A casa tenim secrets

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Ja sabia que A casa teníem un himne, de Maria Climent (L’Altra Editorial, 2023), m’agradaria. Ho sabia perquè el primer llibre de l’autora, Gina, ja em va enamorar. A Gina teníem una protagonista, en aquesta segona novel·la la història gira a l’entorn de tres donasses: la Marga i la Remei, germanes, i l’Erne, la mare. Tres dones, tres històries, tres veus que es van intercalant i ens van relatant què senten, com viuen i com es relacionen entre elles. Em sembla un encert que Maria Climent hagi escollit explicar la història des de tres punts de vista, sempre correlatius l’un de l’altre, perquè això ens permet entrar molt més a fons en cada una d’elles, descobrir les seves llums i les seves ombres i, a la vegada, veure les altres amb els propis ulls però també amb els de les altres dues.

L’Erne fa quinze anys que va marxar del poble, Arnes, per instal·lar-se a San Gimignano. Volia fugir, i les seves filles no han sabut ni pogut digerir mai aquest acte impulsiu i inesperat aparentment impropi de la seva mare després de quedar-se vídua. Al principi no sabem el perquè d’aquesta fugida, però ben aviat deduïm que hi ha alguna cosa que trontolla, i com que tenim ganes que això se’ns reveli, anirem llegint sense parar. No serà fins ben bé a la meitat del llibre que descobrirem el secret que ha tingut guardat tota la vida i que, des d’aleshores, definirà el futur de les seves filles, i també el seu present i passat. Qui són realment? D’on venen? A vegades passa, a les famílies, de sobte, un dia una bomba esclata i tot allò que semblava estable i segur es fa miques i ho capgira tot. La Remei i la Marga, que són la nit i el dia, rebran el cop cadascuna a la seva manera. I l’Erne haurà d’aprendre a conviure amb aquest pes que s’ha tret de sobre.

Hi ha llibres que agraden per la trama, d’altres per com estan escrits, alguns pel context en el qual s’ambienten… Les novel·les de Maria Climent m’agraden, sobretot, pels personatges, tan humans, tan sincers, tan imperfectes. Em seria difícil dir-vos quina de les tres protagonistes em cau millor i m’ha entendrit més perquè amb totes he empatitzat, he rigut i m’he indignat. Crec que una de les virtuts de l’escriptora és que retrata d’allò més bé la psicologia dels personatges. De seguida els veus i els sents, te’ls imagines fàcilment i, de fet, no només m’hi he sentit identificada en alguns moments puntuals, sinó que hi he visualitzat persones de la meva família, amigues, coneguts… L’Erne i la Remei s’assemblen, segons la Marga tenen una mena “d’aspror genuïna”. Són dones decidides, més aviat fredes i analítiques, i molt pragmàtiques. Aquesta manera de ser les ha ajudat a tirar endavant, però no són de pedra, i ens n’adonarem més aviat que tard. La Marga, en canvi, és més intensa. Ella, encara ancorada al passat i a la infància a Arnes, creu que camina pels marges de la vida, perquè té un futur incert i el seu dia a dia és caòtic. No té una vida estable i això, als 35 anys, la comença a preocupar. És normal, doncs, que xoquin. És per això que al principi de la història, quan ja les coneixia una mica més, em va estranyar que la Remei decidís viatjar fins a la Toscana amb la seva germana a veure la mare sense cap mena d’explicació. No em semblava versemblant aquest rampell, fins que vaig entendre que hi ha ferides, dolors i situacions que necessiten agafar-se a la confiança, al terreny conegut, que busquen desesperadament aquella abraçada amiga. La llar. Cap família és ideal, o almenys aquest és un dels missatges que m’emporto, però a vegades és on t’aferres.

Drama i comèdia conviuen perfectament en aquest relat que desgrana aquesta vida familiar esquinçada però que intenta construir-se de nou. Crec que l’humor és una mena de via d’escapament que té l’autora per fer més lleugers els problemes. Saber-se riure d’un mateix, acceptar-se els defectes i les derrotes, sovint és el primer pas per ressorgir. I a mi em sembla que Climent d’això en sap un piló. He rigut en moments del tot tràgics en què en realitat m’hauria fotut a bramar, però vist amb els ulls de l’humor tot passa millor.

- Publicitat -

I, és clar, no uc deixar de parlar d’aquesta novel·la sense parlar-vos del segell inconfusible de Maria Climent: el llenguatge, tan ric, tan proper i tan de casa nostra. L’autora fa servir la variant dialectal de les Terres de l’Ebre, d’on ella prové, i penso que aquest no només és un dels seus trets més distintius, sinó que a més aporta un valor afegit a les seves obres. A casa teníem un himne és una novel·la molt dialogada on predomina l’espontaneïtat i això es veu clarament en el llenguatge i les expressions, del tot genuïnes i col·loquials.

M’agrada llegir sobre històries familiars perquè m’ajuden més a entendre la meva i, al final, la conclusió que en trec és una frase que em dic tot sovint: tothom fa el que bonament pot i sap segons les circumstàncies que li ha tocat viure. Ningú t’ensenya a ser pare ni mare. Tampoc a ser germana. I, malgrat això, ens toca exercir aquests papers i sortir-se’n no sempre és fàcil perquè la sang té un poder inimaginable i mantenir-la allà, ferma i inamovible, no sempre és un camí de roses. L’Erne, la Remei i la Marga ho saben prou bé i, fins i tot així, decideixen tenir-se. Potser d’una manera sapastre i maldestre, potser esgotades les unes de les altres, però ara que ja saben la veritat, abraçar-se ja no costa tant i surt de dintre.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca