No van bé

Alguns polítics prenen per ximples els ciutadans o bé manquen al decòrum que se suposa que haurien de guardar. Fa uns dies, la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, va despenjar-se amb una afirmació tan surrealista que quan vaig llegir-la em va entrar un atac de riure. La republicana sosté, no sé si desorientada per la llunyania, que “la manca d’estratègia independentista conjunta que critica Junts no pot afectar l’estabilitat de l’Executiu”. Si Esquerra i Junts no comparteixen l’estratègia, llavors per què governen plegats? La conclusió és lògica. No conec una manera millor que aquesta d’invitar el públic a retreure els polítics que actuen tan sols moguts per l’interès. Per la pagueta, com diuen a Twitter els independentistes més emprenyats.

Les declaracions de molts dirigents d’Esquerra, i el que és pitjor, el menyspreu que demostren cap als independentistes que no els riuen les gràcies, fa feredat. Quan algú insulta en comptes d’intentar convèncer és que està molt desesperat. El president de la Generalitat es nega a participar en la manifestació de l’Onze de Setembre per raons ben poc convincents, però molt ofensives per a tot el moviment independentista, diguin el que diguin els propagandistes dels neoautonmisme republicà i el mateix Oriol Junqueras, que s’ha atrevit a afirmar que la manifestació convocada per l’ANC “va contra la majoria  d’independentistes”. Fot-li que és de Reus, com dirien els vells carlins per intimidar els liberals. El gir d’Esquerra no s’acaba aquí. Al cap de quatre dies, literalment, el 15 de setembre, Aragonès intervindrà en un dels esdeveniments exclusius del Club de La Vanguardia. Hi assistirà com si el diari de la dreta monàrquica (i oportunista segons la conjuntura) fos el seu aliat natural i representés “el sentit transversal i de tolerància” que Esquerra assegura que ha perdut la manifestació de la Diada. Aquest error ja el va cometre el pujolisme i tothom sap com va acabar: a la “paperera de la història”, enllotat pels casos de corrupció que la premsa del règim del 78 va dissimular mentre CDC no va emprendre el camí del sobiranisme. Van acabar tallats a la juliana.

Ja s’ho faran, deu pensar la bona gent. Potser sí, però com que Esquerra no té alternativa, perquè la CUP no ho és, per anticapitalista, i els de Junts segueixen amb la dèria d’autodestruir-se amb lluites internes i una política incoherent, la situació és preocupant. De la mateixa manera que els republicans no comparteixen l’estratègia dels independentistes, Junts tampoc no s’identifica amb l’única —i de moment frustrada— proposta que Esquerra ofereix per avançar cap a la independència. I és que la taula de diàleg és una il·lusió òptica que només perceben els seguidors de Junqueras i els “normalitzadors” ressuscitats després del triomf de la repressió espanyolista per destruir l’èxit de l’1-O.

Si Junts no comparteix l’estratègia d’Esquerra, la resposta no s’hauria de fer esperar. A més, els independentistes topen amb Aragonès a cada pas, com ara per la destitució de Laura Borràs, o pel buidatge de competències que imposa Pedro Sánchez i que els republicans s’empassen perquè pensen més en la governabilitat d’Espanya que no pas en els interessos de Catalunya. Turull, encara que hagi crescut políticament a l’ombra dels malabars convergents, no pot tornar a l’ambigüitat. Destruirà Junts i els seus seguidors, que ara estan tan preocupats per conservar la feina que no deixen fer política, la perdran per molts anys. L’única manera de preservar-la és saber actuar des d’una oposició implacable a la coalició tripartida que es formarà si Junts decideix finalment sortir del Govern. 

El filòsof Ramon Alcoberro ha publicat recentment un article que els recomano: “Instruccions per destruir un país en tres passos”. La recepta d’Alcoberro és molt fàcil, a més de dramàtica, i parteix de la teoria del pensament lateral del maltès Edward Bono (1933-2021) aplicat al màrqueting. Es tracta de minar la unitat nacional, inutilitzar el seu grup dirigent i desmuntar els seus referents simbòlics i la seva tradició, a més de menystenir la gent que ha seguit el grup dirigent en les seves aventures. Els que abans eren “enganyats” amb consignes radicals, ara són vilipendiats com si fossin extraterrestres. No es creguin pas que la dèria destructiva és tan sols una idea fixa dels republicans. La desunió que ha fomentat la CUP apunta en la mateixa direcció, com les incoherències de Junts han portat a destruir l’esperit fundacional del 21-D. La darrera ocurrència dels independentistes és plantejar-se la candidatura de Xavier Trias a l’alcaldia de Barcelona. Es pot estar “enamorat” del passat, com assegurava J.V. Foix, però a la gent, com al poeta, l’exalta el nou. L’alternativa a Colau no és una Barcelona gerontocràtica, aferrada a les velles glòries del 92 o als senyors de Sant Gervasi. Necessita algú amb un projecte per a la capital catalana que atengui a tot el país. Qui digui que té un projecte per a Catalunya i no té un projecte per a Barcelona és que no sap cap a on va.

- Publicitat -

Els polítics no van bé, com el món tampoc. Els anys a venir no seran fàcils per a ningú. Ara, si un país té un grup dirigent inepte i, a més, una capacitat de decidir escassa, el mal tràngol pot ser més difícil d’esquivar. Pensin en el que està passant a la Gran Bretanya. Els laboristes van encetar la deriva destructiva que els conservadors van impulsar amb més sanya quan van prendre la decisió de sortir de la UE apel·lant a la nostàlgia imperial britànica. Un autoengany fabricat per polítics mediocres que està portant el país als nivells més baixos de prestigi i benestar. Doncs pensin en Catalunya i es posaran les mans al cap. L’única solució és fer com a can Barça i desempallegar-se, en un temps rècord, d’un munt de rèmores heretades i pagades a preu d’or. Feta la neteja, els desil·lusionats d’abans han tornat a omplir la grada. A la política hauria de passar el mateix.

- Publicitat -

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca