Un estiu prou divertit

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Més enllà de consideracions econòmiques, aquest estiu hauria de ser el paradís en terra per  aquells culers que viuen en l’eterna comparativa. Són els que tot ho mesuren en relació amb l’etern adversari, per si cal l’aclariment. Veure com s’han pres la renovació de l’equip aquells mitjans i xarxes que expressen el sentiment puntual del primer equip-estat de la història hauria de semblar-los glòria divina. En poques setmanes, hem passat de la condescendència i el menyspreu al patiment gens dissimulat. Tornen a tenir rival i no els hi arriba la camisa al coll. En espera de la competició, no deix de tenir la seva gràcia que el Barça s’hagi guanyat un respecte a costelles de les queixes rivals. Fitxar Lewandowski, per molt que remuguin uns quants amb allò de la insolvència, ha estat un cop d’efecte monumental, tan gran que ni el mateix barcelonisme sembla encara conscient. I del ball amunt i avall amb Koundé, el Chelsea i el Sevilla, tampoc no se’n parla prou en els reconfortants termes de moral per a la tropa culer que la lluita pel central comporta. Després, en tot cas, ja parlarem de l’encert en l’estratègia, si aquest potencial retrobat comportarà nous títols o no, si servirà o no per pal·liar l’immens forat econòmic per entrada de nous ingressos, opció que genera un fotimer de dubtes vist i comprovat que el futbol sembla arribar al sostre d’expectatives en tal matèria. Viure l’audaç jugada de la revifada instantània, d’anar a tot o res de cop resulta apassionant.

Això de guanyar-se consideració a costelles de les queixes rivals, consistents en dubtar del poder econòmic que catapulti la transformació, no deix de tenir la seva gràcia. En futbol, també, el paper ho aguanta tot i qualsevol equip reforçat sembla una meravella abans no comenci la competició. Queda per veure, òbviament, com acabarà aquesta aposta singular, aquesta convicció d’en Laporta de creure que la seva és l’única alternativa viable per traure el cap de l’aigua. Mirat amb perspectiva i les corresponents dosis d’ironia, no deix de semblar quasi entranyable aquesta preocupació de bona part del futbol espanyol, encapçalat des de Madrid i Sevilla, per la resurrecció de l’au fènix caigut. Ja la donen per feta, que tremoli l’enemic.

En espera de donar o traure raons segons vagin els marcadors, a Mateu Alemany encara li queda una feinada per desempallegar-se dels descarts i, sobretot, els seus contractes. Segons com acabi la festa, igual s’acaba proposant al Vaticà la seva canonització per via urgent mentre el focus, en maniobra força previsible, quedarà centrat en Xavi Hernández. No ja per ser l’únic avalador en la renovació de Dembélé, gest que se li girarà com un bumerang, sinó per la força dels tòpics futbolístics. I n’hi ha un de ben arrelat, consistent en recordar que ara dirigeix la pretemporada de la plantilla, que pot treballar i planificar a consciència, argument de pes quan tocava justificar carències mesos enrere. 

I falta un lateral esquerre o, en cas d’impossibilitat, la manera de trobar relleu de garanties a Jordi Alba, l’home que gaudeix d’una curiosa distinció, consistent en aspirar al seu ostracisme sense expressar-ho a les clares. Quan es parla de jubilar les vaques sagrades, dèria discutible pel cap baix, sempre es pensa en Piqué o Busquets, però mai s’apunta en direcció a l’exsoci preferencial de Messi, home a qui el barcelonisme estimaria odiar en cas de vestir qualsevol altra samarreta. Però com llueix la blaugrana, s’han de fer acopis de paciència amb el seu rendiment, virtut impossible d’imaginar en altres casos. Peculiaritats i petites contradiccions del tarannà culer, tantes i tantes vegades renyit amb allò tan detestat al futbol i conegut com lògica en el món normal. Ben pensat, feia anys i panys que no es vivia un estiu tan divertit, tan mogut, tan peculiar i tot alhora.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca