Les coses pel seu nom; aquest estiu el Barça ha fet una aposta molt clara. Vendre actius per així poder invertir en fer un equip competitiu que pugui encetar el cercle virtuós de títols i ingressos que facin sortir el Club de les seves dificultats econòmiques. Els resultats del FC Barcelona dictaran sentència.
El debat sobre el risc que té aquesta estratègia és latent, quina era l’alternativa? Estalviar i pagar el deute? Sense un equip que et pugui generar il·lusió i ingressos, quina operació era la més arriscada? El Barça no es pot permetre repetir, un any més, tenir una plantilla deficient, un any més vella i amb poques aspiracions de títols. Tenim la lliçó apresa de la temporada passada, fora de la Champions League a les primeres de torn i sense perspectives d’augmentar els ingressos per competicions.
Enguany la figura és Robert Lewandowski. Inqüestionable, irrefutable. Com va passar durant la darrera dècada amb Leo Messi, com també durant la primera etapa de Laporta amb Ronaldinho, sobre el polonès de 34 anys hi ha la responsabilitat d’aixecar un equip que amb la marxa de l’argentí se sentia orfe.
Ha arribat l’hora de la veritat. És l’hora dels valents. Aquest dissabte comença la Lliga Santander contra un Rayo que a priori és assequible però que, amb el record de la temporada passada, millor no celebrar res abans d’hora: dos partits, dues derrotes 1-0 -amb Radamel Falcao en la seva màxima expressió i Memphis fallant un penal a Vallecas-.
És l’estrena, és a l’Spotify Camp Nou. De ben segur que Xavi no reservarà res i sortirà amb tot per avançar l’adaptació dels nous fitxatges i consolidar les dinàmiques positives que han d’alimentar les vitrines del Museu del FC Barcelona.
