De nou, un Madrid-Barça. El flamant seleccionador espanyol, Luis de la Fuente, ha estat l’encarregat de treure les boles del sorteig d’aquest migdia de dilluns i l’atzar ha decidit que hi hagi un doble clàssic a les semifinals de la Copa del Rei. Es jugaran, però, amb un mes de diferència: l’anada serà als voltant del dia 1 de març i la tornada, entre el 4 i el 5 d’abril. Entremig hi haurà el partit de lliga entre catalans i madrilenys, corresponent a la 26a jornada, el cap de setmana del 18 i 19 de març al Camp Nou.
Lluny queda aquell famós mes d’abril del 2011, en el qual Barça i Madrid es van enfrontar fins a quatre vegades en dues setmanes i mitja, però aquest any ho faran també quatre cops en tres mesos. Aquella marató, viscuda encara amb Guardiola i Mourinho a les banquetes, va acabar amb un empat tècnic d’una victòria per a cada equip i dos empats. Així i tot, qui va acabar guanyant va ser el Barça, amb la consecució de la Lliga i la Champions, mentre el Madrid es va haver de conformar amb la Copa del Rei (amb rua de celebració inclosa pels carrers de la capital).
Serà el primer enfrontament entre Barça i Madrid a la Copa del Rei des del 2019, quan es van trobar també a les semifinals de la competició del KO i l’equip llavors dirigit per Ernesto Valverde va accedir a la final gràcies a un contundent 0-3 al Bernabéu (l’anada havia acabat en empat a 1). El Barça, però, va quedar a les portes d’un nou títol de Copa davant el València, en un partit que es va jugar amb la llosa massa recent de la dolorosa i històrica remuntada del Liverpool a Anfield.
La temporada 2022/23 acabarà, doncs, amb la disputa d’un total de sis clàssics (si es compta l’amistós a Las Vegas del mes de juliol). Fa deu anys que no hi havia tants duels entre blaugranes i blancs en un mateix curs. L’últim precedent és de la temporada 2012/13, amb Tito Vilanova a la banqueta, en la qual es van veure les cares fins a sis ocasions en competició oficial (dues en la Supercopa d’Espanya, dues en la Lliga i dues en la Copa del Rei). El balanç no va resultar massa positiu pels interessos del Barça, ja que només va aconseguir una victòria -per 3-2 a l’anada de la final de la Supercopa- i, en canvi, va sumar dos empats i va encaixar tres derrotes.
Els precedents juguen a favor del Barça. En els enfrontaments a doble partit dels últims vint anys, és l’equip blaugrana qui compta amb un major èxit. S’han enfrontat un total de set cops entre Champions, Copa i Supercopa, amb victòria global del Barça en quatre ocasions i del Madrid en les altres tres. A més, els culers afronten aquesta semifinal crescuts després de la gran actuació a la final de la Supercopa d’aquest mateix mes de gener, en la qual Gavi va brillar amb llum pròpia i el conjunt de Carlo Ancelotti va acabar desdibuixat sobre el terreny de joc del King Fahd International Stadium de l’Aràbia Saudita.
Un clàssic és un clàssic. És una afirmació tan evident com buida de contingut. És un partit especial però, ni de bon tros, és el millor partit del món. Abans, sí. Avui, no. El nivell futbolístic ha baixat d’una forma considerable. Xavi, Ancelotti i els seus jugadors tenen tres oportunitats d’or per recuperar el terreny perdut i tornar a situar el clàssic al capdavant dels millors partits de futbol del món. L’excés, però, no ajuda. Els enfrontaments entre Barça i Madrid sempre tindran el component històric que els fa atractius, però la repetició acaba convertint-se en monotonia. El problema és que ja no es concep com un partit únic, sinó que fins i tot es força el duel entre blaugranes i blancs per treure rèdit econòmic, com el cas de l’amistós de pretemporada.