“La llei és raó, lliure de passió”. Aquesta cita d’Aristòtil hauria d’estar gravada al Congrés dels Diputats per promoure la reflexió abans de la votació cada vegada que s’aprova un text legislatiu. Legislar no és una tasca fàcil, però tampoc és física quàntica, el problema apareix quan en comptes de legislar amb el cap, es legisla amb les emocions. 

L’abril del 2018 l’Audiència Provincial de Navarra va condemnar a nou anys de presó als membres de “la manada” com autors d’un delicte d’abús sexual. Aquesta sentència va causar una gran indignació ja que el tribunal va decidir condemnar als autors del delicte per abús sexual en comptes d’agressió sexual per considerar que no hi havia hagut violència o intimidació en la comissió del crim. Tot i que el Tribunal Suprem, un any més tard, va revocar la sentència de l’Audiència en considerar els fets eren constitutius d’agressió sexual i va apujar la pena a quinze anys de presó, la indignació social respecte a la legislació sobre delictes sexuals va continuar creixent. Atesa aquesta situació de malestar col·lectiu, des del Ministeri d’igualtat es va promoure una reforma del Codi Penal per fer certs canvis en la legislació sobre delictes sexuals. 

El projecte de llei de l’anomenada llei del “només sí és sí” que es va aprovar i actualment és la legislació vigent va suprimir el delicte d’abús sexual i ara els fets que abans es consideraven abús sexual entren dins del tipus d’agressió sexual. Això va suposar apujar les penes pels tipus d’abús més lleus que abans eren d’un a tres anys de presó, i ara són d’un a quatre anys de presó. Però també la nova llei rebaixa les penes per les agressions greus com l’anterior delicte agreujat de violació de l’antic article 180 del Codi Penal que preveia unes penes de dotze a quinze anys de presó i ara amb la nova llei de set a dotze anys. En general, la nova llei rebaixa les penes pels delictes sexuals més greus, i això tindrà efectes en el futur pels pròxims delictes que es cometin però també pot tenir efectes sobre el passat, sobre els delictes que ja s’han comès, com l’agressió sexual de “la Manada”. 

Durant el primer curs del grau en Dret, a totes les facultats del país s’estudia un dels principis més fonamentals de tots els ordenaments jurídics dels països democràtics, el principi d’irretroactivitat de les normes. En un Estat de Dret, per evitar generar inseguretat jurídica als ciutadans, les lleis aplicables són les vigents en el moment, no les lleis futures, perquè els ciutadans han de saber a què atendre’s. No obstant, com sempre, tota norma té la seva excepció, i aquest principi en té una de molt important, les lleis penals poden ser retroactives en cas que siguin favorables al reu. És a dir, si jo sóc condemnada a sis anys de presó per un delicte que preveu una pena de tres a sis anys, i es reforma el Codi Penal i la pena del delicte passa a ser de dos a quatre anys, jo com a molt acabaré complint quatre anys de condemna perquè la llei reformada m’és favorable. 

La llei del “si és si” no va obeir la cita d’Aristòtil i es va aprovar després de poques reflexions i moltes emocions. En rebaixar les penes dels delictes sexuals més greus, es beneficia a tots aquells que han sigut condemnats per ells. Normalment, quan es reforma una llei penal que rebaixa les penes, s’introdueix una disposició transitòria que reguli en quins casos els autors d’aquests delictes podran sol·licitar la revisió de la seva condemna per rebaixar-la. Quin és el problema? Que la llei del “només sí és sí” no té cap disposició transitòria referent a les revisions de condemna. Aleshores com que la llei no diu res, s’aplicarà aquest principi general de la retroactivitat favorable codificat en l’article 2.2 del Codi Penal. La conseqüència d’aquest caos legislatiu és clara, ara tots aquells autors d’aquests delictes que es vegin beneficiats per la nova llei sol·licitaran la revisió de la seva condemna per rebaixar-la, com de fet ja ho han començat a fer. El Consell General del Poder Judicial, abans de l’aprovació de la llei, ja va advertir d’alguns d’aquests perills i problemes que podria provocar aquest text legislatiu en un informe no vinculant, que probablement no va llegir ningú. 

“La llei és raó, lliure de passió” és una incitació a reflexionar abans de legislar, perquè en Dret, les bones intencions no són suficients.