eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La teoria de l’evolució

    23 de novembre del 2021: el Barça, pràcticament eliminat de la Champions a la fase de grups. 12 d’octubre del 2022: el Barça, pràcticament eliminat de la Champions a la fase de grups. Gairebé un any després, la mateixa situació. Amb un equip nou, després d’un estiu marcat per les famoses “palanques”, amb fitxatges de talla mundial i renovacions sonades, la mateixa situació. És inevitable no pensar en aquell fatídic empat a zero davant el Benfica després del partit d’ahir que, si no hi ha un miracle, condemna els blaugrana a una altra temporada a l’Europa League.

    Les sensacions i l’ambient previ al partit eren d’una autèntica final. Tenir una final a ple mes d’octubre, en la quarta jornada de la fase de grups de la Champions, mai pot ser una bona notícia. La feina no s’havia fet bé en els partits anteriors, en especial davant Bayern i el mateix Inter, i des del club es va començar una campanya destinada a l’afició perquè es convertís en el jugador nombre dotze. Els seguidors no van fallar i, ja abans de començar el partit, van rebre el conjunt barceloní a les portes del Camp Nou i el van omplir amb més de noranta mil espectadors.

    L’eufòria dels aficionats es va traduir als jugadors, que van sortir a menjar-se al món. De fet, potser van sortir massa accelerats. L’equip, ansiós per aprofitar l’empenta de la seva gent des del primer minut, va començar a córrer com una gallina sense cap. El desordre i el caos eren evidents sobre la gespa del Camp Nou i, a més, l’Inter va sortir a mossegar més del que va fer a Milà. Xavi esperava un Inter més tancat al darrere i es va trobar un rival valent, pressionant la sortida de pilota del Barça, fins i tot disputant-li la possessió i amb clares ocasions per posar-se per davant, com el travesser de Dzeko rematant una falta lateral.

    El cos tècnic blaugrana va apostar pel mateix onze que la setmana passada però no amb la mateixa distribució, ja que Raphinha va abandonar posicions interiors per ancorar-se a la banda dreta, amb Dembélé obert a l’esquerra i Marcos Alonso tancant com a tercer central, mentre Sergi Roberto repetia ocupant carrils interiors en atac. Aquest carril interior, el canvi de posició de Raphinha i l’anomenada empenta i sobreexitació dels culers va ser el combo del primer gol. El brasiler no va donar per perduda una pilota al costat del córner dret de l’atac, va connectar amb Sergi Roberto que va apurar línia de fons i va servir una centrada rasa a l’àrea petita de l’Inter que Dembélé no va desaprofitar. Es va desfermar l’èxtasi en el Camp Nou i també a la banqueta blaugrana. Però encara hi quedava tot un món per recórrer.

    - Publicitat -

    Si el caos ja va ser protagonista a la primera meitat, a la segona va regnar el despropòsit total. El Barça va sortir amb la mateixa empenta amb la qual havia marxat al descans, exposant-se al darrere amb les perilloses contres de l’Inter. De fet, si durant els primers quaranta-cinc minuts el conjunt italià no va poder aprofitar-ne cap va ser gràcies a una gran actuació d’Èric Garcia, anticipant-se a Lautaro i Dzeko en tot moment. La cosa va canviar a partir del minut cinquanta, quan una errada infantil de Gerard Piqué va deixar en safata de plata el gol de l’empat a Barella. El Barça va quedar tocat, i pràcticament noquejat tretze minuts després amb l’1-2 de Lautaro, realitzant una gran maniobra davant d’un Èric poc contundent i ajustant el seu tir al pal dret de Ter Stegen. Només Lewandowski va aconseguir aixecar els ànims del Camp Nou amb l’empat, però el desordre present durant tot el partit va augmentar amb les presses, i Gosens va col·locar el 2-3 gràcies a una pilota llarga d’Onana i una altra gran jugada de Lautaro. Una gran rematada del davanter polonès del Barça va permetre salvar un punt i l’eliminació matemàtica dels culers en el descompte, tot i que els blaugrana no depenen d’ells mateixos per ser a vuitens de final de la màxima competició continental.

    La situació del Barça es crítica, pràcticament fatal. El Bayern s’escapa com a líder destacat del grup amb dotze punts, l’Inter es troba segon amb set (i amb el gol average guanyat al Barça), els de Xavi Hernàndez són tercers amb quatre punts i el Viktoria Plzen, cuer sense estrenar el caseller de punts. El Barça necessita guanyar els dos partits que li resten, davant els alemanys i els txecs, i esperar que l’Inter no aconsegueixi la victòria en cap de les dues jornades finals. La situació és tan semblant a la temporada passada que fins i tot el rival és el mateix, el temut Bayern de Munic, a qui necessita vèncer per seguir amb vida a la Champions. La gran diferència, però, és que un hipotètic triomf davant els bavaresos podria ser insuficient per classificar-se per vuitens, si l’Inter guanya el Viktoria Plzen. A més, els blaugrana poden començar el partit ja sense opcions matemàtiques d’acabar com a segon de grup, ja que italians i txecs juguen a tres quarts de set de la tarda i el Barça i el Bayern ho fan a les nou.

    En teoria, el Barça té millor equip que fa un any. En teoria, Xavi és millor entrenador que fa un any. En teoria, el club havia venut o cedit part dels seus actius per tornar a ser grans a Europa. En teoria, els blaugrana havien evolucionat respecte la temporada passada. Però, a la pràctica, el Barça torna a estar allà mateix on era fa un any. A la lliga espanyola està situat a la primera posició abans de visitar el Madrid aquest diumenge, però a Europa la història és diferent. A la Champions impera la llei del més fort. Qui millor s’adapta a les dificultats, qui millor encara els cops rebuts i qui millor reacciona davant les adversitats és qui acaba sobrevivint. El Barça encara no ho sap fer. De moment, no ha evolucionat prou com per imposar la seva llei i la selecció natural fa la seva criba.

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    Des del 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció ens ajuda a continuar endavant.

    Els més llegits

    Guerres de religió

    Emoció i atenció

    Una veritat incòmoda

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca