eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La metamorfosi, en marxa

    No sabem del cert si el Barça serà capaç de generar tants ingressos quan comenci a girar la roda del cercle virtuós. I no per incapacitat pròpia, sinó per dubtar del mateix món del futbol, que busca recursos sota les pedres quan sembla tocar ja el sostre. Ha fet fortuna allò d’arribar a la final de la Champions i perdre-la, que així no has de gratar-te la butxaca i pagar unes primes que et desequilibraran el pressupost. La màxima val aquí i a tota Europa. Sabíem que l’única manera d’engegar la maquinària d’èxit consisteix en la formació d’un equip guanyador, potent, a l’alçada de la marca i les expectatives. Després de l’enfonsada dels últims anys, o agafaves el brau per les banyes o anaves de pet al mur de les lamentacions, garratibat davant del panorama dantesc. Laporta ha triat la via directa i a fe de Gamper que ha girat la plantilla com un mitjó en un marge insòlit de temps. Serà negociació d’Alemany, serà criteri d’en Xavi o influència de Jordi Cruyff, però el cas és que ell presideix i a ell es dirigeixen les mirades i les responsabilitats. D’acord, s’ha venut actius, patrimoni de l’entitat. I quina altra sortida quedava després de l’hecatombe rebuda, més que ser audaç? I aquesta audàcia, només faltaria, genera neguit. No cal precisar gaire el que senten a les files mediàtiques de l’adversari perquè salta a la vista: No suporten que el Barça sigui el gran protagonista de l’estiu en l’àmbit europeu. No ja del mercat, sinó d’una mena de resurrecció encara per confirmar al camp de joc que demostra el seu autèntic nivell. El Barça té recursos i categoria si vol remuntar una crisi, per fonda que sigui. I ho està demostrant de manera tan sorprenent com formidable.

    Ja no cal insistir en anàlisis superficials per por a fer el ridícul. Com aquelles veus que mostraven el seu enuig fa quatre dies, escandalitzades de veure que un club en evident fallida fos capaç de reaccionar rabiüt. Si tens potencial, ho fas i te la jugues. Després, en tot cas, veurem si el forat pot cobrir-se amb nous ingressos, vistos els dubtes genèrics ja expressats, o hauràs de renunciar amb una conversió en societat anònima que només justificarà el viure menjat pels deutes. Però abans de que et donin l’extremunció, millor rebel·lar-se contra el destí, com s’ha fet. El món és dels valents. I de la gent amb criteri, dels bons professionals i dels capaços de fer-se perdonar força errades en la gestió un cop avaluada la dimensió dels seus encerts. Quan rodi la pilota comprovarem si la nova plantilla rutlla conforme a unes expectatives ja fenomenals, però pel camí queden despullats aquells que no paren mai d’anar a la contra i cada cop troben arguments més febles per oposar-se a la revolució en curs. Dubtar, per exemple del moment, sobre la capacitat golejadora de Lewandowski només desperta un somriure commiseratiu, gairebé empàtic, dedicat a les escasses piules dels opositors quan volen plantejar batalla. No els hi quedarà altre remei que empassar i tenir paciència. Si no la tenen, que repassin fil per randa els deu anys viscuts a base d’inèrcia i rancúnia, sense projecte a la vista, amb el declivi apoteòsic de l’últim lustre. I aquí destaca l’animalada de les fitxes pagades a gent que només parava la mà i es beneficiava del desori en la gestió. Hem passat de la nit al dia i avui, hi ha gent que no haguéssim imaginat mai vestida de blaugrana de fer cas als propagandistes i defensors del bàndol caigut per incapacitat. Fitxar el que s’ha fitxat amb el cost global invertit i descartar el que s’ha descartat en aquest marge d’any i mig, ja el fem més que ample, passarà a la història del club sense necessitat d’esperar èxit o fracàs. Simplement, haver-ho afrontat en les condicions heretades és una mena de prodigi que mereix suport, una revolta contra la mediocritat.

    Després, que es confirmin rumors, maledicències, fruits d’enveja i la variada gamma d’arsenal llancívol des de les més diverses trinxeres contra Laporta. Aleshores, no costarà variar diagnòstic si hi ha nous elements de judici, però de moment no costa celebrar aquesta meteòrica metamorfosi, aquesta revolta per evitar el gris, el forat negre, l’època de penúries més que anunciada. Riqui Puig? Per no entrar en més consideracions, fa quatre dies semblava el protegit del president. Avui ja és fora. Rectificar ràpid i conforme avances en el camí. D’això es tracta. Ràpid, ràpid i que qualsevol opositor, extern o intern, s’hi posi fulles, que el futbol és il·lusió i el barcelonisme l’ha recuperada. En espera impacient de confirmar-ho en la competició, clar. 

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Els més llegits

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca