Com cada dia el despertador ha sonat a les sis. El sol encara no havia sortit i l’ambient de l’habitació era fred. La gata roncava sota les mantes i la Joana es resistia a sortir del llit. Quin dia és avui? I recorda que és dimecres i li ve al cap tota una llista de quefers.

Fa el gandul entre els llençols mentre acaricia la gata, que és de les poques companyies que haurà de tolerar durant el dia. No es vol aixecar. De sobte, això de ser productiva i de tenir mil coses a fer li fot molta mandra. S’està tornant a quedar adormida quan li sona el mòbil. L’estan trucant a les sis del matí? Només pot ser una mala notícia.

No arriba a temps d’agafar la trucada i truca ella.

– Hola, que m’has trucat? -s’esforça a no fer veu de dormida.

– Hola! Ui! Que estrany que em truqui algú tan d’hora! – a la Joana aquesta resposta l’agafa per sorpresa. Per la veu dedueix que és un home.

– Home… No ho sé! M’has trucat tu abans! – converses surrealistes a les sis del matí no, gràcies.

– Ah, sí! Perquè soc el repartidor que et porta els llibres. Ahir no eres a casa i vaig deixar el paquet al teu veí del costat. No al teu veí del davant. Al teu veí del costat.

– Entesos. Moltes gràcies. Ja m’ha anat bé que em truquessis. Estava a punt de quedar-me adormida i he de posar-me a treballar.

– Mira! Doncs me n’alegro! Què tinguis un bon dia.

– Igualment.

I sense més ni més s’acomiaden. Quina interacció humana més curiosa pensa la Joana de camí a la dutxa. No és pas una dona solitària, però sí de les que s’estima més no haver de parlar amb ningú fins que no va vestida de carrer i està esmorzada.

Intenta que no li passi, però no ho pot evitar. Ja sent la seva ment connectada a la del repartidor. Quina cara deu fer aquest home? Per què li truca a les sis del matí? No li podria haver dit el mateix a les dotze del migdia? Quants paquets deu portar a la furgoneta? Hi deu dur més llibres? O objectes d’electrònica? Deu tenir fills? Parella? On deu viure? I si resulta que tenen coneixences en comú? A quantes cases deu haver d’anar avui? Li deuen agradar els gats? I els llençols? I els llits? És dels que esmorza amb cafè, amb te, amb cervesa…?

La dutxa s’allarga i ni se n’adona. Ha creat un nou personatge, el repartidor que li porta els llibres. Li ve de gust guardar-se’n el número a l’agenda del mòbil aviam si té foto de perfil al Whatsapp i veure’n la fesomia. Però sap que val més no alimentar fantasies. Ahir, quan va anar a dormir, no s’esperava que aquestes reflexions l’acompanyarien a la dutxa de bon matí. La vida és imprevisible!

Deixa que els pensaments sobre el repartidor marxin pel desguàs amb el sabó d’esbaldir-se els cabells. I sent que ja pot començar el dia tal com ho fa sempre, sense contratemps.