La fiscalia ha mantingut aquest dimecres la petició de pena per a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, per les suposades irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El ministeri públic demana 6 anys de presó, 21 d’inhabilitació i 144.000 euros de multa per prevaricació i falsedat. En canvi, per als altres dos acusats, i arran de la seva confessió pactada ha rebaixat la petició. Per a Isaías Herrero, ha passat de 6 a 2 anys de presó, i de 21 anys d’inhabilitació a 6 anys i 4 mesos, a més de rebaixar la multa de 72.000 a 2.100 euros. Per a Andreu P., l’empresari, ha passat de 3 anys de presó a 14 mesos, i de 10 anys d’inhabilitació a 4 anys i 3 mesos, mentre que la multa l’ha rebaixat de 30.000 a 2.250 euros.
Les defenses d’Herrero i Andreu P. s’han mostrat conformes amb la qualificació definitiva de la fiscalia, acceptant però que el tribunal imposi penes més baixes. La defensa de Borràs ha seguit demanant l’absolució.
En el seu informe final, d’unes dues hores, la fiscal Teresa Duerto ha estat força dura contra Borràs, i ha desmentit que se li hagi aplicat una persecució política.
La fiscal ha defensat la credibilitat dels diversos testimonis que han apuntat durant el judici que Borràs era qui decidia que Herrero fos l’encarregat d’executar les diverses feines contractades. Així, ha assegurat que Assumpta Pagespetit i Roger E., responsables administratius de la ILC, han mantingut des de l’inici, en totes les fases de la investigació i en el judici, una mateixa versió. “Si hi hagués hagut contradiccions, la defensa ho hagués al·legat”, ha dit. Fins i tot Roger E., investigat al principi, va mantenir la mateixa versió. “Aquestes declaracions estan per sobre de la declaració completament exculpatòria de Borràs”, ha dit.
A més, ha recordat que la mateixa Borràs es va presentar com a experta en literatura digital i era qui definia els continguts dels portals web. Pel seu càrrec de directora de la ILC, a més, era legalment l’òrgan de contractació. Per això, era la principal responsable de decidir qui acabaria fent cada feina. Igualment, la fiscal ha recordat que moltes de les converses que tenia Borràs sobre els contractes els feia a través del seu correu electrònic personal, no pas l’oficial, cosa que a Pagespetit no li agradava. Per això, ha assegurat que Borràs “no pot al·legar una ignorància deliberada, no pot descarregar la responsabilitat en els subordinats”.
Borràs va definir Herrero com a expert en la matèria, i treballava tots els mesos de l’any. No obstant, a través de la facturació ocultada amb cooperatives diverses, la intervenció del Departament de Cultura no podia saber que era la mateixa persona qui acabava fent la feina contractada.
La fiscal ha aprofitat les declaracions autoinculpatòries d’Herrero i Andreu P., que han pactat una rebaixa de pena amb la fiscalia. Així, ha recordat que Herrero va admetre que treballava de forma continuada per a la ILC, i no pas per un projecte concret. A més, alguns contractes, va dir, eren per cobrir feines que ja feia. Ha qualificat d'”essencial” la seva aportació en explicar que treballaven contínuament i recurrent a la ILC i que, gràcies a aquestes explicacions, s’han pogut definir tres grans unitats funcionals: el portal de les lletres catalanes, el portal ‘Què llegeixes?’ i els webs dels anys literaris Llull i Vinyoli.
En el seu informe, Duerto ha llegit diversos correus electrònics enviats per Borràs a Herrero on l’aleshores directora de la ILC s’oferia per elaborar pressupostos falsos amb lletra i format diferent.
D’altra banda, la fiscal ha dit que l’informe pericial informàtic encarregat per la defensa “ha quedat completament desacreditat” per les suposades llacunes que contenia i per la versió donada pels pèrits informàtics dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil.
Portal públic allotjat en servidor particular
De fet, ha aprofitat això per explicar que el gran portal web de les lletres catalanes ja no està disponible perquè estava allotjat en servidors privats i contractats per Herrero, que es va quedar sense diners i no va renovar-ne la subscripció per allotjar-lo. “Herrero era el dipositari dels dominis, que estaven en mans d’un particular que va deixar de pagar i per això va deixar d’existir”, ha relatat. Per això, considera que la ILC no hauria de reclamar la inutilització del portal a la Guàrdia Civil o els Mossos, sinó a Herrero.
En tot cas, la fiscal ha recordat que la legislació preveu que els contractes menors siguin l’excepció en la contractació pública, ja que només s’han de fer per activitats de poca quantia i duració, com les conferències, però no s’haurien de poder aplicar a un portal web, a la base de dades de ‘Què llegeixes?’ o als recurrents webs dels anys literaris.
Per últim, ha defensat que és tant legítim que Borràs no respongui les preguntes de la fiscalia com que els altres dos acusats hagin acceptat els fets.
En l’última sessió del judici Borràs ha estat acompanyada per l’expresident de la Generalitat Quim Torra i la diputada de JxCat Aurora Madaula, a més de Francesc de Dalmases, que ha assistit a totes les sessions. Més tard s’hi han afegit Albert Batet i Jordi Turull.