L’exvicepresident i exconseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, considera que el “principal sospitós” de pagar el ciberatac durant el 9-N és el govern espanyol. “Qui més podia tenir interès a sabotejar els webs de la Generalitat? Parlem del ciberatac més important d’Espanya i dels deu més importants del món el 2014. No és una cosa d’aficionats”, ha argumentat en una entrevista que publica el diari ‘Ara’. El 2014 Puigneró era director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació i va ser l’encarregat de coordinar la resposta al ciberatac contra la Generalitat amb motiu de la consulta independentista.
Segons Puigneró, la “deixadesa de funcions” de l’Estat és “tremenda” i ha considerat que ho hauria d’investigar si considera que la Generalitat és una infraestructura del seu Estat. “És sorprenent i fa saltar totes les alarmes que l’Estat podria estar-hi al darrere. Que un Estat actuï contra si mateix és molt greu i en una democràcia europea no es pot permetre. Europa ha de posar fre a pràctiques abusives contra alguns dels seus ciutadans o minories nacionals. El nostre grup parlamentari mourà fitxa a Madrid i a Europa perquè s’obri una investigació. Espero que el Govern també actuï”, ha explicat.
El ciberatac no va aconseguir fer caure la pàgina oficial de la consulta, Participa2014.cat. Segons Puigneró, aquesta pàgina estava “ben protegida” i ha explicat que la van posar a Akamai, un allotjament distribuït d’una empresa americana que està en diferents servidors i que també fan servir Google o Amazon.
Puigneró ha afirmat que la Generalitat pateix ciberatacs de baixa intensitat diàriament. I que el 2017 se’n van patir perquè pretenien trobar el cens digital de l’1-O, però que no van tenir repercussió perquè la gent va poder votar i no es va aturar el referèndum.