Si un fet succeeix, per molt repetitiu que sigui, continua sent notícia. És el que passa amb els enfrontaments entre Barça i Madrid dels últims anys, des que Florentino Pérez va considerar que ja era rendible incorporar un equip femení al seu club. Des de llavors, des de l’anomenada entrada del futbol femení “a una altra dimensió”, el Barça no ha tingut pietat de les blanques. Nou partits, nou victòries de les jugadores dirigides abans per Lluís Cortés i ara per Jonathan Giráldez.
Ningú dubta que arribarà el dia en el qual el Madrid podrà competir de tu a tu al Barça i fins i tot disputar-li títols però, de moment, no és així. Qui continua en una altra dimensió és el conjunt blaugrana, que va demostrar ahir (de nou) una superioritat gairebé insultant a la ciutat esportiva de Valdebebas. L’autoritat culer va ser general i en tots els aspectes, des del plantejament, passant per la lectura del joc, per la intensitat i també pel nivell físic, fet que va provocar la desesperació de l’equip d’Alberto Toril.
De fet, un resum molt significatiu del partit d’ahir va ser el viscut per Athenea del Castillo. La davantera blanca va topar amb una Lucy Bronze imperial que la va controlar en tot moment i, quan es va canviar de banda per tenir més oportunitats, va trobar Fridolina Rölfo. La lateral sueca del Barça va ser un maldecap constant per la davantera blanca, que es va veure superada en qualsevol fase del joc i va veure impotent com Rölfo fins i tot tenia la capacitat d’ocupar posicions ofensives i arrodonir la golejada amb el quart gol. No hi va haver color, ni en aquest duel individual ni en el que van disputar les vint-i-dues jugadores.
Abans d’aquesta quarta i definitiva diana, però, n’havien arribat tres mes. Crnogorcevic va estrenar el marcador amb una bona rematada de cap després d’un enviament precís de Patri Guijarro, qui va tornar a completar un partit sensacional al migcamp blaugrana. Va ser la mateixa interior mallorquina l’autora del segon gol del vespre, aprofitant una pilota morta a l’àrea petita en un córner tret per María León. El Barça dominava a plaer i si el resultat no era d’escàndol va ser per la gran actuació de Misa, la portera local.
Una gran actuació pot salvar el teu equip d’una golejada històrica, però tampoc pot fer miracles. El conjunt de Jonathan Giráldez no va aixecar el peu de l’accelerador i el segon temps va seguir sometent les blanques amb gols d’una Aitana que gaudeix com la que més les victòries al Madrid i de l’anomenada Rölfo. A la celebració del quart gol, les càmeres van captar Claudia Pina demanant “més, més” a les seves companyes, fet que demostra les ganes que tenien les jugadores blaugranes del matx d’ahir.
Hi ha qui relaciona aquestes ganes i la fam de les culers a l’episodi viscut amb la selecció espanyola. La “traïció” d’algunes integrants del Madrid a la renúncia de les quinze jugadores i de plantar cara a la Federació i al seleccionador Jorge Vilda van esgotar qualsevol gram de compassió que pogués tenir el Barça. Sense entrar en polèmiques absurdes i només centrant-nos en el que es va veure durant els noranta minuts, és evident que les blaugranes volien donar un cop sobre la taula i ho van fer de la millor manera possible. El Barça no és que estigui en una altra dimensió, és que avui per avui es situa a anys llum d’un Madrid que vol però no pot i, quan sembla que es pot apropar, s’allunya encara més.