Alejandro Balde, el velocista de la Verneda

La temporada 2022/23 del FC Barcelona ha iniciat salvaguardada de molts dels mals que la primera plantilla blaugrana ha anat arrossegant temporada rere temporada. Així i tot, els laterals segueixen sent un punt atzarós i faltat d’efectius de primer nivell que ha intentat ser afinat mitjançant el retorn d’Héctor Bellerín, per la banda dreta, i la incorporació de Marcos Alonso, a l’esquerra. Aquest darrer, provinent del Chelsea, s’erigia en la gran solució per a una posició que necessitava un recanvi urgent veient les flaques actuacions de Jordi Alba en les nits importants de competició europea. Però Marcos s’ha vist sorprès per una bala que sembla que li oferirà una competència ferotge.

Alejandro Balde i Martínez (Barcelona, 2003) s’ha convertit en la gran aposta de present i futur per a la posició de lateral esquerre. Amb només 18 anys, aquest jove barceloní està cridat a convertir-se en el recanvi natural d’un Jordi Alba que ha aguantat les envestides d’un altre Alejandro (Grimaldo) i també de Marc Cucurella, a més d’incorporacions com les de Lucas Digne o Júnior Firpo. I amb el final d’Alba més a prop que mai, el moment idoni per a l’aparició d’un jove talent de la Masia és aprofitat per un jugador que adquireix una barreja explosiva a les seves venes: Saliu, pare de Balde, és d’origen africà —concretament, de Guinea Bissau— i la seva mare és dominicana, tot i que el petit Alejandro va néixer al barri de la Verneda i la Pau, dins el districte barceloní de Sant Martí. Uns pares que el van apuntar a atletisme, malgrat que l’esport preferit de l’Alejandro [no li agrada que li diguin Álex] fos el futbol.

Segurament, gran part de culpa la té el seu germà Edi, tres anys més gran que l’Alejandro. Els seus pares tenien un local a la Plaça dels Porxos, espai de referència al barri de Sant Martí de Provençals, a on els petits donaven puntades a la pilota en sortir de l’escola. A més, l’Edi jugava al FC Sant Martí Condal. Segurament, el moment en què els pares es van adonar de les qualitats del germà petit va ser durant el dia que va anar a veure a l’Edi amb el Sant Martí Condal i l’Alejandro va ser convidat a integrar-se a l’equip del seu germà a causa de l’absència d’un jugador. Aleshores, el petit Alejandro només comptava amb quatre anys, però el seu talent futbolístic el va fer sobresortir per davant d’altres nens tres anys més grans que ell. Així doncs, el camí el va conduir a practicar el futbol.

Plaça dels Porxos de Sant Martí de Provençals | Ajuntament de Barcelona

Alejandro Balde va arrencar amb sis anys a l’escola del CE Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs. Ho va fer de davanter i ben aviat va destacar, fet pel qual el van ascendir amb els prebenjamins. És per això que clubs grans com el Barça o l’Espanyol li anaven al darrere, i Balde ho tenia molt clar. Ell volia jugar de blaugrana, però la seva arribada es va demorar més del previst i, finalment, va haver d’acceptar el fet de recalar al futbol base blanc-i-blau. Segueix destacant com a extrem i a l’edat de vuit anys arriba al Barça, on ha anat sempre per avançat i jugant en una generació més gran que la seva. I és a la Masia on li van fer veure que les seves qualitats futbolístiques eren ideals per a convertir-se en el que és avui dia: Un lateral esquerre de llarg recorregut, explosiu, ràpid i capaç d’incorporar-se amb facilitat a l’atac. A més, no és gens senzill de superar a l’un contra un, ja que accelera amb facilitat i és fort en el cos a cos. El ritme corre per les venes, i ben segur que les seves arrels africanes i caribenyes, així com els seus inicis en l’atletisme, hi tenen molt a dir.

Equip on jugava Balde la temporada 2011/12 | FCB

Fa temps que a la Masia tenen el seu nom marcat en majúscules, ja que és d’aquells jugadors que, de ben petit, s’intueix que pot arribar a ser professional. Sembla fet per jugar a Primera, i no pas tenint minuts en un filial on es mostrava realment estancat. De fet, al primer equip progressa en cada partit que juga; millorant en verticalitat, en tacte amb la pilota i en la presa de decisions. En definitiva, convertint-se en aquell jugador veloç, impetuós i agressiu que prometia ser.

- Publicitat -

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca