La resposta del TJUE a Llarena sobre Puigdemont ja té data

L'advocat general va considerar que Bèlgica s'havia extralimitat en el rebuig a l'entrega de Lluís Puig

Publicitat

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respon aquest dimarts les preguntes prejudicials plantejades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l’euroordre contra l’expresident Carles Puigdemont. El tribunal amb seu a Luxemburg emetrà una sentència en què resoldrà els dubtes de Llarena sobre els motius de Bèlgica per rebutjar l’euroordre contra l’exconseller Lluís Puig –l’única que s’ha arribat a resoldre-, però la decisió també afectarà les demandes d’extradició de la resta d’exmembres del Govern. En una opinió no vinculant publicada al juliol, l’advocat general del tribunal va considerar que Bèlgica s’havia extralimitat en el rebuig a l’euroordre de Puig per risc de vulneració de drets fonamentals.

Al març del 2021, Llarena va plantejar set preguntes al TJUE en les quals exposava els seus dubtes sobre la interpretació que van fer els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres en el cas de Puig. Concretament, Llarena pregunta al tribunal si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. En cas que així sigui, també demana aclarir si l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU és un element prou sòlid i fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la competència del Suprem per jutjar els implicats en el cas de l’1-O.

L’advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour va respondre al juliol en una opinió no vinculant els dubtes del jutge del Tribunal Suprem. Va considerar que no es pot rebutjar una euroordre per risc de vulneració de drets fonamentals si no es demostren “deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre emissor”.

Així, va apuntar que no es pot denegar l’entrega per aquest motiu si “no es disposen de dades que permetin demostrar, mitjançant una apreciació global basada en dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades, que existeixi un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu”. L’argument del lletrat era que, si en l’estat emissor no hi ha “deficiències sistèmiques” en el sistema judicial, els tribunals que decideixen sobre l’extradició no han de “dubtar” de la possibilitat que les persones en qüestió puguin recórrer les decisions dels tribunals per “corregir” possibles vulneracions de drets fonamentals.

Publicitat

A més, el lletrat va defensar que la justícia belga no pot qüestionar si el Tribunal Suprem és competent per jutjar els implicats en el cas de l’1-O. Va considerar que l’autoritat judicial que ha de decidir sobre l’extradició no pot “controlar” si el Suprem és competent perquè seria contrari al “principi d’autonomia processal”, per la qual els estats poden designar l’autoritat judicial competent per emetre euroordres. També va considerar que seria contrari al “principi de reconeixement mutu”, cosa que defensa és clau en la cooperació judicial dels estats.

Noves euroordres

Sobre la possibilitat que el Suprem emeti noves euroordres, l’advocat general va defensar que la normativa avala que es pugui fer contra la mateixa persona i dirigida a la mateixa autoritat judicial que ja ha denegat prèviament l’extradició “contravenint el dret de la Unió Europea”. Ara bé, l’opinió del lletrat es va emetre abans de la reforma del Codi Penal i de l’actualització dels escrits de processament als exiliats.

Per tal d’emetre una nova euroordre, la defensa de Puigdemont apunta que caldria que el Tribunal Suprem emetés un nou suplicatori al Parlament Europeu per aixecar la immunitat dels tres eurodiputats de Junts. En tot cas, Llarena ja va avançar que s’esperaria a la decisió de Luxemburg sobre la immunitat, que es preveu cap al març, però que es podrà recórrer a la instància superior. En el cas de Puig, sense immunitat en no ser eurodiputat, el Suprem podria emetre una nova euroordre si el TJUE no els doni la raó. A més, la decisió del TJUE arriba poques setmanes després que l’exconseller hagi canviat d’advocat. Ara la seva defensa la lidera l’exconseller Miquel Sàmper, en substitució de Gonzalo Boye, que sí es manté com a representant de Puigdemont, Comín i Ponsatí.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes