sigui quin sigui el resultat de les eleccions, tal com li ha demanat Le Pen. “Poden confiar que seguiré fins al maig del 2027 com a president”, ha afirmat, tot i reconèixer que “la forma de governar ha de canviar profundament” en el futur.