Una història és una pedra llançada al riu, de Mònica Batet (Angle)
El Futur Folklorista i el Futur Revolucionari són dos apassionats dels contes populars que es dediquen a teoritzar sobre la tradició contística del seu país. Junts emprendran un camí llarg i difícil cap a l’anàlisi de la literatura i la narrativa, sempre amb la voluntat d’assolir la llibertat i caminar cap al progrés i la innovació. Els fets s’emmarquen en una ciutat dividida per una línia blanca que ningú pot traspassar i els dos homes esdevenen un símbol de resistència i resiliència en aquest país governat per la manipulació, l’opressió i la censura d’un règim totalitari. La trama gira a l’entorn d’aquests dos personatges i el seu caràcter subversiu, als quals els agafarà el relleu la Filla del Folklorista/Escoltadora de Cançons, que es dedicarà a l’estudi de cançons populars. El nexe és la tradició de relats i cançons, que, malgrat la repressió, sempre sobreviuen, mai deixen d’existir ni de compartir-se.
Aquesta mena de calidoscopi metaliterari defuig la concreció del temps i l’espai, és del tot atemporal, però alhora és versemblant. L’important és entendre que “sempre hi ha un moment que el poble deixa d’obeir”, que resisteix i lluita per aconseguir una vida plena en sistemes polítics opressius, i que les arts, la música i les lletres són sempre l’element indiscutible per arribar a aquesta alliberació.
Una oda al patrimoni cultural i al folklore que defineix la manera de fer i de ser d’un indret, la seva gent i els seus valors. Un cant a la llibertat!
Film & Soda, de Rosa Maria Arquimbau (Comanegra)
Rosa Maria Arquimbau va ser coetània a grans escriptores del segle XX com Rodoreda, Murià, Capmany o Bertrana. Totes elles eren dones avançades i amb un empoderament i una determinació que ja ens agradaria a moltes. Arquimbau va ser l’única periodista dels anys trenta que va tenir una secció fixa en un diari: “Film & Soda” es va publicar a La Rambla de Catalunya a principis dels anys trenta i aquest llibre agrupa diversos articles publicats en aquesta secció i a altres diaris. Era una dona independent i contradictòria que s’atrevia a parlar de tot sense embuts —el matrimoni i el divorci, l’amistat, el sufragi femení o el pas del temps—, sempre des de la murrieria i el compromís polític i social i amb un punt de malícia. Però, sobretot, amb una mirada astuta i feminista molt moderna que sovint incomodava. Al pròleg, Irene Pujadas comenta que era “una feminista temuda per les feministes”, per la força, l’humor i les declaracions contundents. A més, tenia molta consciència de classe i això es percep en els seus articles, ja que es mostra crítica amb la burgesia del moment, de qui es mantenia allunyada: “Tenia una ploma verinosa i uns ulls privilegiats per veure les hipocresies socials i l’absurditat dels costums de la seva època”, explica Pujadas.
Una edició fantàstica (a cura de Julià Guillamon) i necessària que honora i dignifica Rosa Maria Arquimbau, una dona lliure, intel·ligent i amb les idees clares i de qui a dia d’avui aprendríem molt, segur.
Tots els noms d’Helena, de Maria de la Pau Janer (Columna)
Tots els noms d’Helena cavalca entre dues històries que s’encadenen: per una banda, ens situem a l’actualitat amb l’Eva, una actriu que interpreta Helena de Troia en un film, un repte ple d’obstacles per a ella i els companys. De l’altra, retrocedim en el moment que esclata la Guerra de Troia, amb l’Helena mitològica com a protagonista, Cassandra com a confident i un bon grapat d’homes —Paris, Hèctor, Aquil·les…— d’acompanyants. El mite hel·lènic s’acabarà apoderant de la producció cinematogràfica i als personatges els costarà desprendre’s de la força de grecs, troians, cavalls i pitonisses.
Janer tracta infinitat de temes i sap caracteritzar tan bé cada personatge actual i mitològic que és fàcil trobar-hi les semblances i les relacions. Sapastres, imperfectes però també empàtics i sensibles, és com si tots els segles que els separen no existissin i fossin capaços de sentir-se els uns als altres.
Helena de Troia (/Eva) és inoblidable, enigmàtica i molt humana, per això ens la sentim propera i hi empatitzem. Plena de contradiccions, és una dona amb el cap i el cor dividits, sempre entre dos mons. Se sent culpable per haver desencadenat una guerra, però nosaltres la percebrem com una noia desubicada i ferida —també intel·ligent, empoderada i vital— que mai va tenir clar quin era el seu paper.
Una meravellosa porta d’entrada a la mitologia grega que destaca pel rigor i la recerca de documentació històrica adaptada als nostres temps. Lluminosa i brillant, com Helena.
