El Fons Català de Cooperació ha ajudat Ucraïna amb més de 740.000€

El major esforç s'han orientat a l'atenció psicosocial de col·lectius vulnerables com nens, dones i minories ètniques

Publicitat

El Fons Català de Cooperació ha destinat 741.000 euros a Ucraïna durant el primer any de guerra, després de la invasió russa al Dombás. En una entrevista a l’ACN, el seu director, David Minoves, afirma que un any després dels primers bombardejos “la situació continua sent terriblement dura per a molta gent”. Dels diners gestionats pel Fons, uns 600.000 euros provenen d’un centenar d’ajuntaments i la resta d’empreses, entitats i particulars. L’ajuda ha servit per atendre necessitats bàsiques, com aixopluc o menjar; fins a suport mèdic i psicosocial, o l’atenció a col·lectius vulnerables com infants, dones víctimes de la violència de gènere o minories ètniques. “Hem traslladat l’esforç a qui pateix doblement aquesta situació tan tràgica”.

En aquest sentit, el projecte on més s’ha invertit (93.000 euros) és per al suport emocional a través del circ a infants ucraïnesos refugiats a la població polonesa de Lublin. Allà, l’associació Sztukmistreze ha destinat els recursos vinguts de Catalunya a compartit coneixements artístics amb els infants i oferir-los suport emocional gràcies al llenguatge universal del circ.

Els nens, de fet, han estat durant aquest primer any de guerra un dels objectius principals de protecció per part del Fons Català de Cooperació. “Els infants han patit moltíssim. S’han vist desarrelats del seu entorn més immediat i han vist com es trencaven les seves famílies”, explica Minoves.

A Lublin, a uns 200 quilòmetres de la frontera de Medyka, un de cada cinc veïns són ucraïnesos, tot i que alguns d’ells ja hi eren abans de l’esclat de la guerra. Del que hi han arribat en el darrer any, molt d’ells són nens. Minoves explica que s’ha potenciat sobretot el suport psicosocial: “Necessiten el seu espai natural vital, que és riure, jugar i rebre educació”.

Publicitat

A més d’aquest projecte de circ, el Fons Català de Cooperació també ha destinat 30.000 euros a un projecte de Pallassos sense Fronteres a la capital polonesa, a Varsòvia. En total són més de 123.000 euros d’ajuda humanitària destinats en exclusiva als infants que han estat víctimes de la guerra.

El director del Fons, David Minoves, detalla que hi ha altres col·lectius vulnerables on també s’ha focalitzat l’atenció de manera molt específica, com la població gitana o les dones que fugen de la guerra sent, a més, víctimes de la violència de gènere. En aquest sentit, hi ha dos projectes d’entitats que treballen des de Polònia on s’han destinat prop de 70.000 euros.

L’entitat Salam Lab, que atén refugiats gitanos a Cracòvia, ha invertit 33.000 euros procedents del Fons Català de Cooperació a intentar posar fi a conflictes racials que es donaven en els mateixos centres d’acollida i gràcies a l’ajuda humanitària s’ha pogut traslladar famílies a pisos tutelats.

Pel que fa a les dones que fugen de la guerra i dels seus maltractadors, les ajudes del Fons (36.000 euros) s’ha aprofitat perquè l’entitat Feminoteka hagi pogut organitzar un transport segur perquè aquestes dones poguessin sortir del país. A l’altre costat de la frontera se’ls ha ofert ajuda psicoterapèutica.

De la resta de projectes en marxa, n’hi ha d’altres d’ajuda humanitària a Polònia, principal port de sortida del gruix dels refugiats. A la pròpia Ucraïna hi ha projectes en marxa sobretot orientats als centres de refugiats dels desplaçats interns. Es calcula que hi ha 6 milions de persones en aquesta situació, a més dels 7,5 milions de refugiats a Europa.

En aquest sentit, l’ajuda del Fons Català ha servit per equipar els espais des del punt de vista logístic i per oferir ajuda psicosocial a la població desplaçada. “No només necessiten menjar i aixopluc. Se’ls ha trencat la vida i han de poder rehabilitar-se amb dignitat mentre no puguin reconstruir les seves cases i les seves vides a Ucraïna”, apunta Minoves.

A dia d’avui, la inversió efectiva del fons suma 430.000 euros i hi ha 311.000 més que ja han estat aportats per part d’ajuntament, empreses i particulars que estan pendents d’assignació. La intenció del Fons és continuar treballant amb les entitats amb les que ja hi ha confiança per poder atendre les necessitats “canviants” sobre el terreny.

Minoves explica que la resposta catalana al conflicte ha estat “molt positiva” però admet que en els últims anys les emergències han tingut, en general, “menys suport” si es comparen amb la mobilització de recursos de grans catàstrofes com l’huracà Mitch de l’any 1998 a l’Amèrica Central, el tsunami d’Indonèsia de 2004 o el terratrèmol d’Haití de 2010.

El director del Fons Català de Cooperació afirma que això s’explica, en part, per l’impacte de la crisi econòmica, pel diferent tipus d’empatia que pot generar un desastre natural respecte un conflicte bèl·lic o per l’acumulació de diferents crisis en el temps: “Tenim memòria de peix i la crisi d’avui fa oblidar la d’ahir”, diu en al·lusió als terratrèmols de Turquia.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca