Han passat 638 dies i el FC Barcelona ha tornat a guanyar un títol. Després d’1 any, 8 mesos i 29 dies, el Barça deixa enrere la sequera de títols i obre les vitrines del museu per a col·locar-hi la Supercopa d’Espanya aconseguida a l’Aràbia Saudita davant el Reial Madrid (3-1). El primer de l’era Xavi i, des del 1999, el primer títol oficial sense Messi a la plantilla. Un èxit que cal canalitzar i consolidar per tal de convertir-lo, d’una vegada per totes, en un punt d’inflexió definitiu.
El Barça no ha donat cap concessió als d’Ancelotti. Amb rigor i seguretat en si mateix, l’equip s’ha mostrat clarament superior i amb més gana que els blancs en el segon Clàssic de la temporada després de la derrota a la Lliga del passat mes d’octubre. Una desfeta que va permetre aprendre dels errors i sortir avui amb una mentalitat totalment, sotmetent al rival des de bon inici.
Gairebé dos anys ha hagut d’esperar el culer per tornar a veure el Barça al capdamunt del podi. L’equip segueix en construcció, però la fita ha de servir per rearmar d’optimisme l’equip, la junta i l’afició. Tots tres estaments s’han tret un pes de sobre que, fins i tot, ha fet trontollar l’encegament amb el relat que ha fet gran el FC Barcelona. Una Supercopa que hauria de convertir-se en la palanca definitiva per omplir de títols el futur museu de l’Espai Barça.
Tot el que podem extreure d’avui és positiu: La influència i transcendència dels quatre migcampistes, el sensacional partit d’un Gavi que ha demostrat ser molt més bon jugador que guerrer (un gol, dues assistències, pausa i precisió), la nova exhibició del trident defensiu, la seguretat que transmet Ter Stegen… La desgana del Madrid ha xocat davant d’un Barça jove i ambiciós que ha convertit l’estadi Rei Fahd en una festa. Jugadors com Gavi, Pedri, Balde i Araújo han guanyat en futbol, però també en passió. Una efervescència controlada que ha estat clau per mostrar la millor versió de cadascú. El mig camp ha tingut pes. El Barça, genuí i modern alhora, s’ha reconciliat amb el «com».
