Es va optar, de manera clarament arriscada, per la via de la victòria esportiva per tal d’accelerar el club. Així i tot, el Barça ha quedat relegat a la tercera posició de la fase de grups de la Champions, fet pel qual ha tornat a quedar eliminat de la màxima competició europea i tornarà a disputar l’Europa League per segona temporada consecutiva. La derrota d’avui contra el Bayern de Munic (0-3), després de quedar novament eliminat, s’ha convertit en un nou epitafi per a una plantilla que es mostra abatuda i sentenciada quan es parla de la màxima competició europea.
Evidentment, no només és un cop d’abast esportiu, sinó que també es tracta d’una estocada institucional, reputacional i amb un clar impacte econòmic. S’ajornen les conseqüències, però els danys col·laterals d’aquesta derrota europea no són poca cosa. L’eliminació blaugrana suposa un trastorn important per a les arques del club per la pèrdua d’uns ingressos que es donaven per descomptat, almenys, fins als quarts de final: Superar la fase de grups hauria reportat un fix de 9,6 milions d’euros. Passar de vuitens de final hauria suposat un ingrés de 10,6 milions més, de manera que la pèrdua en aquest concepte sumaria la gens menyspreable xifra de 20,2 milions d’euros.
L’entitat blaugrana, certament necessitada de tots els ingressos que siguin possibles després de les polèmiques palanques que ha anat activant els últims mesos, tampoc podrà percebre els ingressos relatius a l’anomenat ‘market pool’. Aquests es tracten d’uns diners que es reparteixen segons el valor proporcional de cada mercat televisiu i que es divideixen entre els clubs que participen en les federacions. La recaptació de dos partits importants, els corresponents a vuitens i quarts de final, tampoc serà possible, de manera que la xifra total se n’aniria fins als 40 milions d’euros que es quedarien sense recaptar en una època en què la tresoreria del FC Barcelona reclama ingressos a crits. L’única manera de minimitzar aquest cop econòmic seria fent fer un gran paper a l’Europa League. En l’hipotètic cas que s’aconseguís guanyar el títol, 14,4 milions d’euros amainarien lleugerament les urgències econòmiques a Can Barça, tot i que la situació continuaria sent delicada.
És evident que el projecte està en un moment de tendresa, però el futbol demana immediatesa. I prenent l’exemple del Manchester United o l’AC Milan, cal evitar caure en la complaença i es fa necessari el fet de continuar exigint la victòria en competició europea. Esperem doncs, que Pedri, Gavi, Ansu, Balde, Eric, Araujo i companyia no s’estiguin contagiant del pànic escènic dels veterans en les grans nits i que, anecdòticament, es converteixin en la lleva Europa League, la generació que va realçar al FC Barcelona esportivament, institucionalment, reputacionalment i econòmicament.
