eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Víctimes resilients i mil històries silenciades

    Fa quaranta-set anys que Franco va expirar al llit i el franquisme va mutar cap a una monarquia constitucional. Un procés segellat entre les elits de la dictadura i els nous dirigents democràtics que, a canvi d’abandonar les quatre dècades de terror, van acceptar que es mantinguessin intactes l’alta magistratura i els comandaments policials que operaven sota les ordres del dictador. També l’església i les empreses que havien ostentat el poder van conservar els seus privilegis, alhora que la corona es va erigir en la icona de l’Espanya única i immutable.

    Aquest acte de transacció, rubricat amb els Acords de la Moncloa, va permetre que els criminals franquistes es llevessin l’uniforme per esdevenir sobtadament demòcrates, parapetats en la Llei de Secrets Oficials de 1968 i la posterior Llei d’Amnistia de 1977. Tret d’unes quantes veus, per les quals es consagrava un model d’impunitat, la majoria va sucumbir al soroll de sabres convençuda que la cultura larvada en la dictadura, essencialment corrupta i despòtica, s’esvairia amb el pas del temps.

    Però encara som lluny que això succeeixi. Si bé Espanya va entrar a la Unió Europea per homolgar-se entre les democràcies liberals, conserva intacte l’amenaça de la violència com principal eina per dirimir els conflictes. Cent mil republicans enterrats en les cunetes, de qui només la societat s’ha esmerçat per recuperar-ne els cossos, són el reflex palmari d’aquesta atmosfera amarada de por i violència que ha continuat en democràcia: només als darrers cinquanta anys, un miler de persones han estat assassinades per motivacions polítiques, sigui en mans dels grups que qüestionaven el pacte del 78, com dels mateixos cossos policials o les bandes que, amb el suport o l’aquiescència de l’Estat, van dedicar-se a perseguir l’adversari.

    Darrere d’aquesta estela de sang subjau un dolor que s’escampa com un tel invisible i que té, en les famílies de les víctimes, el rostre més punyent. Perquè, ningú com elles, saben els estralls que suposa perdre algú estimat en aquestes terribles circumstàncies. Victor Aierdi, exdirigent del moviment pacifista Elkarri, s’hi refereix quan afirma que “en un contenciós polític tot és aleatori, discutible o relatiu; el patiment no”.

    Tan sols per aquest motiu són un mirall necessari, sigui quina sigui la seva posició, ja que ens recorden la irracionalitat d’atemptar contra la vida humana i com aquest acte, èticament abjecte, no és justificable ni tampoc ha servit mai per imposar les bases d’una pau justa i, encara menys, d’una convivència perdurable.

    Són persones a les quals cal escoltar, especialment aquelles que, lluny de quedar atrapades en la rancúnia, l’odi o el silenci més eixordador, s’han sobreposat a l’abatiment inicial i, després d’un procés de superació encomiable, ofereixen el seu relat per avançar cap a una societat més humana i resilient.

    - Publicitat -

    Aquesta mirada contrasta de ple amb la que projecten les entitats que intenten capitalitzar el conjunt del col·lectiu, mitjançant les quals es difon un discurs, que sota la tutela de la dreta, aposta per la venjança i el càstig com a receptes per resoldre els litigis i anorrear la dissidència. Res a veure, doncs, amb les víctimes i els familiars que posen en valor l’alteritat i ens ensenyem, en paraules del filòsof Manuel-Reyes Mate, “què significa la pau, la justícia i un bon procés de reparació”.

    Malauradament, però, l’Estat no ha garantit la mateixa cura i atenció a totes les víctimes. En una evident doble vara de mesurar, ha menystingut, quan no condemnat a l’ostracisme, a aquelles que els seus parents no tenien rang oficial, responsabilitat pública o no pertanyien als grans partits monàstics, amb la consegüent revictimització que això les ha provocat.

    Davant d’aquesta dinàmica espúria, que avui es perpetua amb la negativa de l’Estat a aixecar acta dels GAL i exhumar els crims del franquisme, les víctimes més resilients esdevenen una referència obligada. No sols perquè enterren la lògica de l’enemic amb què s’han abordat els conflictes polítics i socials. També exhorten al poder a engegar un procés de justícia transicional que porti a reconèixer els abusos que s’han comès durant el franquisme i l’actual etapa constitucional.

    Ho reclamen des de Pili Zabala, a qui els GAL van torturar i assassinar el seu germà; Merçona Puig Antich, per qui la justícia argentina intenta que s’encausin els responsables d’executar el seu germà; Pilar Manjón, que, malgrat perdre el fill als atemptats de l’11-M, ha estat assetjada per denunciar l’ús polític del dolor; Guillem Agulló, a qui les autoritats van infringir un vergonyós escarni en alliberar el botxí del seu fill; Rosa Lluch, a la qual no perdonen que aplaudeixi el procés de pau al País Basc; o Eva Barroso i Fermín Rodríguez, a qui l’Estat s’ha negat a escatir la mort dels seus germans a mans de la Policia Armada durant els primers anys de la Transició.

    I com elles i ells, moltes altres víctimes, autèntiques supervivents, que tot i el dolor viscut, reivindiquen el dret a la veritat, la justícia i la reparació per a tothom qui ha vist lesionats els seus drets. I encara més important: que la cultura de l’oblit i la impunitat desapareguin per donar pas a la memòria, convertint el diàleg i el respecte a la vida humana en l’única manera de relacionar-nos com a individus i societat.

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Els més llegits

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca