Més de quatre anys han passat des d’aquell 27 d’abril del 2019, uns dies abans de la fatídica eliminatòria contra el Liverpool, quan el Barça es va proclamar de forma matemàtica campió de la Lliga 2018/19 amb una victòria per la mínima contra el Llevant al Camp Nou. La golejada per 2-4 a l’Espanyol a Cornellà va trencar la sequera de tres temporades sense aconseguir l’anomenat títol de la regularitat, amb un equip totalment nou, amb un cos tècnic molt novell i, sobretot, sense Leo Messi.
Aquest és el primer títol de Lliga del Barça sense Messi des de fa més de vint anys. Ocupar el lloc de l’astre argentí és impossible, però hi ha cinc jugadors que han destacat per sobre dels altres i s’han convertit en decisius durant tots aquests mesos de competició, rol que acaparava el ‘10’ blaugrana abans de marxar entre llàgrimes a París.
Marc-André ter Stegen
L’estrella d’aquest equip. Semblava irrecuperable, alguns fins i tot demanaven la seva sortida per “fer caixa”, però el porter alemany ha mostrat aquest any el seu millor nivell amb la camiseta del Barça. Les xifres (que repassarem més endavant) són històriques i la línia defensiva de Xavi Hernández, comandada per Ter Stegen, s’ha convertit en el principal argument per acabar aixecant el títol de Lliga.
Robert Lewandowski
El Mundial de Qatar va suposar un abans i un després dins d’aquesta temporada per al davanter polonès, que acumulava números estratosfèrics abans de l’aturada. Si les aturades de Ter Stegen han permès no perdre els partits, els gols de Lewandowski han permès guanyar-los, en especial durant la primera part del curs, i sobretot en moments decisius com a València o a Mallorca.
Alejandro Balde
Poca gent l’incloïa a les apostes per assumir un rol important en el primer equip del Barça, sobretot amb la continuïtat de Jordi Alba i l’arribada de Marcos Alonso, però el jove lateral de La Verneda s’ha fet amo i senyor de la banda esquerra. Ell ha permès l’entrada del quadrat al migcamp jugant com a lateral, carriler o extrem (o les tres alhora) i s’ha convertit en indiscutible en els onzes de Xavi.
‘Pedri’ González
És el far, la guia del migcamp del Barça. Quan Pedri juga, la pilota va més ràpid, l’equip flueix, guanya en presa de decisions, incorpora moltes més opcions a tres quarts de camp i, en definitiva, apropa el Barça a la victòria. Una lesió contra el Manchester United va allunyar-lo dels terrenys de joc uns mesos i l’equip el va troba molt a faltar, així que aquest és el principal “però” que se li pot posar a la temporada de Pedri amb el ‘8’ a l’esquena.
Ronald Araújo
Es va perdre el primer tram de la temporada degut a una lesió muscular, però va tornar fins i tot més fort que abans. És el líder de la rereguarda blaugrana i, amb només vint-i-quatre anys, tot apunta a que serà un dels quatre capitans del primer equip la pròxima temporada, després de la marxa de Busquets. La seva segona meitat de temporada és excel·lent, així com el primer curs de Christensen amb la camiseta blaugrana, qui també mereix una petita menció en aquest recull de millors jugadors.
Moments clau
Barça 0-0 Rayo
Inici dubtós dels homes de Xavi Hernández, que no van poder passar de l’empat a zero al Camp Nou i tornava a posar sobre la taula el debat sobre el joc de l’equip i l’efectivitat de cara a porteria.
Real Sociedad 1-4 Barça
Salvant les distàncies, és l’1-6 del Barça de Guardiola al Molinón. Aquest partit va ser l’origen de l’equip que s’ha coronat amb el títol de Lliga, el dia de l’aposta per Balde, el dia de l’aposta per jugar amb quatre a dins i l’estrena golejadora de Lewandowski en partit oficial.
Madrid 3-1 Barça
La primera pedra en el camí. El conjunt blaugrana es va fer petit al Bernabéu i no va tenir saber aprofitar els seves opcions davant un Madrid molt més fet. Va ser un cop de realitat, demostrant que hi quedava encar molta feina per fer, però aquesta feina es va acabar duent a terme.
Osasuna 1-2 Barça
Victòria de campió. És com s’acostumen a descriure aquest estil de victòries, amb un home menys per l’expulsió de Lewandowski, remuntant un 1-0 en contra en un camp complicat com és El Sadar i sabent administrar a les mil meravelles un duel que s’havia posat molt costa amunt.
Barça 2-1 Madrid
Cop de puny sobre la taula. Si la Lliga ja estava encarrilada abans del Clàssic, després d’aquest ja estava sentenciada. Ja no només pels onze punts de diferència amb els quals va sortir el Barça d’aquest partit, sinó també per la manera de guanyar, amb gol èpic de Kessié al temps de descompte i amb un Camp Nou embogit.
Barça 1-0 Atlético
Espantant els dimonis. Ferran Torres es va reivindicar a la diada de Sant Jordi amb un gol molt valuós en el pitjor moment del conjunt blaugrana d’aquesta temporada, quan un seguit de partits sense guanyar i mostrant una pobra imatge havien fet entrar certs dubtes sobre la consecució del títol. Els tres punts contra l’Atlético els van esvair.
Espanyol 2-4 Barça
La cirereta del pastís. En un derbi, amb un gran nivell de joc, amb Lewandowski, Balde i Pedri marejant els defensors blanc-i-blaus, el Barça es va proclamar matemàticament campió de Lliga i ni tan sols els dos gols de l’Espanyol van suposar una taca a la festa blaugrana que es va repartir pels carrers de Barcelona el dia després.
Xifres
El Barça de Xavi ha marcat un total de seixanta-quatre gols en les trenta-quatre jornades disputades fins el moment, repartits entre trenta-tres a casa i trenta-un a fora. No arriba a una mitjana de dos gols per partit i és que, tal com s’ha anat comentant, el títol del Barça s’entén a partir dels gols encaixats: tretze fins el moment. Ter Stegen n’ha rebut onze a fora i només dos a casa, marcats per Araújo en pròpia porteria contra el Madrid i Joselu, de penal, per l’Espanyol.
No s’ha perdut cap partit al Camp Nou, convertint-lo així en un fortí del qual ningú que no sigui el Barça pot sortir-ne vencedor a la competició domèstica. El conjunt blaugrana, a més, s’ha acostumat a patir de valent per emportar-se les victòries, tal com demostren els catorze partits guanyats per la mínima, dels quals onze han estat amb resultats d’1-0 o 0-1.
Elles també són campiones
El Barça femení segueix fent història i ja té la seva vuitena lliga a les vitrines. Una temporada molt bona per totes les jugadores i staff tècnic del Barça. Lliga merescuda després de tot el treball i sacrifici durant la temporada.
Aquest és el TOP 5 de jugadores d’aquesta temporada:
TOP 1. Graham Hansen. Sense cap dubte, ha sigut la millor jugadora d’aquesta temporada. La noruega, una de les millors extrems del món, ha demostrat el seu talent, donant-nos grans moments amb els seus gols. La seva habilitat tècnica, la seva velocitat pujant per la banda i capacitat per superar-se en la seva posició, ha il·luminat a tota l’afició culer. Hansen, una jugadora que ha crescut molt en l’equip i una futbolista clau per al Barça que esperem tenir per molts anys més.
TOP 2. Aitana Bonmatí. No hi pot faltar. Toc, visió i molta classe la que té la jugadora catalana. Es nota que és una futbolista que ha crescut al planter blaugrana i sap molt bé com juga el Barça. Ha fet una temporada brillant, mostrant la seva classe i el seu afany per voler sempre més. Futbolista total i jugadora versàtil. La seva visió i com entén el joc, el domini amb la pilota i la seva arrencada amb velocitat. És una migcampista que sap en tot moment el que ha de fer, amb pilota i sense. És una futbolista amb característiques semblants a Xavi Hernández quan jugava amb el Barça.
TOP 3. Mapi León. Un mur i una tranquil·litat immensa amb aquesta jugadora a la defensa. La seva seguretat i solvència fa que sigui una de les peces clau per al Barça. És una central que tot equip voldria tenir. Sent líder en la part defensiva, sap escollir quin és el moment que s’ha d’anticipar per interceptar passades que puguin suposar perill. És una jugadora que destaca molt per la seva agressivitat, la sortida de pilota i el bon afany en el joc aeri. És una jugadora que se supera en cada partit i que ha brillat molt aquesta temporada.
TOP 4. Lucy Bronze. Ha sigut una jugadora que ha sorprès positivament. Ha tingut un rendiment alt durant aquesta temporada. Recorre tota la banda amb els pulmons plens i sempre li queda aire suficient per després recuperar el seu lloc. Bronze sap escollir els moments adequats per passar a l’atac i pujar d’aquella manera que ho fa per no deixar la seva posició en perill. Combina la seva passió amb el talent. Podríem canviar-li el cognom i dir-li Bronze Gold, perquè és or pur.
TOP 5. Sandra Paños. És una jugadora que no té l’interès mediàtic que es mereix, però és un pilar fonamental i una gran seguretat sota pals. És la portera que menys gols li han marcat aquesta temporada. Ha sigut la capitana i ha dirigit a l’equip des de la porteria. La futbolista té agilitat, potència i domini de joc. Paños és una jugadora molt segura i sap perfectament quan ha de sortir.
Moments clau
Un moment que tot culer recordarà serà el del passat 30 d’abril, el partit del Barça contra el Sporting de Huelva. Un moment inoblidable per dues raons diferents. La primera, la tornada als terrenys de joc d’Alexia Putellas. La millor jugadora del món va tornar a trepitjar el camp després de més de 300 dies de baixa per la seva lesió. La capitana va sortir a la gespa al minut 74, ovacionada per tota l’afició. Un moment d’emoció per la jugadora i també d’alegria perquè va ser el partit on les culers van aconseguir la vuitena lliga.
Tot i això, la lliga del femení no ha estat 100% perfecta, un empat a les portes d’acabar la lliga ‘taca’ la classificació perfecta.
Des de juny de 2021 el Barça no es deixava punts en lliga. En aquella ocasió va ser una derrota davant l’Atlètic (4-3) i aquesta vegada ha estat el Sevilla el que ha estat capaç de posar contra les cordes al campió emportant-se l’empat (1-1).
Aquesta és la vuitena lliga del femení, la quarta consecutiva. A falta d’un partit per acabar la lliga, l’equip ha assolit 85 punts. Amb 28 victòries i només 1 derrota. 117 gols a favor i només 8 en contra, unes dades que parlen per si soles.
