El novembre de 2016 va ser un mes que va suposar un abans i un després a societat nord-americana. La victòria de l’expresident Donald Trump per un mandat ha suposat canvis en el país que molt difícilment es puguin revertir en un futur pròxim. En quatre anys el president Trump va poder nomenar a tres jutges al Tribunal Suprem, passant d’una minoria conservadora de 4-5 a una majoria conservadora 6-3.
La primera nominació de Trump i la menys controvertida va ser la de Neil Gorsuch, graduat en ciència política per la universitat de Columbia i en Dret per Harvard, amb un doctorat sobre l’eutanàsia a la universitat d’Oxford. Neil Gorsuch va substituir a un dels jutges més conservadors del Tribunal, Antonin Scalia, després de la seva mort sobtada abans de les eleccions presidencials.
La segona nominació de Trump va ser la de Brett Kavanaugh, graudat en Història i en Dret per la Universitat de Yale. La seva nominació va ser molt controvertida per una acusació d’una suposada violació als anys 80 durant el seu procés de nominació per part de Christine Blasey. Aquesta acusació no va poder ser confirmada, i donat el fet que no es va fer pública fins a la nominació de Kavanaugh, molts republicans van criticar l’ús d’aquesta acusació per part dels demòcrates per intentar evitar la confirmació del magistrat.
La tercera nominació i la més controvertida va ser la de la magistrada Amy Coney Barrett, graduada en Estudis Anglesos i francesos per la Universitat de Rhodes College i en Dret per la Universitat de Notre Dame. Barrett va ser nominada per substituir a la icònica Ruth Bader Ginsburg, que va morir després d’una recaiguda de càncer menys de dos mesos abans de les eleccions del 2020.
Aquestes tres nominacions han tingut un gran impacte en les sentències del Tribunal Suprem de l’últim any. Les decisions més recents sobre l’avortament, el canvi climàtic, el dret a portar armes de foc i la separació entre Església i Estat s’han pres per la majoria conservadora, consolidant un precedent judicial que serà difícil de revertir en el futur.
Des dels principals mitjans de comunicació s’ha criticat a l’alt tribunal per les sentències d’aquest últim any, argumentant que suposen un pas enrere pels drets fonamentals dels nord-americans. El problema amb aquest discurs és que col·loca la responsabilitat de crear legislació i polítiques públiques a nou magistrats que no han sigut escollits a les urnes. Per exemple, en el cas de l’avortament, donat que la constitució no diu res, el Tribunal Suprem ha revertit el precedent de Roe v. Wade que obligava els Estats a permetre l’avortament fins a la viabilitat del fetus, tornant la competència de decidir sobre l’avortament al legislador de cada Estat escollit democràticament.
La realitat és que la majoria dels Estats dels Estats Units són conservadors, i en relació amb temes controvertits com l’avortament, tenen polítiques conservadores. I intentar neutralitzar les decisions preses per representants polítics escollits democràticament mitjançant un Tribunal a l’altra punta del país no és la solució.