Estimats Reis d’Orient

No sé si us passa, si compartiu aquest sentiment per anys de vida que passin. Per a mi, la nit de Reis sempre ha estat la més màgica de totes. Tant se val si era nen, per l’emoció i el neguit d’esperar que em despertés l’endemà, sense poder dormir gaire. El ritual de la cavalcada, d’escriure la carta, on només podia demanar tres coses. Així, em deien, lluny de l’egoisme personal, tots els nens del món podien gaudir del seu regal, la seva pròpia il·lusió. Amb els anys, ja de gran, la nit no perd màgia perquè comparteixes la mateixa, exacta emoció amb els teus propis fills, veient com els hi brillen els ulls, conscient de gaudir d’aquell moment d’innocència que, indefectiblement, acabarà abans d’hora. Sempre acaba abans d’hora…

En aquests dies màgics, petits i grans encara podem redactar la nostra carta als Reis sense perdre la fe. Sabem ara que, amb molta feina i esforç, també podrem aconseguir aquests reptes personals que ens proposem per l’any nou, siguin personals o projectats cap a la família, els amics i tot allò que ens envolta. També, només faltaria, ens il·lusiona fer-nos propòsits pel nostre Barça. I avui, potser amb més força que mai.

Soc prou conscient, estimats Reis d’Orient, que no ho teniu gens fàcil amb aquest Barça nostre. Són temps de massa carbó heretat, apilonat en els darrers anys després d’una gestió nefasta des del punt de vista social, institucional i econòmic. I tampoc no hem fet prou mèrits per tal de corregir la tendència en els últims dos anys. Pel camí de canvi iniciat, tampoc trobem la solució als reptes que genera una dificultat extrema, històrica, que ens manté en la delicada crisi i ens empeny, poc a poc, cap a solucions que no desitgen els socis i les sòcies d’aquest club. Naturalment, pensem en un canvi de model en la gestió que faci perdre l’essència, la història, la personalitat i la trajectòria, tot plegat i molt més, del que ha estat sempre el Futbol Club Barcelona. Tornem-hi: Aquest Barça tan nostre, en definitiva.

Per si no ens sentíssim ja prou preocupats pel club, a més, com qui llença sal a la ferida oberta, hi estem afegint la sortida gens coherent, gens agradable de mites recents que se’n van en el moment més inoportú. I pensem, en primer lloc, en la sortida de Messi per la porta del darrere, entre llàgrimes i deixant-nos tan fumuts com sorpresos per la situació. Ahir mateix, el veiem a París en una imatge que s’hagués d’haver produït a Barcelona de manera natural, rebent el passadís d’honor després de guanyar aquest Mundial que tant desitjava. I nosaltres també el desitjàvem amb ell. L’havia d’oferir al club que estima, el que va fer futbolista, on ha excel·lit fins a fer-se únic i que, en correspondència, tant l’ha estimat com a reconeixement per haver fet feliç a tota la gran família culer. El nostre club és el seu, d’això no en tenim cap dubte.

També hem vist sortir Gerard Piqué d’una manera poc exemplar. Estarem d’acord en que, amb encerts i errors, virtuts i defectes, també ha format part destacada del més esplèndid període històric del nostre Barça. En Gerard continua essent un visionari a la seva manera i l’últim as que s’ha tret de la màniga, això de la Kings League, hauria d’haver nascut com a fruit d’una estratègia conjunta a mig termini que repercutís en benefici del Barça. Massa fàcil quedar-se al sofà, criticar i riure mentre els projectes trencadors s’obren pas i aporten valor des de la innovació. És just això el que hauria de treballar el Barça per superar la crisi oberta: Buscar noves fórmules, comprometre’s a guanyar reptes que avui no semblem capaços de superar.

- Publicitat -

Si mirem en direcció a un altre dels nostres referents, Pep Guardiola, el veiem lluny de casa i ja renovat amb el City, el club que sí ha sabut donar-li projecte, confiança i continuïtat, no ja per marcar tendència i definir el futbol que marca la pauta a dia d’avui, sinó per brindar-li el suport i les eines que calen per a posar les bases del futbol que demà dominarà el món i serà admirat. A Manchester sí ha trobat l’habitat necessari que el fa seguir ple d’il·lusions i fites per assolir. I aquesta certesa, sumada a les anteriors, Reis d’Orient, també fa mal: No hem estat capaços de trobar les alternatives i solucions correctes a cadascú dels referents apuntats.

Mentrestant, en el nostre club, s’han esvaït força il·lusions i no hem sabut trobar els camins que ens treguin de l’actual pedregar. Podem seguir pensant i creient que som el centre de l’univers esportiu, sense acceptar errors i mostrant certa supèrbia amb el nostre propi passat: Els protagonistes d’un ahir que ens va fer eterns, no poden rebre desagraïment avui. No ens queda altra opció que aprendre dels errors, demanar perdó si cal quan reconeguem que ens hem equivocat, treballar de manera humil per restablir els ponts amb tots els barcelonistes, tots, que avui resulten essencials per a la reconstrucció del nostre Futbol Club Barcelona. Sense demanar-ho als Reis perquè és feina nostra i de tots, cal crear els processos adients, en totes les línies i àrees de producció i així aconseguir que la maquinària torni a rutllar d’una vegada. Un projecte de club que sumi tothom, tot el talent, sense personalismes, enveges ni pors.

Hem de treballar per un club que sàpiga on va i quin serà el projecte salvador a curt, mig i llarg termini, que abandoni el camí de fitxatges estranys i inversions que no es podran tornar si és que volem mantenir la propietat del club en les mans dels seus socis i sòcies.

I aleshores, quan tinguem el talent, el projecte de club, la confirmació que som viables i sostenibles en temps i esborrem els dubtes d’ineficiències i tombs sense sentit, estarem segurs de tornar al bon camí. Oferint el que mereixen, el que necessiten, els tindrem aquí, siguin tota mena d’aliats o siguin els referents que han marxat. I ho faran amb l’entusiasme i l’estima que sempre han demostrat, amb l’agraïment cap al seu club, el que estimen i estimem. La carta als Reis d’enguany és il·lusió sense fantasies. No és cap utopia perquè encara som a temps de corregir el rumb si ens fem els propòsits correctes i obrim les portes a tothom que tingui talent i ganes de tornar el Barça allà on era i no hi és. Sense cap mena de dubte, podem tornar a sentir l’orgull de ser el millor club del món, malgrat el moment sigui tan difícil.

- Publicitat -

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els més llegits

Amor romàntic

La bunquerització

Trias vs Colau: cara o creu

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca