La prova pilot de les Aules d’Acollida Accelerada (AAA) de Barcelona ha acabat amb bones sensacions per als implicats. Una mostra és que el 73,95% dels alumnes que s’ha presentat als exàmens del nivell A2 (bàsic) els ha superat. En concret, es van examinar al gener 119 dels 134 matriculats en les vuit aules iniciades a principis de curs. Els estudiants han assistit a aquestes aules durant 30 hores a la setmana per, principalment, aprendre català. Són estudiants d’entre segon i quart d’ESO. A banda del català, també es busca que assoleixin la competència sociocultural i han rebut acompanyament psicopedagògic i emocional. El curs vinent es mantindran aquestes aules i s’hi sumaran dues mes amb un pilotatge per a alumnat de parla hispana.

Les proves de l’A2 es van fer al gener. Abans, entre el 30 de novembre i el 12 de desembre, 122 dels 134 alumnes es van presentar al nivell A1 i 107 el van aprovar. Entre els motius per no superar la prova, el Consorci d’Educació de Barcelona apunta a les necessitats educatives especials o l’alfabetització molt feble d’alguns alumnes, que representen un 29% dels que no passen la prova. D’altra banda, un 32% tot i no aprovar, arriba a un 4, i un 39% obté menys d’aquesta nota.

Les aules d’acollida accelerades augmenten significativament les hores lectives dedicades a l’aprenentatge del català en comparació amb les aules d’acollida ordinàries. A més, els alumnes que hi participen només van a aquestes aules, fins que, un cop acabades, s’incorporen a l’escolarització ordinària. En aquesta prova pilot, els alumnes van participar a aquestes aules fins a finals de gener, quan es van incorporar a l’escolarització ordinària, tot i que encara mantenint algunes hores d’aula d’acollida.

Els centres que enguany han acollit les AAA són l’Institut Verdaguer, el Martí Pous, l’Institut Angeleta Ferrer, el Joan d’Àustria, el Barcelona-Congrés, el Menéndez y Pelayo, el Lluís Vives i el Teresa Pàmies.

Immersió completa i acollida integral

Precisament al Teresa Pàmies, una de les docents, la Carme Vieitez valora els avantatges que suposa poder oferir un espai exclusiu per fer l’acollida d’aquest alumnat nouvingut. Vieitez relata que han pogut fer immersió lingüística completa per tal d’aturar el “xoc” que suposa arribar a un lloc nou, on els alumnes no coneixen ningú i no entenen l’idioma. “Poder fer l’aula d’acollida és fonamental, és la benvinguda, no només a nivell lingüístic sinó la benvinguda a un país”, relata. I és que com diu Vieitez, aquests alumnes passen un “dol migratori” que també s’ha abordat en aquest pilotatge d’aules d’acollida accelerades. Ho fan al principi, “amb mímica si fa falta”, amb l’objectiu de crear un “niu” per aquests adolescents. Poc a poc, ells van adquirint el coneixement de la llengua i la comunicació és més fàcil.

En aquestes aules, el català esdevé la llengua vehicular entre els alumnes, ja que és la primera que, habitualment, tots comparteixen. De fet, assegura que, tot i no conèixer abans l’existència del català, la majoria no es sorprenen quan saben que a Catalunya es parlen dues llengües ja que a la majoria dels seus països se’n parlen diverses.

Per a Vieitez les aules accelerades presenten avantatges en comparació amb les normals, ja que permeten oferir 30 hores de català a la setmana, quan a la resta poden ser entre cinc i vuit. A més, en les accelerades es tanca el grup quan ha passat un mes i mig de l’inici aproximadament, mentre que en les altres l’arribada de nouvinguts no s’atura. “Això permet que el progrés sigui en grup”, destaca.

Un cop passats els quatre mesos de l’aula accelerada, els alumnes s’han anat incorporant a les classes ordinàries -els que han pogut han continuat al centre on han fet l’acollida- però mantenen unes hores a la setmana d’aprenentatge de català en aula d’acollida. Al Teresa Pàmies, aquests alumnes fan entre cinc i nou hores de català a la setmana.

Vieitez apunta també que aquests adolescentes lluiten contra els prejudicis que fan que els autòctons es dirigeixin a ells en castellà quan els hi parlen. “Tinc alumnes que em diuen: a mi ningú em parla català”, lamenta.

Amics, català i jocs

Una de les alumnes de l’aula d’acollida del Teresa Pàmies és l’Alena, una estudiant de 14 anys originària de Moscou. Aquesta estudiant viu a Espanya des de fa un any i a Barcelona des de fa uns nou mesos. Reconeix que desconeixia l’existència del català abans d’arribar a al capital catalana i ara es capaç d’entendre i contestar les preguntes dels periodistes en aquesta llengua. L’Alena valora molt positivament l’aprenentatge de la llengua, que assegura que fa servir per comunicar-se amb els companys però també fora del centre. De cara al futur creu que li servirà a la feina i considera que passar per l’aula d’acollida hauria de ser “obligatori” per als alumnes nouvinguts. “Sinó no entendran res”, reconeix.

Precisament això és el que li va passar a la Camila, de 13 anys i originària del Brasil. El curs passat estava en una aula ordinària i assegura que no entenia l’idioma i estava “sempre sola” perquè no es podia relacionar amb els companys. “Ara tinc amics, parlo en català al pati i a classe, és una diferència molt gran”, comenta després del seu pas per l’aula accelerada. A més, valora molt positivament poder llegir en català, ja que assegura que és una amant dels llibres, i explica que també parla la llengau amb el seu equip de volei.

Per últim, la Schriphrra, de 14 anys i originària del Congo, ha après català i castellà. El primer l’utilitza a l’escola, per comunicar-se amb els companys, i el segon per parlar amb persones de fora de l’àmbit educatiu. Aquesta estudiant valora positivament que l’aprenentatge de l’idioma a l’aula d’acollida es fa a través del joc i, tot i que considera que era difícil, està contenta amb els resultats.